Quique Sánchez Flores es va enfurismar per la necessitat de vendre Javi Fuego. Però l’asturià volia marxar perquè el Vila-real li millorava el sou i li allargava el contracte, factor important quan es tenen 34 anys, així que la seva etapa periquita ja és història. El primer partit sense el migcampista defensiu era a més contra un Barça intractable a la lliga i l’entrenador blanc-i-blau va optar per situar-hi Víctor Sánchez, en espera de veure com s’adapta Carlos Sánchez.

“Tots els entrenadors tenim extensions dins el camp i ell ho era.” Així raonava Quique Sánchez Flores sobre el pes de la baixa de Javi Fuego. En el primer partit sense l’asturià, el tècnic blanc-i-blau tenia tres opcions per tapar-ne l’absència. La primera era una aposta ràpida per Carlos Sánchez, acabat d’aterrar. La segona, Víctor Sánchez. Amb un punt de risc. El migcampista de Rubí és un tot terreny, infatigable, però els entrenadors anteriors ja acostumaven a situar-li un jugador defensiu al costat perquè té un punt anàrquic que li fa perdre la posició. Contra el Barça, risc doble, però se’n va sortir molt bé. La pluja va influir en la circulació de pilota dels blaugrana, així com la suplència de Messi, però el rendiment de Víctor Sánchez va ser molt elevat. La temporada passada l’entrenador de l’Espanyol tan sols va utilitzar-lo dos cops de pivot defensiu únic, en l’1-0 a l’Alavés i en l’última jornada contra un Granada més que enfonsat. El futbolista català va exercir sobretot de lateral i quan a partir de març va avançar la posició ho va fer al costat de Javi Fuego. La gran virtut de l’asturià és precisament la disciplina tàctica, no perdre la posició, acompanyar els moviments de l’equip i incrustar-se sovint entre els dos centrals.

La tercera opció era situar David López de pivot defensiu. El polivalent jugador de Sant Cugat del Vallès havia tornat a la posició natural en les darreres jornades, però amb ell s’aplica el tòpic de la manta curta en el futbol. Si se’l col·loca al darrere el joc del mig del camp baixa i si se’l situa on mostra més virtuts, la defensa no ofereix l’estabilitat i seguretat requerides. Entre un i altre maldecap, Quique Sánchez Flores va apostar per posar el futbolista del planter a l’eix central després de veure que en els dos darrers enfrontaments contra Sevilla i Leganés s’havien encaixat sis gols.