Era l’estiu del 2007, Javi López feia les maletes per marxar a Barcelona. Deixava el Betis i la seva Osuna natal per fitxar pel filial de l’Espanyol. L’acompanyava en aquest viatge iniciàtic Álvaro Rodríguez, Brachi, fill del mític Gabino i amic inseparable. Han passat deu anys i el jove imberbe de 21 anys ha esdevingut un futbolista madur, capità de l’Espanyol i respectat dins i fora del camp. Demà no serà un dia més per a Javi López. Si Quique Sánchez Flores, com sembla, aposta per ell al lateral dret contra el Leganés, sumarà 200 partits a primera, tots defensant la samarreta blanc-i-blava, i ben segur que li passaran pel cap l’accident de trànsit que va tenir en el seu primer dia a Barcelona –un cotxe el va impactar per darrere– i la inoportuna lesió del seu primer any amb el filial, la qual el va deixar tres mesos apartat dels terrenys de joc. Tot l’esforç, al final, ha valgut la pena. “Si arriben els 200 partits, sé d’on venen: de la perseverança, del treball, de tenir passió, de caure i aixecar-me, de voler superar-me sempre. Serà un orgull enorme. Ho compliré amb el club que m’ho ha donat tot. Serà un moment de sentiments molt bonics”, va relatar.