9 de setembre del 2016. Estadi d’Anoeta. Tercera jornada de lliga del curs 16/17. Quique Sánchez Flores estava escarmentat veient com el seu equip es desfeia en defensa tot i ser letal en atac. La derrota al Sánchez Pizjuán (6-4) en la jornada inaugural de lliga i l’empat agre davant del Màlaga en la jornada següent a casa (2-2) després de dilapidar un clar avantatge de dos gols en els últims minuts, l’obligaven a prendre mesures contundents. Demichelis i Diego Reyes, convocats per les seves respectives seleccions, no tenien prou entrenaments tàctics a les cames. L’afegit del partit, en divendres, encara complicava més la recuperació dels dos centrals que venien de viatges transoceànics. Sánchez Flores començava a fer cabòries alternatives per cobrir les baixes per esgotament físic del mexicà i l’argentí. L’aturada per seleccions li permetia treballar a fons les diverses opcions que tenia al cap, però totes van anar a la paperera quan va posar David López de central. La seva bona sortida de pilota combinada amb una magnífica interpretació tàctica del joc van il·luminar la cara al tècnic. Eureka!

Sense vacil·lar, el tècnic blanc-i-blau va posar David López com a improvisat central. Era la seva estrena en el seu retorn a l’Espanyol després del pas pel Nàpols, i no ho feia en la seva posició original: la medul·lar i com a migcampista defensiu on havia desenvolupat tota la seva carrera professional de futbolista. La prova va sortir prou bé. David López va fer parella amb Óscar Duarte i l’Espanyol va treure un bon empat del feu basc. La solució d’emergència es va anar convertint en rutinària i habitual amb el pas de les jornades. David López va anar creixent fins a convertir-se en el líder de la defensa. Un Espanyol coix de centrals i amb problemes a la rereguarda des del curs 15/16 va respirar amb la presència imponent i la seguretat que desprenia el santcugatenc.

La temptació de veure de nou David López a la medul·lar va ser un assumpte recurrent en les jornades següents a la seva estrena a Anoeta. Un assumpte motivat, en part, pel futbolista, que mirava de perfil tornar a la seva posició originària. “Al mig és on puc rendir més, però m’adapto”, deia amb diplomàcia el nostre protagonista. Quique va fer un intent de recol·locar el futbolista al mig sis partits després de la seva estrena a Anoeta. La tornada als orígens va ser davant l’Eibar. L’Espanyol va marxar al descans perdent per 0-3. Després de la represa, tot i l’expulsió de Caicedo, els blanc-i-blaus van remuntar per signar un empat agònic. D’aquell dia, al tècnic madrileny li va quedar clar que no faria més experiments en defensa i que David López era el seu home de referència. I així va ser fins a final de temporada, on David López va jugar la resta de partits de central a excepció del Bernabéu, on ho va fer de lateral dret per les lesions que arrossegava l’equip.

Al final va acabar la temporada jugant un total de 36 partits de titular, 34 dels quals de central.