El difunt Luis Aragonés deia que la lliga es jugava en les deu últimes jornades i que el que havia passat abans no servia de gaire. La frase no deixa de ser un bon cartell publicitari per cridar l’atenció però, en certa manera, el Sabio de Hortaleza tenia la seva part de raó. Molts equips entren en aquesta fase final de campionat amb les cames tremolant. És el moment més competitiu de la lliga. Tots els equips ja saben el que es juguen, cap a on han d’anar i què han d’evitar. Els equips que lluiten per les posicions capdavanteres no poden afluixar, però tampoc ho fan els de la zona de descens, que veuen com qualsevol punt que s’escapi pot ser una sentència de mort per mantenir la seva supervivència a primera. És el moment dels caçadors silenciosos i de pols ferm. Mantenir la calma en els moments decisius pot suposar un estímul gegant per arribar als objectius programats o, tot el contrari, veure com una temporada que feia goig comença a agafar un aire gris i fantasmagòric.

L’Espanyol ha arribat a aquest tram final de lliga en el millor moment de forma i resultats. A les set jornades sense perdre (dues victòries i cinc empats), s’hi ha afegit una remuntada en l’últim partit per tenyir de certa il·lusió el curs. Els blanc-i-blaus han intentat durant tota la temporada espolsar-se la depressió i els signes d’alarmant irregularitat. Un camí que ha deixat l’equip més abocat als llocs vulgars de la taula que no pas als capdavanters. Ara sembla que el vent comença a bufar de cua per als deixebles de Quique Sánchez Flores. Després de mesos sense trobar la tecla per fer un salt de qualitat, el tècnic ha trobat la formula màgica de l’estabilitat. La qüestió és esbrinar quants punts està capacitat per fer l’Espanyol en aquest tram final de lliga. Ara els blanc-i-blaus faran la tàctica del salmó. Estan remuntat el riu, però els arribaran les forces per fer el cim europeu? La setena plaça ara és propietat del Girona. L’equip de Pablo Machín és la revelació de primera i suma ja 43 punts; els blanc-i-blaus en tenen vuit menys i hauran de fer un autèntic miracle per atrapar els gironins. Més plausible és intentar igualar la vuitena plaça del curs anterior. Una posició que ocupa el pròxim rival dels blanc-i-blaus, el Betis, amb 40 punts després del seu triomf a Vitòria. Guanyar al Villamarín seria tot un cop d’efecte per continuar alimentant la il·lusió d’acabar en una situació notable en la taula i, de retruc, equilibrar la tendència d’una lliga caòtica per als blanc-i-blaus.

Queden deu jornades per acabar en el top 10 i 30 punts en joc que poden donar per a molt. Però la clau de tot plegat seran les prestacions que ofereixi l’Espanyol a casa, on tindrà quatre enfrontaments contra equips relativament accessibles: Alavés, Eibar, Las Palmas i Màlaga. Si suma aquests 12 punts l’Espanyol farà un salt de qualitat en la taula i podrà alimentar les aspiracions d’entrar en una dimensió desconeguda per a un equip que té molt de futbol i que fins ara només l’havia mostrat a estonetes. El partit contra la Real Sociedad va ser la certificació que aquest Espanyol sembla que vol anar a totes.