L’Espanyol ha vist com el triomf contra l’Atlético ha estat un bàlsam. La victòria ha estat el punt d’inflexió que necessita el conjunt de Quique Sánchez Flores per sortir d’una perillosa letargia. El conat de crisi sembla que s’ha esmorteït tot i que els homes importants dins de la plantilla ja avisaven que l’equip no havia sortit de la quarantena. El malalt ha sortit de l’UCI però encara està en observació a la planta hospitalària. El gener marcarà definitivament si la millora de l’equip és substancial o només ha estat un miratge. En tot cas, l’última victòria de l’any contra els colchoneros va posar en relleu que l’encotillament de l’equip era psicològic. Els futbolistes blanc-i-blaus estaven rendint per sota de les seves possibilitats però la debilitat mental estava devorant les prestacions i el rendiment del projecte. Una espiral de negativitat de la qual no s’albirava la fi. La palanca del canvi va arribar en el moment més inesperat i enfront d’un rival gegantí. L’Espanyol va mostrar la seva millor cara per tombar els de Simeone amb les seves pròpies armes. Contundència defensiva per ennuegar el futbol dels madrilenys i finor per convertir en atac una de les poques ocasions que van tenir davant d’Oblak. Havia tornat l’Espanyol més competitiu amb coses del passat: fermesa al darrere tot adobat amb un canvi tàctic amb la presència de David López al mig i l’esquema d’un trivot que sembla que serà una aposta recurrent en els propers enfrontaments.

El calendari del gener serà clau per acabar de posar a lloc i calibrar la millora dels deixebles de Quique Sánchez Flores. El primer repte passa per guanyar a Màlaga, a La Rosaleda. El repte serà doble. L’Espanyol no ha encadenat aquesta temporada dues victòries consecutives i a tot això s’afegeix el fet que tampoc han sumat cap triomf a domicili. Fins ara el balanç és de quatre punts lluny de Cornellà: contra el Sevilla, el Vila-real, la Real Sociedad i Las Palmas. Si l’Espanyol vol enlairar-se en la classificació necessita, sense més dilació, sumar de tres en tres lluny del seu feu. Més enllà d’això, el calendari és prou bo perquè l’Espanyol vagi recuperant els punts que ha perdut en el primer tram de lliga. No obstant això, el perill és el mateix conjunt blanc-i-blau. Un equip que s’ha mostrat força competitiu contra rivals d’alta volada però que s’ha diluït contra d’altres de menys qualitat com va demostrar amb les seves derrotes contra el Leganés, l’Alavés, el Girona o l’empat amb Las Palmas.