L’encaix més difícil
Planificació. L’Espanyol haurà de solucionar el trencaclosques de l’estiu que ve amb un nou moviment de fitxes considerable per salvar el límit salarial i l’‘overbooking’ de futbolistes
La direcció esportiva haurà de treballar de valent l’estiu que ve. La feinada que arribarà a les oficines de la ciutat esportiva serà de por, independentment de si Quique Sánchez Flores continua o no a la banqueta blanc-i-blava. Les directrius fa temps que estan marcades i inclouen reduir la massa salarial del primer equip i rebaixar de manera substancial la nòmina de futbolistes.
El fet de tenir una plantilla amb 25 fitxes a l’inici d’aquesta temporada s’ha revelat com un element poc competitiu i, alhora, un mal negoci per a la tresoreria del club. La primera ordre serà tenir una plantilla curta, d’un màxim de 21 o 22 integrants amb dorsal del primer equip. Ara mateix són 23. La resta de futbolistes seran membres del filial que podran entrar en la dinàmica del primer equip però sense necessitat de tenir dorsal.
Amb aquest moviment es vol premiar el bon any del filial i donar recorregut a la marca de l’Espanyol com a club que aposta per la formació de jugadors. Una plantilla llarga com la d’aquest any no s’ha traduït en una major competència interna, ans al contrari, i s’apostarà per una plantilla curta per raons esportives i econòmiques. Fer més amb menys és un dels axiomes amb què es treballa a les oficines.
Sortides i entrades
El problema per arribar a tenir una plantilla curta i introduir algun nou fitxatge serà el gran repte. El mur que hauran de superar els tècnics serà majúscul. Cal recordar que l’Espanyol en els últims anys s’ha caracteritzat per moure i sacsejar les seves plantilles de manera constant. Al principi per raons econòmiques i de venda obligades, i en els dos últims estius en inversió en fitxatges per acostar-se a les posicions més nobles de la taula. Com a exemples, entre la finestra d’estiu i la d’hivern d’aquest curs es van fer 15 moviments de sortides: Caicedo, Mamadou, Javi Fuego, Jordán, Diop, Rubén Duarte, Robert Correa, Víctor Álvarez, Salva Sevilla, Paco Montañés, José Reyes i Diego Reyes, més els tres cedits: Hernán Pérez, Roberto i Álvaro.
En el pròxim mercat els moviments no arribaran a ser tan majúsculs però hauran de ser importants per quadrar les xifres econòmiques, rebaixar les nòmines i el gruix de futbolistes. Ara mateix l’Espanyol té 23 jugadors en nòmina. D’aquests n’hi ha cinc que acaben contracte: Pau López, Jairo Morillas, Carlos Sánchez, Sergio Sánchez i Sergio García. De tots aquests només el davanter del Bon Pastor té possibilitats de continuar. La resta no continuarà el curs que ve per raons esportives, com Sergio Sánchez i Jairo; per raons econòmiques, en el cas de Carlos Sánchez, i personals en el cas de Pau López. A les quatre sortides segures a final de curs cal sumar-hi el fet que ja tenen signat l’ascens a la primera plantilla tres nois del filial: Puado, Pipa i Álex López. Caldrà veure si ocupen plaça o bé se’ls troba una sortida en forma de cessió. I en tot aquest entramat caldrà buscar sortides a més futbolistes per buscar un equilibri econòmic i esportiu. Caldrà deixar sortir abans de poder fer qualsevol moviment en forma de fitxatges. L’estiu serà mogut.
L’OBJECTIU
L’Espanyol tindrà el curs que ve una plantilla amb un màxim de 21 o 22 futbolistesEL MOTIU
Rebaixar el límit salarial, apostar per gent del planter i evitar el caos d’enguanySORTIDES
El club primer haurà de treure’s llast si vol estar en disposició de fitxar noves caresEls alts salaris incrementen el problema
El principal problema que haurà d’afrontar l’Espanyol en la revolució contractual que vol iniciar aquest estiu són els alts salaris d’alguns integrants de la plantilla. El desgavell és important i molts futbolistes tenen nòmines més pròpies d’un equip que lluita per Champions que no d’un equip de mitja taula com ara és l’Espanyol. Alguns d’aquests futbolistes estan cedits aquesta temporada, i és el cas d’Hernán Pérez i Roberto Jiménez, que estan en la zona alta de la taula salarial.
La seva tornada acabades les cessions farà que es desbordi el límit salarial. No són els únics casos. Altres futbolistes tenen contractes progressius i el cas més flagrant és el de Jurado, que es convertirà el curs vinent en el segon futbolista més car de la plantilla, darrere de Diego López. Una situació en què futbolistes com Piatti o Granero també tenen un gran pes específic.
Notícies
Dissabte,20 abril 2024