Espanyol

DAVID LÓPEZ

JUGADOR DE L’ESPANYOL

“El projecte continua, però cal canviar els terminis”

“Es van marcar unes expectatives molt altes, potser sense pensar bé en el límit salarial o en els ingressos, i qui està pagant aquesta pressió som nosaltres”

“Els partits en dilluns estan destrossant el futbol espanyol”

Vaig intentar convèncer Albiol per venir, però al final les coses no van sortir. És una pena perquè és un gran jugador
A la llarga s’aconseguirà, anirem a Europa, però n’hem de ser conscients, més a poc a poc i sempre cap endavant

David López (Sant Cugat del Vallès, 1989) és insubstituïble, ho juga tot a l’Espanyol. El jugador català repassa un 2017 que viu els darrers dies de vida i analitza el futur admetent l’alentiment, que no el final, del projecte periquito.

Quin balanç fa del 2017 en l’aspecte individual?
L’any ha estat molt bo. He pogut disputar tots els partit de l’any amb l’Espanyol. És un objectiu que m’havia marcat últimament, perquè ho veia possible, i l’he pogut complir, perquè sempre he estat disponible, les lesions m’han respectat i l’entrenador ha confiat en mi. El rendiment ha estat bo, amb moments no tan bons, però en línies generals tant l’adaptació a central com quan he jugat al mig del camp ha estat bona.
I col·lectiu?
En l’aspecte col·lectiu, una mica el mateix. Hem tingut moments molt bons, sobretot la temporada passada vam fer trams molts bons, i aquesta temporada en alguns partits a casa hem jugat molt bé i potser hem merescut més. Em quedo amb la línia de treball i la progressió ascendent que ha tingut l’equip.
Com visualitza el 2018?
Sempre intentat millorar i créixer, mai estancar-me. Vull continuar ajudant el club en tot el que pugui. Esperem poder arribar més lluny que la temporada passada en la copa del Rei, que ja ho hem fet, però volem anar més lluny i donar una alegria a l’afició.
Com ha viscut el vestidor un final d’any tan complicat?
Es fa difícil. Per molt que la gent pugui pensar que no, els jugadors som els més implicats, només pensem a guanyar i sumar punts, però quan passes ratxes dolentes i no et surten les coses, no és fàcil reaccionar. Cada cop que et ve un cop dolent o una situació no favorable és difícil capgirar-la. Però hem d’estar tranquils, amb una gran plantilla i un entrenador que sap com solucionar els problemes. Quan guanyem dos o tres partits seguits ho capgirarem.
Això d’acusar massa els cops ve de lluny. I no ha variat amb Quique, amb qui només s’ha viscut la remuntada contra el Betis.
És cert que és una de les coses que cal millorar. Aquesta mentalitat d’esfondrar-se i que els partits es facin tan difícils quan encaixem un gol és dels punts que hem de millorar, sens dubte, però també és veritat que com millor equip tens, més fàcil és fer-ho. I en bona dinàmica. Quan agafem una bon ratxa serà més fàcil.
El projecte s’ha frenat. Els jugadors tenen la sensació de tenir una pressió extra i innecessària perquè a l’estiu no es van fer els deures i no es va explicar bé a l’afició?
Sí, així és. Es van marcar unes expectatives molt altes, potser sense pensar bé en el límit salarial o en els ingressos que hi hauria, i qui està pagant aquesta pressió som nosaltres. Però estem tranquils, som conscients del que hi ha, de com està el club ara mateix. Sabem que el projecte continua, així ens ho ha comunicat el president, però cal canviar els terminis, els temps d’evolució i el més important és que això no pari. Que vagi una mica més lent no vol dir que s’aturi. A la llarga s’aconseguirà, anirem a Europa, però ara hem de ser conscients, més tranquils, més a poc a poc, però sempre cap endavant.
Es parla de lluitar per Europa, però el València té 40 milions més per gastar en massa salarial i el Vila-real gairebé 30 més.
Al final encara que costi reconèixer-ho, com més pressupost tens, més pots fitxar i més fàcil és competir. Aquests equips poden portar ara jugadors que nosaltres no ens podem permetre, però tampoc ens hem d’excusar només en això. Em venen al cap equips com el Girona, l’Eibar i el Getafe, que tampoc tenen aquest pressupost i estan en zones més confortables. Ni una cosa ni l’altra. Hem de fer autocrítica, sabem que ho podem fer millor i tenim plantilla per estar més amunt, que cal seguir treballant i millorant per arribar-hi.
Albiol forma part dels noms il·lusionants que no es van poder fitxar. Com a excompany hi va arribar a parlar?
Sí, hi vaig parlar. El vaig intentar convèncer de venir, però al final les coses no van sortir i és una pena perquè és un grandíssim jugador. Com et dic, les circumstàncies actuals del club no permeten que jugadors d’aquest estil puguin venir i caldrà esperar un temps.
Al final ni Albiol ni Diego Reyes. Un debutant, Mario Hermoso, que està rendint per sobre del que s’esperava, però amb el peatge d’errades que costen punts.
Sí, Diego Reyes també va necessitar un temps d’aclimatació malgrat haver disputat ja molts partits en l’elit amb la Real. En Mario és el primer any a primera i ho està fent molt bé. Està rendint a un alt nivell, ja que no podem oblidar que són els primers partits a primera. Els errors que comet són per falta d’experiència, de minuts i de veterania i aniran a menys a còpia de minuts i de partits.
Amb tot plegat, quin missatge cal transmetre a l’afició?
