Un lament barrejat amb ràbia i indignació va recorre Cornellà quan va acabar el partit d’ahir. L’Espanyol no va estar magnífic en les seves prestacions, però va arribar més vegades a l’àrea que el seu rival. Dues ocasions clares de Baptistão, que va enviar als núvols, i una tercera de Sergio García que va trobar la resposta del porter. Per acabar-ho d’adobar, la polèmica del partit va arribar en el tram final. Gerard Moreno va marcar, però Undiano Mallenco va veure falta prèvia en el salt del davanter. Una acció de difícil resolució veient la jugada repetida i imperceptible en directe. Així doncs, entre errades pròpies i la del col·legiat, l’Espanyol va veure com volaven dos punts del seu estadi contra un voluntariós Llevant que se li va ennuegar, per moments, als locals. Així doncs, les perspectives de convertir Cornellà en un fortí es veuen frenades amb aquest empat després dels dos anteriors triomfs contra el Celta i el Dépor.

Quique va seguir mantenint el mateix patró de joc que tan bons rèdits li havia donat en les darreres jornades. Només el maldecap que té al lateral dret accepta rotacions. Ahir va ser el torn de Marc Navarro. El badaloní va debutar com a titular a la banda dreta de la defensa. Un aterratge brusc després de provar-se en l’escalfament previ. L’entrada en el partit de l’Espanyol no va ser neta. Sembla com si els oponents ja hagin pres bona nota que els blanc-i-blaus s’han convertit en aquest inici de lliga en un equip ferm i incisiu en les primeres parts. Així va solucionar els últims partits de casa contra el Celta i el Deportivo. El Llevant no ho va posar fàcil i va torpedinar l’estratègia catalana amb constants arribades a l’àrea de Pau. L’Espanyol estava espès en defensa i no aconseguia un equilibri clar en el seu joc. Una sensació que venia motivada per la falta de criteri a la medul·lar. Sergi Darder ho intentava, però estava desbordat per la marca rival i les seves pilotes sempre sortien ofegades. Javi Fuego no en feia prou per equilibrar la zona mitjana, i això feia que l’Espanyol es partís en dues meitats. Un fet que va aprofitar el Llevant gràcies a la presència de tres homes molt físics a la medul·lar. Malgrat tot, l’Espanyol té una davantera poderosa amb homes que amb poca cosa poden fer molt. Baptistão va ser el primer a avisar. Després d’un bon xut creuat de Jurado va recollir una pilota morta dins de l’àrea que va deixar el porter Raúl. El gol semblava clar, però va enviar la pilota als núvols davant la lamentació pròpia i la de la graderia.

L’Espanyol anava a batzegades. Aarón intentava compensar les deficiències a la zona de creació fent-se un fart de pujar per la banda esquerra i combinant amb un hiperactiu Piatti i amb Gerard. Però el camí del gol es feia costerut. L’epíleg de la primera part el va posar el Llevant amb una acció brillant d’Ivi que va deixar tot sol Morales davant de Pau. El xut del mig va ser massa suau, però va posar la por al cos a tota la graderia i va crear una sensació d’imprevisibilitat a l’ambient.

L’Espanyol va arrencar el segon acte amb més animositat. Quique va introduir dos canvis Sergio García i Sergio Sánchez van donar un aire nou. El davanter del Bon Pastor es movia molt bé entre línies i va donar una bona assistència a Leo Baptistão. El brasiler, amb tota la porteria per a ell, va tornar a enviar la pilota per sobre del travesser. No era el seu dia. I és que la seva falta d’encert estava penalitzant l’Espanyol. Les dues millors ocasions del partit van ser seves. Els deixebles de Quique Sánchez Flores anaven intercalant moments de llum amb altres de foscor. La incomoditat a la qual sotmetia el Llevant als locals era prou eloqüent. La falta de precisió a la medul·lar era una rèmora. Javi Fuego va fer una entrada a destemps i va veure una groga. Una imatge fefaent del que estava passant al terreny de joc. Quique se la jugava en els minuts finals traient el seu pivot defensiu de referència donant entrada a Granero. Un home més versàtil, amb més joc de creació que no pas de destrucció. L’última bala per obrir la llauna. L’Espanyol la va tornar a tenir. Darder va enganxar un xut des de la frontal que va tocar un defensa i es va enverinar fins a estavellar-se al travesser. El refús va ser per a Sergio García, que va rematar de cap, però Raúl va posar una magnífica mà per evitar el gol. Falete es lamentava i, amb ell, tot Cornellà. Tercera clara ocasió d’un Espanyol que no sabia traslladar al marcador les seves bones arribades.

Al final, qui va obrir la llauna, va ser Gerard Moreno. Un miratge, perquè l’àrbitre va anul·lar el seu gol per una falta al defensa en el seu salt abans de rematar de cap. La polèmica estava servida, i més amb l’empat final a zero amb què va acabar el partit. L’afició va acomiadar Undiano Mallenco amb xiulets i grans dosis d’indignació. No n’hi havia per a menys.