L’Espanyol buscava il·lusionar-se amb la possibilitat de pujar un graó en la classificació. Al davant tenia un equip d’un bon to competitiu com és el Celta. El conjunt gallec s’ha caracteritzat els últims anys per la seva gosadia en atac: no especula amb el resultat i sempre té la porteria contraria entre cella i cella. L’Espanyol es mou en altres paràmetres. Busca la solidesa defensiva i mossegar el rival a la contra. El Celta aviat es va convertir en amo i senyor del partit. Dominava el fil discursiu i els blanc-i-blaus es dedicaven a esperar l’error gallec. Així es va moure el matx, del qual l’Espanyol va sortir amb un premi majúscul a la butxaca. Un empat que vistos els mèrits dels uns i dels altres sembla un regal dels deus. Els blanc-i-blaus es van aguantar en el partit gràcies a les aturades d’un gegantí Diego López i l’encert en els metres finals. Dues arribades i dos gols. El primer de Baptistão i el segon de Gerard Moreno, que ja n’ha marcat deu en la lliga. El dubte en clau de futur és si aquest empat il·lusiona o fa encara més evidents els descosits d’un equip en què ahir va debutar Carlos La Roca Sánchez de manera discreta.

I això que l’Espanyol va mossegar primer. Jurado va veure l’obertura a l’espai de Leo Baptistão i va telegrafiar una assistència perfecta que va deixar el brasiler sol davant Rubén Blanco. El punta no va fallar en la definició. Quart gol de Baptistão, que no marcava en lliga des del 23 d’octubre contra la Real Sociedad. L’Espanyol feia saltar la banca amb la seva primera arribada a l’àrea i deixava glaçat Balaídos. El gol català va encotillar més les intencions dels deixebles de Quique Sánchez Flores. L’Espanyol es va tirar encara més enrere i va fer més patent el domini local. El Celta no s’arronsava en la seva intenció d’anar a buscar el partit. Maxi Gómez va llançar un primer avís amb una rematada tova que va atrapar amb facilitat Diego López. Més tard els locals dibuixaven una jugada coral que no acabava en gol per la inconcreció en la rematada en els metres finals. La tercera ja va ser la bona. Hugo Mallo va assistir des de la dreta Maxi Gómez. L’uruguaià va agafar a contrapeu Diego López i va establir l’empat en el marcador picant la pilota amb el cap. El domini local encara va anar a més però el porter de l’Espanyol va fer una aturada providencial en una nova rematada de Maxi Gómez, un autèntic corcó per a la defensa catalana. Enmig del monòleg local, els blanc-i-blaus van estar a punt de treure petroli d’una acció de Gerard Moreno. El davanter va robar una pilota a la medul·lar a Pione Sisto i va arribar fins a l’àrea, on Roncaglia li va treure la pilota a boca de gol. L’Espanyol només veia la llum en accions puntuals.

El domini del Celta es va fer encara més punyent en la represa. Els gallecs volien el triomf i l’Espanyol semblava que es conformava amb el puntet. L’allau de joc ofensiu local posava entre les cordes els de Quique Sánchez Flores, que resistien com podien un empat del tot artificial vist els mèrits dels locals. Maxi Gómez seguia sent una piconadora en atac i junt amb Iago Aspas van acaronar el segon però entre Diego López i la defensa van evitar el desastre. La jugada va ser el paradigma d’un partit on l’Espanyol defensava l’empat com un autèntic miracle. La situació encara va agafar caires divins amb una senyora aturada de Diego López amb el peu a xut de Maxi Gómez. Una acció més pròpia d’handbol que no de futbol. Però l’Espanyol jugava amb foc i al final es va cremar. Maxi Gómez, qui si no, va aprofitar una magnífica acció d’Emre Mor, que va assistir l’uruguaià. El punta va marcar a la mitja volta i va tornar a deixar desdibuixats els defenses de l’Espanyol. Però l’Espanyol té la virtut d’estar mig mort i estabornit i treure petroli del no res. Un mal refús de la defensa local va servir a Gerard Moreno per abaixar la pilota a terra i connectar un xut sec ajustat al pal i signar l’empat. Un premi majúscul per a un Espanyol que en va fer prou amb dues rematades a porta per emportar-se un punt miraculós però amb una lectura de futur gens optimista.