Espanyol

espanyol

Copa

Harakiri blanc-i-blau

L’Espanyol paga car els seus errors defensius contra un Llevant pragmàtic que va marxar de Cornellà amb l’eliminatòria encarrilada

Va estavellar dues pilotes al pal i Raúl va salvar l’empat amb una mà decisiva

Espanyol 1 llevant 2

LLEVANT:Raúl, Coke, Postigo, Cabaco, Toño, Lerma (Rober Pier, 79’), Campaña, Morales, Samuel (Ivi, 63’), Bardhi (Doukoré, 57’), Boateng. ESPANYOL:Diego López, Marc Navarro (Melendo, 79’), Naldo, Duarte (Darder, 77’), Dídac, Granero, Víctor Sánchez, David López, Piatti (Baptistão, 65’), Sergio García, Gerard Moreno. GOLS:1-0 (28’) Gerard Moreno; 1-1 (37’) Morales, de penal; 1-2 (74’) Ivi.ÀRBITRE:Fernández Borbalán (Col·legi andalús) va mostrar targeta groga a Cabaco (28’); Piatti (53’); Bardhi (53’); Lerma (69’); Darder (84’).PÚBLIC:Partit d’anada dels vuitens de final de la copa al RCDE Stadium. 12.602 espectadors van veure el partit en directe.
Els blanc-i-blaus es van avançar amb un gol de Gerard, que va petonejar l’escut
El nou any va tornar a posar en relleu la bipolaritat d’un equip abonat a la irregularitat

L’Espanyol va iniciar el 2018 abonant-se, de nou, als seus dubtes existencials. S’esperava un Espanyol més fort, més fet i clarivident. La darrera victòria contra l’Atlético era la llum a seguir però, vistes les prestacions d’ahir, l’equip blanc-i-blau continua en un estat preocupant. La copa era la competició de la il·lusió i el Llevant va retornar a la terra els de Quique Sánchez Flores. Va ser una fuetada als ànims. I és que l’Espanyol es va fondre per errors propis i no per les bones prestacions del seu rival. El Llevant en va fer prou aprofitant els regals de Reis que es va trobar pel camí. Primer per un penal dubtós de Víctor Sánchez, que va treure les mans a passejar dins l’àrea, i més tard per una desconnexió defensiva col·lectiva que va entregar el segon a Ivi. De res li va servir, a l’Espanyol, avançar-se amb un gol de Gerard Moreno. El Llevant, atrofiat en parcel·la ofensiva, ahir es va regalar dos gols que l’acosten als quarts de final pendent del partit de tornada al Ciutat de València.

Quique va introduir set canvis respecte a l’últim duel contra l’Atlético de Madrid. Totes les línies del camp es van veure afectades però l’esquema de joc continuava mantenint el dibuix clàssic del 4-4-2. El problema inicial de l’Espanyol va radicar en les poques sinergies de joc i de rutines tàctiques i de col·locació que tenien certes parelles de ball. Van ser constants les correccions verbals entre Naldo i Duarte, que s’estrenaven a l’eix central com a duet, igual que Víctor Sánchez i David López, a l’hora de fer les diferents cobertures a la medul·lar. Això va impossibilitar el joc fluid del locals, que perdien amb massa facilitat la pilota. Tot i això, l’Espanyol és el que es va avançar amb una maniobra de Granero que va obrir a la banda esquerra cap a Piatti. L’argentí va assistir Gerard Moreno, que, amb un superb cop de cap, obria el marcador al fil de la mitja hora de partit. L’Espanyol respirava i el davanter feia tota una declaració d’intencions fent un petó a l’escut i deixant clar que en les seves intencions futures no està sortir de l’Espanyol, com a mínim en aquest mercat d’hivern. El gol va esperonar els homes de Quique Sánchez Flores, que van combinar amb més precisió les seves jugades d’atac. Sergio García va acaronar el segon amb una rematada de cap. Eren els millors minuts dels catalans, que feien patir de valent un Llevant que arribava amb el full de ruta molt clar i diàfan: pressió alta i a la recerca d’un contraatac letal. Quan millor estava l’Espanyol, una jugada aïllada va capgirar el partit. Víctor Sánchez, que ja havia jugat amb foc en dues accions similars amb anterioritat, es va tirar al terra quan volia refusar una pilota que li va tocar la mà. El col·legiat no s’ho va pensar dues vegades i va assenyalar penal. Jugada molt protestada pels jugadors espanyolistes, que reclamaven a Fernández Borbalán que la pilota havia sortit abans d’impactar a la mà del mig. Un penal dubtós en què les nombroses repeticions televisives tampoc acabaven d’aclarir la situació. Morales no va fallar des dels onze metres i va situar un dolorós empat en el marcador.

Després de la represa, el joc va començar amb una acció que va posar la por al cos a tot l’Estadi. Boateng va caçar una pilota dins de l’àrea per afusellar Diego López. El gallec va treure una mà providencial per evitar el segon dels valencians. La rèplica arribava amb un xut de Sergio García que va impactar al pal. L’Espanyol estava activat i trepitjava àrea. Naldo va rebre una pilota al cor de l’àrea però el xut del brasiler va ser interceptat amb facilitat per Raúl.

El domini local va obligar Múniz a prendre mesures profilàctiques amb l’entrada de Doukouré, un home de perfil defensiu, per Bardhi. El partit avançava amb un Espanyol abocat a l’atac per intentar posar al seu favor l’eliminatòria i un Llevant que volia solidificar un empat o bé caçar un contraatac per posar encara més de cara l’eliminatòria pel partit de tornada al Ciutat de València. Les coses es van posar encara millor per al Llevant. Morales es va desfer de dos jugadors de l’Espanyol a la banda dreta i, tot i perdre la pilota, la va recuperar per fer una assistència a Ivi, que va afusellar a plaer Diego López. Error col·lectiu defensiu de l’Espanyol, que es va mostrar molt tou en les accions decisives del partit i va posar l’eliminatòria en safata als valencians. L’Espanyol es va dedicar en els últims minuts a buscar un empat que va acaronar Darder amb un xut al pal, el segon del partit, i amb una altra mà prodigiosa de Raúl que va salvar un gol cantat de Gerard.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)