L’Espanyol té un problema de gol evident aquesta temporada. Els blanc-i-blaus són el tercer conjunt menys golejador amb 19 dianes, només superat pel Màlaga (14) i Las Palmas (17), dos equips en zona de descens. La seva atonia amb el gol contrasta amb un bon to defensiu amb només 29 gols encaixats, que el situen com l’onzena defensa més solvent del campionat. El problema de l’Espanyol és la seva falta de gol. És el seu punt dèbil i en el qual treballa durant tota la temporada. Enmig de la grisor s’aixeca com una llum d’esperança Gerard Moreno. El davanter de Santa Perpètua s’ha convertit, per segon any consecutiu, en l’home gol dels periquitos. Un far que il·lumina el camí als seus companys. En el derbi de diumenge al RCDE Stadium va marcar el seu novè gol en lliga i va tornar a complir la màxima: si marca l’Espanyol no perd. El capità blanc-i-blau ha marcat en set partits de lliga, i en tots l’Espanyol ha marxat cap als vestidors amb algun punt a la butxaca i amb un balanç de quatre victòries i tres empats. Els gols del davanter han suposat 15 dels 25 punts que té ara mateix el conjunt de Quique Sánchez Flores al seu compte.

La seva incidència golejadora també es va fer palesa a l’hora d’inaugurar el marcador. Dels nou gols que ha fet, sis, un 60%, han servit per trencar la llauna. Això encara fan més letals les dianes del punta català, que valen el seu pes en or per desnivellar els enfrontaments. En aquesta estadística només trobem William José, que ha inaugurat el marcador en nou ocasions; Stuani (8) i Iago Aspas i Luis Suárez (7).

La seva transcendència al terreny de joc es fa imprescindible, i així ho dona a entendre Quique Sánchez Flores cada vegada que fa una alineació. Al llarg de totes les jornades de lliga un nom s’ha anat repetint de manera immutable i rutinària al llarg de les 22 jornades de lliga: Gerard Moreno. El pitxitxi blanc-i-blau ha disputat tots els minuts de joc possibles, els 1980. Un fet que el converteix en l’únic futbolista de camp que ho ha fet i l’escollit per rivalitzar amb els porters que són els privilegiats que acostumen a ocupar aquests llocs de titularitats absolutes com Adán (Betis), Dmitrovic (Eibar), Pacheco (Alavés), Ter Stegen (Barça) i Oblak (Atlético de Madrid).

Aquest fet no és nou per a un Gerard que s’ha acostumat a moure’s com un maratonià al terreny de joc. Infatigable en l’esforç i solidari en les cobertures defensives és un davanter tot terreny. “Ens dona molt més que gols”, recordava fa dues setmanes Quique Sánchez Flores. “És com treballa, però quan entra a l’àrea és un dels davanters amb més força de primera divisió”, assegurava David López, que desitjava veure’l molts anys vestint la blanc-i-blava per la seva gran qualitat. Aquest ja serà un altre assumpte que el club haurà de gestionar un cop acabi la lliga. El cert és que ara mateix, per implicació sentimental i rendiment sobre la gespa, l’Espanyol té molt pocs futbolista com ell a l’equip i la seva possible marxa ja comença a fer por a més d’un. De moment ja va rebutjar una oferta a l’estiu i una altra no la va voler ni escoltar aquest gener.