Enlloc com a casa
Sergio Sánchez es mostra entusiasmat de tornar a vestir de blanc-i-blau
En les vuit temporades lluny de l’estadi de Cornellà, el central mataroní no ha jugat a cap equip tants partits com en l’etapa blanc-i-blava
Hi ha una coneguda marca de torrons que cada Nadal fa anuncis sobre l’emoció de tornar a casa. A l’Espanyol mai hi havia hagut tants petons a l’escut en la presentació ni tanta paraula sincera del que sent que torna a estar entre els seus. Sergio Sánchez ha estat l’últim a fer el camí de tornada. El defensa mataroní vestirà de nou de blanc-i-blau als 31 anys i, després de vuit temporades lluny de la família, tornarà a una entitat que li va oferir un protagonisme que mai ha tornat a viure.
En l’estiu dels retorns, l’Espanyol tenia tancat el fitxatge de Pablo Zabaleta, que es va descartar amb la irrupció de Marc Navarro. En la temporada 2005/06, l’argentí alternava el lateral i l’interior i hi havia un jove que pujava com a central però que acabaria a la dreta amb l’aparició d’Ernesto Valverde. Aquell cadell amb presses per triomfar era Sergio Sánchez. Cedit primer al filial del Madrid a segona A i al Racing de Santander després, al final acabaria fent-se un lloc a com a intocable a l’onze en la 2008/09. En un any complicat, amb Clemente salvant l’equip després del pas de Tintín Márquez i Mané per la banqueta, el mataroní acabaria disputant 33 partits de lliga com a titular, amb tres gols marcats. Eren èpoques ja de problemes econòmics i en què l’entitat blanc-i-blava era vista com un trampolí. I amb aquesta mentalitat pujaven els joves.
33 partits i tres gols
Així, a l’estiu del 2009, el Sevilla pagava tres milions per Sergio Sánchez. I aquells 33 partits i 3 gols quedarien com un sostre que no es repetiria. Ni al Sánchez Pizjuán, ni a Màlaga, ni a Atenes ni a Kazan. Els 27 duels de lliga més un de copa en la 2013/14 a terres malaguenyes seria el més semblant, però el sou es movia en uns paràmetres que van fer inviable portar-lo ni quan va quedar lliure el 2015 ni el 2016. Un any més tard, torna a vestir de blanc-i-blau, i no podia amagar l’alegria: “Si m’agradaria retirar-me aquí? Sens cap dubte. És l’equip que m’ha vist créixer en la part personal i professional, que ha fet possible complir els somnis. Què hi ha millor que tornar-ho en els últims anys de la meva carrera, aquesta etapa que és molt bonica per tornar, amb moltes il·lusions posades, i espero ajudar. Tornar aquí és tornar a casa, a la família. Per a qualsevol jugador del planter tornar ho és tot. Un equip humil i alhora gran, que m’ho ha donat tot i després de nou anys poder tornar a vestir la samarreta... estic com un nen amb vestit nou.”
Després del pas pel Panathinaikòs i el Rubin Kazan, Sergio Sánchez tenia clar que no volia estar tan lluny de casa. Amb 31 anys, la família guanya pes i aquella nena de mesos que ahir ja es vestia amb l’uniforme blanc-i-blau està millor a Mataró que no pas en el fred rus. A la seva dona se la veia més contenta fins i tot. L’estiu del 2017, doncs, es va convertir per al defensa català en el del retorn. Només preveia dues opcions, dos vells coneguts: el Màlaga i l’Espanyol. I quan va arribar la proposta blanc-i-blava, no hi havia marge per al dubte. “Era una de les dues opcions que tenia. Tenia clar aquest estiu que volia tornar a la lliga i només dues opcions em feien il·lusió. La primera era tornar a casa, a l’Espanyol, i quan em va arribar va ser l’única que vaig escoltar.”
Quique Sánchez Flores s’ha passat l’estiu reclamant centrals. En la idea del tècnic madrileny, Naldo era el suplent i Mario Hermoso havia d’afrontar un procés llarg d’aprenentatge abans de tenir minuts. Sergio Sánchez, doncs, seria el defensa titular que volia, si bé això s’ha de veure. El fluix rendiment de Naldo en els dos partits fa pensar que l’oportunitat li arribarà aviat, al costat de David López. I es podrà consolidar com a central titular, una espina clavada de l’etapa anterior, en què la parella Jarque-Lopo primer i Jarque-Pareja després, li van barrar el pas. El jugador català sempre ha intentat dur el 21 en record del seu excompany i ara mirarà de demostrar que enlloc s’està com a casa.
CURRÍCULUM
ELS PROTAGONISTES
Complicat que sigui titular en el derbi de dissabte
La lliga russa és de les més matineres per qüestions de clima i el Rubin Kazan han disputat ja vuit jornades de la Premier League. Sergio Sánchez tan sols havia disputat 46 minuts en un duel, i n’havia viscut tres més des de la banqueta, però veia difícil poder ser titular dissabte en el derbi del Camp Nou. El mataroní es va mostrar molt sincer després de fer el primer entrenament a Sant Adrià amb els nous companys. “Vinc d’uns deu dies sense treball físic, em sento bé, però hi ha companys que acumulen molta feina. Cal ser-ne conscient, jo treballaré amb la màxima il·lusió i, si no toca jugar, esperaré el meu moment. Ha de sortir l’onze més ben preparat, el bloc és el més important.”
Sergio Sánchez també va apuntar que la seva posició és la de central, malgrat que pugui jugar de lateral dret “o de porter si es tracta d’ajudar”. Les seves paraules redueixen les possibilitats que pugui cobrir la banda dreta de la defensa contra el Barça. Quique Sánchez Flores no podrà disposar de Javi López, que estarà un mes de baixa després de fer-se una lesió muscular en la segona jornada contra el Leganés, partit en què el tècnic periquito va situar-hi Hernán Pérez, ja que Marc Navarro, que va quedar fora de la llista, ha tingut diversos maldecaps físics en la pretemporada.
Notícies
Divendres,19 abril 2024