Reacció ràpida

L’Espanyol no té bona relació amb les remuntades. Cada cop en contra esdevé letal, però ahir es va viure l’excepció. Tan injust seria no esmentar la pitjor versió de la Real els últims anys com atribuir-ho tot a les errades del rival. La veritat és que l’empat no es va fer esperar. Tot just cinc minutets. Mal càlcul de la defensa, Gerard Moreno sol dins l’àrea, Moyà desvia la porteria i Baptistão amb tota la porteria l’envia a l’únic lloc on hi havia el rival. L’afició estava dividida entre recordar-se de la mare o del pare del brasiler, així que els que es van girar amb les mans al cap no van veure com rematava al fons de la porteria la centrada posterior.

Gerard Moreno va estar a punt de fer el segon poc després, però no va fer falta esperar gaire per veure un altre capítol de l’idil·li del davanter català amb el gol. Baptistão va robar la cartera a la banda a De la Bella en el 71’ i va saber veure el desmarcatge del pitxitxi periquito, que va intentar driblar Moyà i en el xoc va anar a terra. Penal. El xut des dels onze metres va trobar una bona resposta del veterà porter, que no va poder fer res per aturar la segona rematada a boca de canó.

La segona remuntada de l’era Quique Sánchez Flores des que fa un any dos gols en l’últim instant amb Reyes de protagonista van capgirar el partit contra el Betis, el pròxim rival, precisament. La Real va mirar d’abandonar uns instants la condició d’equip planer, de grisor esfereïdora, que fa comprensible el desencís que es viu a terres basques. Un córner rematat per Héctor Moreno i una excursió d’Odriozola van ser els arguments dels txuri urdin, que van acabar tancant l’Espanyol a l’àrea, sense que els canvis de Quique ho evitessin i més pels nervis i dubtes dels locals que no pas per arguments futbolístics. Qui perdia s’enfonsava més en terra de ningú. Viacrucis basc i no periquito. Com a mínim una setmana.