Espanyol

Diego encén l’Espanyol

El porter va salvar els mobles d’un conjunt que va jugar tot el partit a les fosques i al ritme que li marcava el Tenerife

Quique va apostar per un equip revolucionari en què hi havia deu teòrics suplents que no es van reivindicar

tenerife 0 Espanyol 0

ESPANYOL:Diego López, Sergio Sánchez, David López, Naldo, Dídac, Hernán Pérez, Diop, Roca, Granero (Aarón, 59’), Álvaro i Sergio García (Melendo, 49’). TENERIFE:Dani, Luis Pérez, Jorge Sáenz, Aveldaño, Nahuel, Aitor Sanz (Juan Carlos, 46’), Bryan Acosta, Alberto, Suso, Brian Martín (Casadesús, 65’) i Malbasic (Longo, 78’). GOLS:Sense gols.ÀRBITRE:González González (castellà-lleonès). Va amonestar amb targeta groga a Pape Diop (87’).PÚBLIC:Heliodoro Rodríguez López de Tenerife. 13.925 espectadors, millor entrada de la temporada.
Quique Sánchez Flores volia treure de l’anonimat molts dels jugadors
Pur Espanyol 1.0. Ferm en defensa gràcies al porter i buscant el contraatac

Era el moment de calibrar la plantilla, deia Quique Sánchez Flores en la prèvia. Un instant per treure els suplents de l’anonimat i estudiar les seves ambicions. El cert és que molts van demostrar el perquè de la suplència. El partit va ser de total domini del Tenerife, que es va mostrar més ambiciós i animós en tots els aspectes del joc. L’únic que es va salvar de la foscor dels anònims amb nota va ser Diego López. El gallec, ara suplent de Pau, va demostrar la seva gran categoria en tres grans accions que van salvar els catalans de sortir tocats de l’Heliodoro Rodríguez López, l’últim en el temps de descompte. La resta dels homes van fer un partit massa discret i gens convincent que, de ben segur, no acabarà d’agradar al tècnic madrileny alhora de fer evolucionar la competència interna de la plantilla. El gallec va posar la llum a un Espanyol que va jugar a les fosques durant tot el partit i entregat al ritme que posava un Tenerife que no va semblar de segona sinó tot un primera. Per fer-s’ho mirar. L’empat encara deixa viva l’eliminatòria, però els blanc-i-blaus necessitaran molt més si volen eliminar els canaris.

I això que l’Espanyol tornava a la copa un any després de l’eliminació d’Alcorcón. Aquella sortida prematura va fer molt de mal a l’afició blanc-i-blava i, de retruc, a molts jugadors que van veure difuminada la seva participació amb més minuts al llarg de la temporada. Els deixebles de Quique Sánchez Flores arribaven a l’Heliodoro Rodríguez López amb la lliçó ben apresa, o com a mínim això és el que es traspuava en les diverses declaracions dels últims dies. El tècnic madrileny va apostar per un onze totalment revolucionari en què només va repetir un home habitual de la lliga: David López. La resta de futbolistes eren homes habitualment suplents i altres sense minuts en lliga com Álvaro Vázquez o Diego López. La intenció de Quique era clara: treure de l’anonimat molts dels seus jugadors i calibrar el pes real de la seva plantilla. Era el moment de reivindicar-se i qui ho va fer, per sobre de la resta, va ser el porter gallec. Home essencial i eix vertebrador el curs anterior sota els pals, aquest any viu la suplència amb reservada tranquil·litat pel magnific moment de Pau López. Malgrat la seva inactivitat, O Pulpo va demostrar la seva gran qualitat i segueix sent un futbolista determinant tot i no disposar de minuts. Va salvar el seu equip en múltiples ocasions, primer amb una mitja tisora a xut de Malbasic, i just després de la represa treia un peu decisiu per salvar un un contra un amb Brian Martín. Diego López era el millor de l’Espanyol i això era sinònim que els blanc-i-blaus no carburaven en atac. Plans i sense idees es movien els periquitos, que no sabien trobar cap forat per fer mal a la porteria canària. A la poca concreció ofensiva s’hi afegia l’atonia a la medul·lar, on el Tenerife sabia treure profit per acaronar amb perill els límits de Diego López. L’Espanyol naufragava sense un rumb fix. I on no arribava el joc directe mitjançant jugada, el Tenerife treia llum de les jugades d’estratègia on Diego López tornava a brillar. L’Espanyol s’ennuegava i els locals oloraven la sang. La valentia canària només trobava la rèplica en un contraatac d’Hernán Pérez que volava buscant el gol i una incursió aïllada de Melendo entre línies. Pur Espanyol 1.0. Ferm en defensa gràcies a la inspiració del seu porter i pendent de caçar un contraatac. Diferents jugadors que fa quatre dies a Anoeta, però idèntica forma d’interpretar el futbol: a còpia de patiment. La felicitat canària no tenia aturador i Malbasic per poc encenia el foc amb un xut d’esperó endimoniat que va sortir fora de porteria. El davanter serbi era l’autèntic protagonista del partit i va signar la jugada de la nit en fulminar en una arrencada per l’esquerra Sergio Sánchez i en el cor de l’àrea va servir en safata el gol a Casadesús, que només va ser capaç de treure un xut mossegat que va agafar amb facilitat Diego López davant les lamentacions de la grada local. El Tenerife mereixia més, molt més. Els minuts passaven i les ocasions locals eren una constant. Però només la seva ineficàcia en els últims metres i el tità gallec de l’Espanyol minimitzaven els possibles mals per als catalans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)