Assumir la necessitat de tenir unes altes dosis de paciència
Realisme. Quique Sánchez Flores i el vestidor blanc-i-blau ja han assumit que el projecte es va frenar el passat estiu i ara falta que l’afició periquita també en sigui plenament conscient
De mica en mica es va assumint la realitat. El primer decebut va ser Quique Sánchez Flores, que va acabar entenent i acceptant que fer el següent pas de qualitat costaria i no es podria fer a la mateixa velocitat que el primer. El vestidor blanc-i-blau també ho ha acabat veient clar i ahir David López demanava a l’afició, la tercera pota, que s’ompli de paciència perquè el projecte no deixa d’avançar, però no es podrà fer a la velocitat anhelada.
L’Espanyol ha viscut un estiu força convuls. El repte de millorar el vuitè lloc de la passada campanya va topar amb un mal càlcul en l’espai de la massa salarial, que ho va hipotecar tot evitant afrontar els fitxatges ambiciosos previstos. Alhora des de la Xina arribaven notícies que des del govern es posava fre a les inversions a l’estranger, futbol inclòs. I l’inici de la temporada ha estat per sota de l’esperat, amb el conseqüent desencís de l’afició periquita, que veu els seus després de 14 jornades en la quinzena posició de la taula, incapaços de guanyar per exemple ni un partit lluny de casa. “Entenc la decepció de la gent perquè se’ls va prometre que en tres o quatre anys estaríem a Europa i el projecte a l’estiu s’ha vist obligat a frenar. Amb dos o tres punts més no hi donaríem importància. Fa uns anys estàvem molt malament, però se li havien ofert expectatives molt altes i ara és una galleda d’aigua freda.”
Els límits salarials
L’últim partit a casa, contra el Getafe, va comportar un rècord històric negatiu d’afluència a l’estadi de Cornellà-el Prat. Cal veure què passa demà contra el Girona, de nou en l’odiat horari de dilluns. El missatge de David López era clar: l’equip no deixarà de treballar per seguir creixent, però el passat estiu va ser un bany de realitat. Quan l’LFP va fer públic el sostre salarial de les plantilles, es podia observar com els rivals per a Europa disposen d’un marge enorme respecte als periquitos. Els 60 milions de l’Espanyol no estan lluny dels 65 de la Real Sociedad, però la fiscalitat basca amplia la distància, que creix encara més respecte al Vila-real (88) o el València (113). Els blanc-i-blaus estan en la desena posició, això sí, cinc per sobre del que reflecteix la classificació a hores d’ara i el Leganés (34,6), el Getafe (cuer amb 28,9) o precisament el Girona (31) mostren que els diners no ho són tot. Per això el vestidor sap que ha de millorar el rendiment. “L’equip no acaba de funcionar en resultats, però en joc hem millorat. Si haguessin entrat les ocasions... El grup és conscient que cal fer més i per a això treballem. No ens podem quedar amb els braços plegats.”
Jordi Lardín reconeixia fa dies que Quique havia tingut dubtes a l’estiu, que li havia costat acceptar que fer el pas següent costaria, però que ja ho tenia assumit. Ho sap l’entrenador, ho saben els jugadors i ara falta que l’afició sigui conscient que caldrà tenir paciència.
LES FRASES
Notícies
Dijous,25 abril 2024