Quan la pilota fa nosa
El Betis va tenir dissabte passat uns nivells de possessió que el conjunt blanc-i-blau tan sols havia patit contra el Barcelona
El nombre de jugadors cansats de córrer tant rere la pilota va en augment
Hi ha una part de la plantilla que s’ha anat distanciant de la proposta futbolística de Quique Sánchez Flores. En poc més d’un mes s’ha pogut entendre millor per què. L’Espanyol va tornar a viure dissabte un partit de córrer i córrer rere la pilota. I presumir, com acostuma a fer el tècnic madrileny, de ser un dels equips de la lliga que més metres fa i a més intensitat a cada enfrontament serveix de poc si la pilota acaba sent una nosa o un objecte que et va passant per davant dels nassos mentre la vas perseguint. A partir del 2-0 dels bètics es va maquillar una mica l’estadística, però el conjunt de Quique Setién va amenaçar en diverses fases de ser l’onze que més possessió de pilota tenia contra els blanc-i-blaus.
Hi ha entrenadors que proposen i altres que responen. José Mourinho explicava fa poc en una entrevista com va conquerir l’Europa League la temporada passada explotant els punts dèbils de l’Ajax, impedint que generés joc a còpia de deixar alliberat el jugador que menys talent tenia per treure la pilota, Davinson Sánchez. El portuguès no va plantejar la final per treure profit d’una plantilla molt superior com la del United, sinó destruint la forma de jugar del rival. Quique Sánchez Flores és de l’escola del portuguès, mentre que Quique Setién seria d’un perfil més similar als d’Amsterdam. Dissabte es van trobar i el madrileny va voler renunciar a la pilota. El Betis va acabar amb un 69% de possessió de pilota, una xifra que a la mitja part s’enfilava per sobre del 75% i en alguna fase de la primera més enllà del 80%.
Errades dels jugadors
El Betis és el tercer equip més golejat de primera divisió, amb 53, i els altres dos (Deportivo i Las Palmas) estan en zona de descens. A casa lideren aquesta categoria amb 28 dianes encaixades en 15 partits, una debilitat que ha tingut conseqüències, amb només dues victòries en els darrers deu enfrontaments disputats al Benito Villamarín. Però l’Espanyol va optar per un plantejament tan conservador que en arribar al descans no havia xutat a porteria i tenia tan sols un 25% de possessió. I el resultat en contra. Quique Sánchez Flores va culpar els jugadors i la pluja, indicant que no havien seguit les instruccions, que com en la primera volta consistien a anul·lar les combinacions pel centre i obligar a les passades llargues del centrals. Aleshores el domini dels sevillans no va ofegar tant com dissabte passat (39,1-60,9%) i el triomf es va quedar a casa (1-0).
El problema és que tres dels quatre partits amb menys possessió de pilota de l’Espanyol han arribat darrerament. El duel contra el Betis de la jornada 29 va seguir el patró del que es va disputar a Vigo (71,4-28,6%) i del derbi amb el Barça (26,2-73,8%) a l’estadi de Cornellà-el Prat, amb la diferència que en aquests dos precedents es va sumar un punt. El rècord negatiu continua sent la visita al Camp Nou (76,5-23,5%) en l’inici del campionat. Amb tot, cada cop hi ha més membres de la plantilla blanc-i-blava cansats de córrer tant rere la pilota, i partits com el del Villamarín arriben després que Quique es queixés que cada cop té menys jugadors per jugar al contraatac. Ni té la pilota ni els jugadors per aprofitar quan es roba. Per tot plegat, l’encaix de Sergi Darder, que al juny es convertirà en el fitxatge més car de la història de l’entitat blanc-i-blava, és un maldecap constant. I augmenten dins la plantilla els qui volen una altra proposta futbolística.
No tenir la pilota contra un rival superior pot ser llei de vida, si bé en el cas de l’Espanyol és una filosofia. La prova són els enfrontaments amb els equips de la zona baixa. Els blanc-i-blaus també van cedir la iniciativa quan van visitar el cuer, el Màlaga (60,4-39,6%), i Las Palmas (61,3-38,7%). Però no amb percentatges tan escandalosos com al Villamarín.
FILOSOFIA
L’equip blanc-i-blau tampoc va tenir la pilota quan va visitar els cuers de la categoriaEl contrapunt a Mendizorrotza
El daltabaix del Villamarín arriba després d’una fase en què, ajudat pels problemes de Piatti, l’Espanyol havia fet un pas endavant en la voluntat de tenir la pilota arran d’un mig del camp amb jugadors com Granero i Darder. Però la tendència habitual ha estat el contraatac. Ni una fórmula ni l’altra garanteixen l’èxit i el millor exemple és la visita a Mendizorrotza. L’Alavés era cuer i l’equip aleshores dirigit per Gianni De Biasi es va trobar amb un gol abans del primer minut, així que el plantejament habitualment defensiu del tècnic italià es va accentuar. Els homes de Quique Sánchez Flores van tenir un 65,4% de possessió, rècord de la temporada. Això sí, la meitat de rematades.
Notícies
Dijous,25 abril 2024