Pau López (Girona, 1994) s’ha convertit en el gran triomfador del 2017 en clau blanc-i-blava. El porter va tornar a l’Espanyol després de la seva cessió al Tottenham. Molts no van entendre la seva sortida i més veient com el seu periple a Londres, a les ordres de Mauricio Pochettino, no va tenir la recompensa en minuts. El futbol es mou per estadístiques i Pau no va disputar cap partit en la Premier. Però més enllà dels aspectes freds i numèrics, el gironí va tornar més madur. Més fet com a persona i, per descomptat, com a porter. El seu Erasmus a Anglaterra va servir per donar un gir copernicà al seu futbol. Amb millors prestacions sota pals, on té una bona col·locació, ha gestionat més prudentment el seu joc amb els peus i en el desplaçament en llarg, que era una de les seves llacunes, s’ha convertit en un expert. Els dubtes que generava el seu retorn s’han convertit en certeses incontestables.

El futbolista es va prendre el retorn a l’Espanyol com un repte personal. Pau es va quedar sense vacances –només va fer uns dies de descans– i es va enrolar en el segon projecte de Quique Sánchez Flores. Va disputar tota la pretemporada i va aprofitar per fer-se un lloc de titular en lliga. La lesió de Diego López li va aplanar el camí. El gallec no va poder fer la pretemporada per la seva operació al genoll que es va allargar més del compte. L’absència d’o Pulpo va ser la millor manera d’anar agafant minuts en la lliga i demostrar que era un futbolista totalment diferent al de fa dues temporades. L’any del seu bateig amb l’Espanyol va ser un curs duríssim. El gironí va ser l’ase dels cops de gran part dels aficionats que li recriminaven la seva poca sang i inconsistència en un equip que va acabar sent el més golejat de la lliga amb Sergio González i Galca. La defensa de fira que tenia al davant tampoc li ajudava gaire. Va ser un any de desgast mental en què el porter va aprendre l’ofici des de la vessant del patiment.

Enguany disfruta i gaudeix de l’ofici de futbolista. Ningú li ha regalat res. La mostra més fefaent és que ni els petits retrets de Diego López per la seva suplència eterna l’han mogut de l’onze titular. El tècnic sap que ara mateix Pau López és el porter que està més en forma i quan més pressió ambiental rep, les seves prestacions milloren i el seu esforç és ferm i decidit. A còpia d’aturades majestuoses ha donat punts d’or a l’Espanyol. L’últim a Las Palmas, on va aturar un penal, el primer de la seva carrera sense comptar una tanda de penals, a Viera. És només una pinzellada del seu gran moment. I està mostrant aquest posat de gran porter amb només 23 anys acabats de complir el passat 13 de desembre. La titularitat li va arribar per una lesió d’un company però ha mantingut el lloc per mèrits propis. Ara ningú li discuteix res i tot l’entorn de l’Espanyol està neguitós per si el porter no acaba renovant el contracte. I és que molts han descobert ara que tenen al davant un dels millors porters de la seva generació. Una circumstància que no passa desapercebuda per a molts equips de la lliga i de l’estranger que intentaran seduir el futbolista en els propers mesos. El fet que acabi contracte al juny el fa ser un caramel molt dolç i posaran tota la carn a la graella per emportar-se’l lluny de Cornellà. Arriben, doncs, setmanes decisives.