Sobretot cal transmetre tranquil·litat. Hi ha una grandíssima plantilla, d’alt nivell, i capgirarem la situació. Per aconseguir-ho necessitem que estiguin amb nosaltres, que en els partits a casa els sentim darrere nostre. Sé que els horaris i els dies no són els més adequats, però si remem junts tot anirà millor.
El projecte era ambiciós, però l’afició no s’hi ha enganxat ni en abonats ni en afluència.
Òbviament, si la situació esportiva fos millor, la gent s’animaria i vindria més. Els horaris tampoc hi estan ajudant. A mi em constaria venir un dilluns a les nou de la nit si tingués fills o visqués fora de Barcelona. És una barreja de tot. Si aconseguim que la part esportiva vagi millor guanyant partits, la gent s’enganxarà i si els partits tenen horaris més agradables, dissabte o diumenge a la tarda, també ho notarem. Tot va lligat i el creixement econòmic, esportiu, la massa salarial i la social van de bracet.
El peix que es mossega la cua. Dels equips que no estan a Europa, l’Espanyol és dels més atractius. I el posen dilluns.
És clar que els partits en dilluns estan destrossant el futbol espanyol. No només passa al nostre camp. Veig partits en dilluns en altres estadis i l’afluència és reduïda. Òbviament, hi ha camps on l’afició és més propensa a anar-hi i va a l’estadi sempre i els partits en dilluns haurien de ser per a ells. Em venen al cap el Betis o l’Athletic. Les seves aficions hi van sempre, a diferència d’equips que tenen més problemes per omplir l’estadi.
L’equip nota la fredor d’un estadi que no arriba gairebé mai ni a mitja entrada?
Sí, es nota moltíssim. No és casualitat que els millors partits que hem fet coincideixin amb els dies en què el camp s’ha omplert o hi ha hagut més gent de l’habitual. És una pena, perquè estic convençut que si no juguéssim tant en dilluns, amb horaris més adequats i pujant un esglaó en l’aspecte esportiu la imatge de l’estadi milloraria moltíssim.
La manera de créixer és fer una venda i hi ha pocs candidats. És conscient que n’és un?
Home, soc conscient que l’Espanyol ara mateix està en una situació, tal com va recordar l’altre dia el president, que no li cal fer una venda. Ara, si vols ser un club que lluiti per places europees necessites tenir més ingressos i vendre jugadors, com han fet molts equips, com el Sevilla, l’exemple clar d’això. Vendre jugadors tampoc vol dir regalar-los. No serveix qualsevol oferta. Si venem a bon preu creixerem en l’àmbit esportiu, sens dubte. Estic d’acord a vendre sempre que la xifra sigui raonable. I creure sempre en el planter, l’exemple és l’Aarón. Surten jugadors de moltíssima qualitat que necessiten créixer, els ingredients hi són. L’Aarón amb un any a primera ja se li posa un preu de 20 o 30 milions. El planter és el camí per seguir evolucionant.
Em fa la sensació que si cal fer una venda, endavant, però si poden trobar una altra solució, millor, no?
Òbviament, cap dubte. Estem parlant de jugadors importants, afectaria la qualitat de l’equip. Però això ja és feina del director esportiu o de la directiva. És la via per evolucionar. Si ets capaç amb els diners de dur jugadors que mantinguin i augmentin el nivell o pujar gent del planter per suplir-los, endavant.
S’està millor a Barcelona que a Nàpols.
Home, cada ciutat té les seves característiques. Viure a Barcelona té el plus que estic a casa, amb la meva gent, al club on vull estar i és un extra que no tindria en qualsevol altra ciutat. A Nàpols hi vaig estar molt content, vaig viure el futbol d’una manera extraordinària, mai ho oblidaré.
L’afició ha de valorar més que David López i Darder canviïn equips que juguen Champions i lluiten per títols per sumar-se al projecte de l’Espanyol?
Sí, l’altre dia ho va explicar molt bé en Sergi. Malgrat haver estat en equips importants, que tenen objectius molt alts de lluitar per la lliga, anar a la Champions o guanyar la copa, el soci ha de valorar que hem decidit apostar per tornar a casa, amb un projecte en què creiem i estem convençuts que podem assolir els objectius.
Recomanaria anar a jugar a una altra lliga?
Sí, sens dubte. Ho recomanaria perquè sovint el jugador espanyol està més valorat a fora que a casa. Alhora també explicaria els inconvenients que hi ha, que són molts. Quan no estàs aquí, hi ha moltes coses que enyores. Són més els pros que els contres i ho recomanaria.
Ser pare canvia molt la manera d’enfocar la carrera futbolística?
Sí, i tant. Quan no ho ets, el pensament és egoista. Penses en tu i la parella, no mires tant el futur i sí més el dia a dia. Ara penses més enllà, quan deixis el futbol, la família i el seu benestar.
Per anar acabant. La lliga viu ara una aturada. Com es porta tant d’àpat familiar sabent que l’espera la balança?
[Riu] És temptador, però al final t’has de controlar. El Nadal són dates de menjar molt, sempre al voltant d’una taula, i postres i torrons i vinga dolços, però sempre tenim al cap la balança. El primer dia ens espera i no ens podem passar.
És de mirar el calendari per veure si el dia 1 no hi ha entrenament i es pot celebrar bé cap d’any?
Això tothom. No només el dia 1. Passa el mateix amb Reis. A tots ens agrada passar-lo a casa, amb la família. Per sort aquest any el partit ens ha tocat el dia 4 i podrem passar el dia de Reis a casa. Però el dia 1 sí que tocarà anar a treballar.
Trobarà a faltar el partit de Catalunya aquest Nadal?
Home, doncs sí, sempre és maco reunir-nos tots els jugadors catalans i jugar contra el rival que sigui. Sempre està molt bé i aquest any el trobarem a faltar.

