Era el 18 de març i Óscar Duarte (Catarina, Nicaragua, 1989) rebutjava una pilota amb el cap i en contactar amb la gespa es provocava, de manera fortuïta, un trencament al lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Tretze dies més tard d’aquella fatídica data que està marcada amb foc en la seva memòria, passava pel quiròfan del doctor Ramon Cugat. Era la lesió més greu del central en tota la seva carrera i la més important que hi va haver al conjunt blanc-i-blau el curs passat.

El pronòstic de baixa era d’entre set i vuit mesos. El club ja tenia coll avall que el central no tornaria a l’activitat fins al 2018. El futbolista ha rebaixat les previsions entre un i dos mesos. Dimecres, a darrera hora de la tarda, ja feia públic que tenia l’alta mèdica per competir. Des del dia que es va lesionar han passat 200 dies. Sis mesos i dotze dies de calvari. L’internacional costa-riqueny ha hagut de treballar de valent per poder escurçar els terminis de recuperació. En aquests 200 dies ha fet sessions dobles d’entrenament de matí i tarda, i només ha descansat dos dies. El fisioterapeuta, Manolo González, ha estat un dels homes que han seguit de més a prop el llarg procés de recuperació d’Óscar Duarte. El nivell d’exigència del mataroní amb el central ha estat total. No l’ha deixat descansar ni els dies de vacances que va passar amb el futbolista a Costa Rica i a Nicaragua, d’on són els pares del futbolista. Allà a principis de juny es va desplaçar amb el futbolista per seguir les pautes de recuperació físiques. El 3 de juny era el dia de l’aniversari del futbolista. Tota la família –pares, oncles, cosins, germans i nebots– estava reunida per celebrar els 28 anys del central. La família va insistir per aconseguir la indulgència de Manolo González. “Aquell va ser un dels pocs dies que em va deixar descansar perquè la meva família va insistir a Manolo que em donés descans per celebrar l’aniversari”, recordava el futbolista. En tot aquest temps Duarte només recorda un segon dia que no es va entrenar. La resta de dies no va fallar a la seva cita amb dobles sessions de matí i tarda al gimnàs per reforçar l’articulació i carrera contínua per mantenir la capacitat aeròbica d’un esportista d’alt nivell. Aquests eren els ingredients de la seva “dieta” diària. En total, 396 entrenaments per posar fi a un calvari que va començar el 18 de març. El futbolista ja somriu i només espera entrar en una convocatòria. Està preparat per tornar i la decisió de jugar només depèn ara de Quique Sánchez Flores. Més prim i fibrós, se’l veu en un estat òptim de forma. S’ha entrenat més que ningú i ja té al cap fer una gran temporada i posar el colofó al mundial de Rússia del 2018, per al qual Costa Rica té el bitllet virtual de la classificació a la mà. Els ticos només necessiten un empat, un punt, per segellar el passaport per a la copa del món. Precisament la selecció costa-riquenya ja el va sondejar per convocar-lo per als partits d’aquest cap de setmana amb el combinat americà, però Duarte, tot i veure’s amb condicions per jugar, va preferir declinar l’oferiment i esperar a debutar amb l’Espanyol i aprofitar els entrenaments d’aquesta setmana per entrar en la llista del partit contra el Llevant de divendres que ve al RCDE Stadium.

Quique Sánchez Flores també comparteix la felicitat del futbolista. Fa tres setmanes que el defensa s’entrena amb normalitat amb la resta del grup i ha hagut de frenar la impaciència del futbolista per tornar a vestir-se de curt en un partit oficial per assegurar-se al cent per cent que està totalment recuperat de la lesió i que no hi hagi cap mínim símptoma de recaiguda. Ara el tècnic sap que la tornada de Duarte és un element clau per potenciar la competència interna a l’eix central. Ara haurà de lluitar per fer-se un lloc a l’onze i el futbolista és conscient que la competència serà ferotge. Mario Hermoso, esquerrà com ell, està fent un gran inici de temporada, però Duarte té tota la confiança del tècnic madrileny. El curs passat va començar de titular, però una sinovitis al turmell esquerre el va deixar dos mesos sense jugar. Diego Reyes li va agafar el lloc a l’eix central durant una gran part de la temporada. Però va tornar a guanyar-se el protagonisme a la gespa i va arribar a disputar quinze partits de lliga. L’infortuni es va topar amb ell a Ipurua el 18 de març amb la lesió de genoll. La darrera temporada va ser la més negra per a Duarte, que ha viscut el cantó més fosc, el del futbolista lesionat. Allunyat de la seva professió, ha anat treballant amb constància i sense descans per tornar més fort. Mentalment ha guanyat i físicament torna més fort que mai. Mira el futur amb esperança per signar la seva millor temporada.