L’Espanyol va fer una molt bona temporada en l’exercici passat i va tenir el premi del vuitè lloc. Un dels punts negres va ser la creació ofensiva. Quique Sánchez Flores va emprar en un tram Jurado al doble pivot, però es va sentir més còmode amb perfils destructius com Javi Fuego i Víctor Sánchez. La planificació esportiva va anar encaminada en part a tapar el buit, però el mercat oferia productes a preu molt elevat, així que va caldre esperar fins a l’últim dia per lligar la cessió de Sergi Darder, que es convertirà en el fitxatge més car de la història del club. El problema és que el mallorquí no acaba de trobar la manera de brillar i el protagonisme va a menys. El tram final hauria de servir per fer-lo brillar de nou.

L’Espanyol abonarà vuit milions al Lió per Darder. N’hi ha dos més en funció de les variables i supera els set de Baptistão. La cessió tenia una clàusula de compra obligatòria, que es va superar fa setmanes. Però en l’últim partit al Villamarín el d’Artà va començar a la banqueta. Només era el segon cop, si bé per al precedent no cal anar gaire lluny: finals de gener a Leganés.

Quique Sánchez Flores volia un migcampista creatiu al costat de Javi Fuego. L’Espanyol va apostar per Granero, però l’entrenador blanc-i-blau tenia al cap situar-lo a la banda, no al mig. Volia un referent i, després de negociar sense èxit amb Banega i Borja Valero, es va apostar per Darder. Ell volia tornar a casa i el Lió va acabar cedint. Des del primer dia va ser titular, situat a la banda esquerra al Camp Nou com a debut. Després al doble pivot ha anat acumulant partit rere partit i ha quedat fins i tot fora de les rotacions en la copa. Però en les últimes setmanes la dinàmica s’ha estroncat, ja no és intocable. La suplència a Leganés va ser el primer pas, que s’ha reforçat com indica el fet que hagi estat substituït en tres dels set últims partits. En la ratxa cal tenir en compte que no va participar contra la Real Sociedad per sanció i que al Villamarín va començar des de la banqueta. Tan sols contra el Dépor i el Madrid va disputar els 90 minuts. El perfil de toc no acaba de funcionar amb Quique, tal com li passa a Marc Roca.

La pèrdua de protagonisme de Darder ha anat acompanyada de retrets públics. Jordi Lardín ha dit que n’esperen més i Quique va assenyalar que ha d’aprendre a jugar a la banda, a l’estil de Koke o Saúl. En els últims enfrontaments, a més de no disputar-los sencers, el mallorquí arrenca des d’una banda, i Carlos Sánchez i Víctor Sánchez se situen al doble pivot. I no ha brillat gens. La rèplica del jugador ha estat sempre suau, i indica que l’equip fa massa quilòmetres o que si es paga tant per ell deu ser per tenir un pes important en l’equip. Però el tram final de lliga hauria de servir per trobar la ubicació pertinent al fitxatge més car de la història, tant si Quique continua com si no.