A l’Espanyol mai li han agradat els partits fàcils, i ahir no es podia trencar la dinàmica. Els blanc-i-blaus van necessitar una remuntada per capgirar el gol inicial d’Acosta i certificar la seva classificació per a vuitens. Al cap dels jugadors hi havia present la vergonya de l’any passat, quan van caure eliminats per l’Alcorcón. Ahir es va evitar aquesta imatge decadent gràcies a l’empenta de Melendo, la combativitat de Gerard Moreno i la inspiració oportuna de Granero i Sergio García. Aquest còctel va ser suficient per superar el Tenerife. De retruc, un dels més alleujats serà Quique Sánchez Flores, que veu com la permanència en la copa li servirà per utilitzar la seva amplitud de plantilla i evitar una lluita d’egos que es podia desfermar a partit del gener.

Tot i això, el partit no va ser un camí de roses i va començar de la pitjor manera. Acosta va aprofitar la passivitat local per clavar una fuetada que sorprenia Diego López. El Tenerife ficava la por al cos i emmudia els pocs més de 8.000 espectadors que eren a la graderia. Mala peça al teler per a un Espanyol que acaronava el ridícul. El gol va esperonar els locals, que necessitaven capgirar l’eliminatòria per passar a vuitens. Amb molts nervis i imprecisions, els deixebles de Quique es van anar acostant a la porteria canària.

L’únic futbolista que semblava jugar amb una marxa més era Melendo. El jove futbolista es va agafar el partit com una revàlida personal. Ell va ser l’únic que mostrava certa clarividència per trencar la defensa rival. Ho va intentar amb un assistència filtrada cap a Álvaro, que, per poc, no va poder caçar la pilota per plantar-se tot sol dins de l’àrea. Melendo era un corcó per als canaris, que només el podien frenar a còpia de faltes. De les seves botes es va gestar l’empat. El petitó va agafar velocitat per superar els rivals i assistir, de nou, Álvaro Vázquez. El badaloní va xutar a porteria i Jorge Sáenz va tallar l’acció amb les mans. Iglesias Villanueva va veure l’acció però es va equivocar en assenyalar la pena màxima. El jugador visitant estava mig metre fora de l’àrea. El col·legiat gallec la tornava a espifiar després de la seva mediàtica errada de Mestalla no donant un gol legal a Messi. La sort arbitral va somriure a l’Espanyol. Un equip, tot s’ha de dir, molt maltractat aquest curs en aquesta faceta. La benzina emocional de l’empat va motivar els locals, que veien més clara la remuntada. A tocar del descans, Gerard Moreno va estar a punt de fer el segon, però Carlos Abad va desballestar les il·lusions locals amb una mà providencial.

Els bioritmes de l’Espanyol es mantenien alts i Gerard Moreno va enviar una pilota al pal per deixar clar que la intenció dels catalans era segellar el seu passaport a vuitens. Quique Sánchez Flores va donar més dinamisme al seu equip donant entrada a dos titulars habituals, Darder i Sergio García, per certificar la remuntada. La signatura va portar el nom d’Esteban Granero. El Pirata es va inventar un bon xut col·locat i potent, prèvia assistència de Melendo, per fer el segon de la nit i notar l’escalf de la graderia. Els blanc-i-blaus havien fet el més difícil, capgirar l’eliminatòria, i, amb el resultat a favor, es van dedicar a gestionar l’avantatge amb certa comoditat, que hauria pogut ser més ampli si el col·legiat hagués assenyalat un penal clar sobre Dídac. Sergio García va segellar la remuntada amb el tercer rematant un contraatac letal. El Tenerife va retallar distàncies amb un golàs de Juan Carlos, però no hi havia temps per fer-hi res més. L’Espanyol era el classificat.