Era un partit de caixa o faixa, un matx per tornar a somriure i agafar l’ona. L’Espanyol es presentava al Benito Villamarín amb una bona targeta de presentació: set jornades sense perdre i un últim partit contra la Real Sociedad mostrant-se segur, confiat i productiu. L’enfrontament amb el Betis era el moment per fer el salt definitiu o morir en la grisor de la taula. L’Espanyol va preferir el segon camí i va caure a mans d’un adversari que no va necessitar fer el seu millor partit ni mostrar la seva millor versió per emportar-se els tres punts. I és que amb molt poc, el Betis va anestesiar un Espanyol que va acabar ofegat sota la intensa pluja. La derrota d’ahir va ser més demèrit dels catalans que no pas del tradicional futbol revolucionari a què ens té acostumat el Betis de Quique Setién. L’Espanyol es va mostrar vulgar i sense esma contra un equip perfilat i amb les idees clares. Aquesta és la diferència entre un equip que sap a què juga i un altre que segueix buscant un model de joc que ja no trobarà aquest curs.

La imatge de l’Espanyol va quedar tocada però també hi va haver danys col·laterals. Les mirades es concentraven en Pau López. El porter gironí tindria lligat el seu futur amb el Betis per a la propera temporada. A Sevilla ja ho donen per fet i això donava morbositat al partit. El gironí estava sota el focus i va sortir a la foto. Un xut relativament fàcil de Junior va ser rebutjat de manera defectuosa per Pau, que volia agafar la pilota i se la va empassar. No hi ha dubte de la professionalitat del gironí que, ben segur, volia signar el seu millor partit de la temporada però li va sortir una acció impròpia de la sobrietat que ha mostrat al llarg de la temporada. El gol serà recordat pel seu error. Les errades dels porters sempre són més grandiloqüents però la jugada del gol no es pot deslligar de la manca de contundència de Granero en rebutjar una pilota que va caure a peus de Junior, que va rematar sol dins de l’àrea. Era el pitjor dia per fallar i Pau va donar arguments als seus crítics. El porter va quedar tocat per a la resta del partit.

La derrota de l’Espanyol no només s’explicava per l’error puntual de Pau. Els blanc-i-blaus, que venien de signar un partit brillant contra la Real, no van inquietar la porteria d’Adán. El madrileny només va haver de recollir un paraigua del terreny de joc que havia volat fins a la gespa pel fort vent i la pluja que queia ahir a Sevilla. Cap xut entre els tres pals, ni rastre d’una jugada de perill. Els deixebles de Quique Sánchez Flores eren una joguina a mans d’un Betis que no va haver de prémer l’accelerador en cap moment.

L’Espanyol tenia al davant un repte majúscul: ficar-se en la lluita per Europa, i per aconseguir-ho necessitava derrotar el Betis. Quique Sánchez Flores va calcar l’onze de fa una setmana contra la Real. El Betis sortia com sempre, a l’atac, formant amb tres defenses i dos laterals ben oberts amb Francis i Junior. El pla del andalusos estava clar des del primer moment i el de l’Espanyol també: esperar a la cova i sortir a la contra. La versió local es va veure però la visitant no. Semblava com si els blanc-i-blaus no tinguessin la urgència de guanyar i posar pressió a la part alta de la taula.

El guió va anar caient com pluja fina. El Betis –no hi havia un altre final possible– va acabar d’electrocutar l’Espanyol amb una jugada de maduració lenta, una acció coral culminada per Boudebouz, que va plantar-se a la frontal i de xut creuat va marcar el segon. Els locals ensumaven sang i van clavar el tercer a un Espanyol moribund. Fabián es va plantar dins l’àrea aprofitant una pèrdua de Carlos Sánchez i va executar Pau, que va tornar a fallar per alt.

El marcador reflectia les diferències entre un equip i un projecte en ascensió emocional com el Betis i un Espanyol a qui la temporada se li farà llarga. Una entitat que necessita refer el projecte esportiu per al curs vinent per recuperar l’orgull i la motivació. Queden nou jornades però ahir es va constatar que la irregularitat de l’Espanyol no és casual. Un equip que ha estat tot l’any sense full de ruta ni pla de joc. Mala peça al teler i més plom a les ales.