La darrera derrota contra l’Eibar ha estat un nou cop per a la delicada moral blanc-i-blava. Les il·lusions en la prèvia del partit eren clares: guanyar suposava catapultar l’esperança d’agafar una bona ratxa i sumar la tercera victòria consecutiva de la setmana. Una manera de certificar que els bioritmes de l’equip eren alts i consistents. El full de ruta inicial es va esquerdar aviat amb un gol en el minut 9. Un gol d’estratègia i que diu molt de com està l’equip. La desatenció defensiva en el refús de Pau López va propiciar que Kike García rematés tot sol a porta buida. Un déjà-vu constant que recorda altres accions defensives que s’han vist aquest curs, com el gol de l’Alavés a Mendizorrotza. No cal fer una enumeració de tots els errors defensius de l’Espanyol, però és evident que, amb 14 jornades disputades, ja no podem parlar de casualitat, sinó d’un problema conjuntural. La tendència és clara. L’Espanyol està pagant cara la seva falta de fiabilitat a les dues àrees. Un fet que es consuma amb una irregularitat galopant d’un equip que no sap enllaçar dues jornades de lliga guanyant. “Tenim massa desatenció en els partits fora de casa. Hem de canviar. L’any passat no ens passava”, recordava diumenge Quique.

Ara mateix sembla que el tècnic s’hagi quedat sense brúixola. Fa només 48 hores assegurava que el seu equip sabia competir fora de casa: “No miro les estadístiques.” Després del matx a Ipurua, el discurs ha fet un gir copernicà. Els números són clars. De set partits lluny de Cornellà, l’Espanyol només ha sumat tres punts contra el Sevilla, la Real Sociedad i el Vila-real i cap victòria en set sortides. És el segon pitjor equip a domicili de la lliga, només superat pel Màlaga, que compta tots els seus desplaçaments per derrota. La situació encara es fa més evident si comparem els números amb les de l’anterior temporada. Llavors l’Espanyol sumava 12 punts a fora, quatre vegades més que ara, gràcies a tres victòries, tres empats i només una derrota en la jornada inaugural contra el Sevilla.

El problema és que les jornades van passant i l’Espanyol més que evolucionar cap a una versió 2.0 va involucionant i perdent atributs que el feien ser un equip incòmode per als seus rivals. Perd o es deixa punts contra equips inferiors i de menys pressupost. Les deficiències es van eixamplant a mesura que avança el calendari.