Aarón Martín (Montmeló, 1997) viu aquesta segona temporada a l’Espanyol com una confirmació. Fa tot just un any s’estrenava en la lliga com a titular a l’estadi de Las Palmas. Era un 14 d’octubre i Quique Sánchez Flores decidia donar-li l’alternativa al lateral esquerre. Dues jornades abans ja s’havia estrenar a primera divisió jugant els últims minuts contra del Vila-real a Cornellà on va actuar com a interior esquerre –no era la seva posició habitual– però va tenir temps per deixar detalls d’una de les seves millors habilitats: les arribades per banda i les assistències precises a l’àrea rival. Aarón Martin havia fet la pretemporada amb el primer equip i tenia poques esperances de jugar. L’estiu havia començat amb quatre laterals esquerre: Carlos Clerc, Juan Fuentes, Rubén Duarte i Víctor Álvarez. Ell era el cinquè, el més jove. De mica en mica el camí es va anar fent més net. Clerc i Fuentes van marxar a l’Osasuna. Víctor Álvarez i Rubén Duarte no tenien la confiança del tècnic i l’escollit per jugar al lateral esquerre era Víctor Sánchez. Un migcampista reconvertit en lateral i que estava jugant a cama canviada. A Las Palmas Quique Sánchez Flores se la va jugar. El rendiment del defensa de Montmeló va ser prou efectiu i el tècnic madrileny li va donar continuïtat al llarg de la passada temporada fins a completar 28 titularitats en lliga. Ho va jugar tot a exempció d’un partit en jornada intersetmanal a San Mamés en què Quique va fer rotacions obligades. Al final va acabar la temporada sent un dels futbolistes amb més minuts.

Les seves bones prestacions afegides a la seva joventut el van fer carn de rumors a l’estiu. La Premier anglesa i conjunts de primera el van seguir de prop però el futbolista es va estimar més seguir de blanc-i-blau per consolidar el seu creixement com a jugador. Futbolista desenfadat a la gespa. “Juga amb auriculars i sense pressió. Li és igual qui és el rival”, assumia el director esportiu, Jordi Lardín, en una entrevista a L’Esportiu quan era qüestionat per la forma d’afrontar el partit d’aquest jove valor del planter. La seva tranquil·litat al terreny de joc contrasta amb la timidesa que demostra quan ha de posar-se davant d’un micròfon. “Em posa més nerviós parlar que jugar”, confessava en una de les seves primeres aparicions públiques a la sala de premsa de la ciutat esportiva. L’Espanyol coneix la persona i per això l’ha protegit amb un ecosistema comunicatiu i familiar que permet el seu creixement dins i fora del camp.

Aquesta temporada les seves prestacions van a més. Un any després del seu debut com a titular a primera, Aarón demostra que cada partit va a més. Divendres, contra el Llevant, el joc es va canalitzar per la seva banda. Les seves pujades a l’atac van ser constant alhora que va assecar el davanter granota que li tocava marcar. Eficient en defensa, encara li queda pendent millorar el seu criteri en la presa de decisions en atac. Tot i això, la seva titularitat no té discussió per a Quique. El de Montmeló ho ha jugat tot aquesta temporada. És dels únics futbolistes juntament amb Pau, David López i Gerard Moreno, que han disputat els vuit partits de lliga de titular i jugant tots els minuts de joc.

Aarón va creixent cada dia que passa i a diferència de la temporada anterior, enguany té una competència més ferma. Dídac Vilà pressiona des del darrere per saltar a la titularitat però el de Montmeló no s’arronsa. Des d’aquella estrena a l’onze a Las Palmas del 14 d’octubre del 2016 Aarón no ha afluixat i ja suma un total de 36 titularitats amb l’Espanyol. Ara mateix, el jove del planter és l’amo del lateral esquerre.