EL QÜESTIONARI

Un record d’infància?
La infància sempre va lligada al moment que arribaven els Reis o el Pare Noel, aquella il·lusió d’aixecar-se al matí i anar a obrir els regals
Pare Noel o Reis?
He estat afortunat i a casa fèiem les dues coses.
Amb la Blanca faran igual?
La intenció és seguir fent les dues. Ara encara és molt petiteta, ni mig any, però quan creixi mirarem de fer les dues coses.
És el primer cop que per Nadal voldria fer un salt d’un parell d’anys?
Sí, sense cap mena de dubte. Tenim moltes ganes que creixi i comenci a entendre més les coses, però hem d’anar cremant etapes de mica en mica.
Ja han regalat alguna pilota a la petita?
Ja en té alguna, però per ara hi ha altres coses que crec que li poden fer més il·lusió o anar millor.
Arbre o pessebre?
A casa els pares ho fèiem tot, però ara a casa som més d’arbre.
Decora molt la casa?
Això més la meva dona. Miro d’ajudar-la en tot el que puc, però se n’encarrega més ella.
Les campanades a quin canal es miren?
Ostres. Doncs a veure, durant molts anys posàvem Televisió Espanyola, d’altres Telecinco, però anem variant en funció del que més ens agrada cada any, no en tenim un de fix.
Són de fer moltes celebracions familiars?
Sí que amb la família fem força dinars i celebracions de Nadal, però també ens agrada passar temps sols per estar junts i desconnectar plegats. Marxarem uns dies a Andorra per estar sols tots dos. Bé, tots tres, amb la nena.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)