L’Espanyol ha fet avui un entrenament voluntari i Víctor Sánchez s’ha mostrat comprensiu amb el desencís que viu el seguidor periquito. “Entenem que la gent estigui enfadada, trista i defraudada, igual que estem nosaltres. Esperàvem estar més amunt, però la temporada ha anat així. No podem baixar els braços.” El polivalent jugador periquito tampoc ha ofert una resposta a per què està passant al revés que la temporada passada i enguany es rendeix molt bé contra els grans i el rendiment baixa contra rivals de la zona mitjana o baixa. “Hem fet grans partits contra el València, hem guanyat contra Madrid i Atlético i hem empatat, fent mèrits per guanyar, contra el Barça. En canvi els de la nostra zona ens està costant més i no hi trobo la raó. L’equip ha estat irregular, ha fallat en moments que no havia de fer-ho i per això està en terra de ningú.”

La falta d’al·licients ja està fent el tram final de temporada farragós per la manca d’incentius, sense poder lluitar per Europa i amb un coixí prou gran sobre el descens. “Està sent complicat a nivell grupal i una mica també individual. Ha estat un any molt pla, en què no hem estat a prop del que voldríem haver fet. Fins a l’últim partit el club s’hi juga coses econòmiques. No és que hi hagi ganes d’acabar, però sí de començar a sumar i capgirar això. Acabar, però acabar bé.” El futbolista de Rubí ha apuntat a la manca de gol com a principal motiu per a un exercici decebedor. “L’equip pot donar-ho tot a nivell físic, però hem fallat en diferents partits i fa que surtis amb la sensació que has corregut molt, però has fallat en alguna cosa. Que tinguis dues errades i no sumis, et frustra. Hem tingut un problema de producció i eficàcia. L’any passat érem més eficaços i ens ha fet molt de mal. En contra tenim una bona xifra. Els gols a favor i en contra diuen molt i si tenim un -12 alguna cosa has fet malament. És veritat que ens ha faltat gol.”

Finalment, Víctor Sánchez ha fet una crida a l’afició perquè acompanyi l’equip en els tres partits que resten a casa. “La gent, independentment dels objectius, estima l’Espanyol i li agrada anar a l’estadi i animar. Sempre ha estat així. Un no és periquito per aspirar cada any a guanyar títols, sinó perquè s’estima els colors, el club i en el patiment troba la il·lusió pels petits reptes. Aquest anys els hem donat poques alegries. L’equip no ha rendit com s’esperava i som els primers que no estem contents, estem frustrats.”