La pregunta que flotava en l’ambient era si el bon partit contra el Celta havia estat un miratge o bé tindria continuïtat contra el Vila-real. L’Espanyol va demostrar que el seu ressorgiment contra els gallecs no era anecdòtic i que té fonaments per continuar creixent. Ahir va desplegar un bon futbol, lluny de l’agressivitat demostrada dilluns, però amb una solidesa i un entramat tàctic que van recordar, i molt, la fiabilitat que va fer gran l’equip blanc-i-blau el curs passat. L’actitud solidària i afinada de l’equip va fer palès que l’Espanyol va pel bon camí. Va fer passes en la bona direcció, i contra un equip que acabava d’obtenir tres victòries consecutives. Va ser l’Espanyol hermètic i seriós del curs anterior, capaç d’anul·lar els davanters rivals. Fent balanç, es pot dir que l’empat va ser un resultat just, ja que el partit s’hauria pogut decantar cap a qualsevol de les dues bandes. Aquest punt de prestigi dota de més personalitat el projecte de Quique, que continua creixent i elevant el seu nivell competitiu en qualsevol terreny. Ara els blanc-i-blaus intentaran rematar la seva bona setmana aconseguint una victòria diumenge contra el Dépor. De moment, veuen el futur amb optimisme, i amb cinc punts en el caseller.

Quique Sánchez Flores va argumentar en la prèvia que no era el moment de fer rotacions. El tècnic blanc-i-blau no ens enganyava i va començar el partit amb el mateix onze que s’havia enfrontat dilluns amb el Celta. L’Espanyol jugava contra un rival gegantí que arribava amb tres victòries consecutives al sac, però l’estabilitat defensiva dels catalans va ser suficient per anestesiar els davanters locals. Les úniques incursions ofensives dels groguets van portar el nom de Samu Castillejo. L’andalús va reclamar un penal de Javi Fuego tot just començar, però la seva acció va ser inhabilitada per l’àrbitre, que va veure com el davanter hi posava més pa que formatge. La millor ocasió per avançar els blanc-i-blaus la va tenir Hermoso en una rematada de cap en un llançament de córner. L’encertada intervenció de Barbosa va estalviar un bon ensurt als locals. La insistència ofensiva blanc-i-blava només es va concretar en aquesta bona arribada, però, tot i així, els blanc-i-blaus destil·laven bones sensacions en el seu entramat estructural. Un joc defensiu coral i eficient que trencava el joc ofensiu del Vila-real, que només va intimidar Pau amb un xut llunyà de Trigueros i un altre de Samu Castillejo poc abans del descans. Els groguets volien foradar la teranyina defensiva periquita, però topaven contra un mur hermètic i ben coordinat.

Tot i això, l’Espanyol estava molt lluny de mostrar les prestacions de dilluns contra el Celta, un partit en què va ser el clar dominador, amb una pressió elevada i molt agressiva, i mossegant cada cop que els gallecs posaven la pilota en joc. Ahir els blanc-i-blaus van optar per un full de ruta similar al del curs anterior. Un sistema profilàctic al darrere amb l’expectativa de caçar un contraatac per matar el rival. La importància i la força de l’adversari així ho reclamaven. Tot i això, amb el pas dels minuts, l’Espanyol anava creixent, una sensació que es va accentuar en la segona meitat, però no acabava de tenir la presència requerida per crear perill dins dels dominis de Barbosa. El Vila-real intentava buscar les pessigolles a l’Espanyol, però no ho aconseguia. Bacca va abandonar el terreny de joc. El colombià marxava sense haver inquietat la defensa periquita, un senyal clarivident de la gran tasca defensiva de l’Espanyol. Però el Vila-real és un equip imprevisible i amb molta dinamita al davant. Una pilota perduda en atac va estar a punt de canviar el decorat del partit, però Pau, molt inspirat, va evitar mals majors posant una mà providencial que va impedir el gol. Menció especial per al porter gironí, que està vivint un gran moment en el seu retorn a l’Espanyol: segur, madur i impertorbable sota els pals. Un creixement que no sorprèn els que el coneixen de fa temps, però que continua alimentant les sospites que és un dels millors porters de la seva generació. L’Espanyol no s’arronsava i seguia buscant el gol. Jurado, clarivident en les seves accions, es va veure caçat per Álvaro quan marxava cap a la porteria. L’Espanyol no estava per romanços i es decidia a lluitar pel triomf. David López va tenir una magnífica oportunitat per avançar els blanc-i-blaus, però el seu xut, al cor de l’àrea, se’n va anar per sobre del travesser. El Vila-real responia amb una arribada de Castillejo, que de nou es va trobar amb l’encert de Pau. Javi Fuego acaronava el triomf amb una rematada que trobava els guants de Barbosa. Al final, la ruleta va voler que el duel acabés amb empat, però l’Espanyol surt reforçat d’aquest partit, en què va demostrar que té l’ofici i les eines per lluitar contra equips amb més potencial econòmic.