Espanyol

De nyap en nyap

L’Espanyol s’abona a la rutina de la desesperació amb un altre partit paupèrrim. El Getafe en fa prou amb un golàs de Damián i no va patir tot i jugar 40 minuts amb un home menys

getafe 1 Espanyol 0

ESPANYOL:Pau, Marc Navarro, David López, Hermoso, Dídac Vilà, Carlos Sánchez (Granero, 64’), Darder, Melendo, Jurado (Piatti, 56’), Baptistão, Gerard Moreno. GETAFE:Guaita, Damián, Djené, Bruno, Cabrera, Portillo, Flamini, Fajr, Amath (Antunes, 85’), Remy (Mora, 65’), Ángel (Molina, 75’). GOLS:1-0 (53’) Damián.ÀRBITRE:Melero López (comitè andalús). Va mostrar targetes grogues a Ángel (39’), Darder (52’), David López (56’), Flamini (57’), Amath (84’), Molina (90’), Mora (92’) i targeta vermella a Flamini (60’).PÚBLIC:32a jornada de lliga al Coliseum Alfonso Pérez. Uns 10.000 espectadors van veure el partit en directe.

El futbol fluid i per moments lluminós de València no va fer acte de presència al Coliseum. L’Espanyol de la tortura i la desconnexió es va passejar ahir per la gespa. A un equip fantasmagòric que va de nyap en nyap de res li va servir jugar prop de quaranta minuts amb un home més. Ni així. Un rol molt allunyat de la il·lusió amb què s’intenta connectar una afició que ja pensa en la temporada vinent.

El Getafe va ser clar dominador del partit. Només necessitava moure amb cert criteri la pilota o bé amb precises accions d’estratègia per descosir un Espanyol estàtic. La immobilitat blanc-i-blava es pagava car amb constants arribades locals. De tota manera, el Getafe no trobava el camí del gol: fallava clares ocasions i si aconseguien xutar entre els tres pals ja hi havia Pau per evitar el drama. L’Espanyol va enfilar el túnel de vestidors amb cap xut al sac en tota la primera part. Una dada que explica el perquè d’un equip negat al llarg de tot el curs amb el gol i que ja suma quatre partits sense marcar-ne cap: 378 minuts de desert i desolació a l’àrea rival. L’últim gol –l’11 de març contra la Real Sociedad, obra de Gerard Moreno– coincideix amb el darrer triomf blanc-i-blau. La depressió és absoluta i només la cloenda de la lliga posarà fi a aquesta tortura. I és que l’Espanyol segueix rodolant cap avall en la classificació i l’únic consol és que la permanència no es veu perillar.

L’Espanyol va tornar a ser aquell equip trist i sense ànima de tota la temporada. Unes sensacions que augmenten quan es juga lluny de casa, on el conjunt de Quique Sánchez Flores a fora és un equip desdibuixat –només una victòria, el 8 de gener contra el Màlaga, i set empats–. Deu punts que situen els blanc-i-blaus com el quart pitjor equip fora de casa. I és que veure aquest Espanyol en la lliga s’ha convertit en una tortura. Qui menys qui menys té més coses a fer un diumenge a la tarda que posar-se a veure l’equip de Quique Sánchez Flores. Al joc trist i sense direcció s’hi suma la manca d’objectius concrets, la fugida frustrada del tècnic i una constel·lació de jugadors cremats. Una suma de factors que explica les causes del moment actual de l’Espanyol. La tristesa només va tenir certs moments brillants amb les victòries contra l’Atlético, el Madrid i el Barça en la copa.

El Getafe havia avisat en el primer acte amb diverses jugades d’estratègia en què havia acaronat el gol. Just en la represa Damián va fer un golàs per tot l’escaire, una de les dianes de la jornada. Un xut magistral després d’una falta des de la frontal que va servir en curt Fajr cap al lateral uruguaià. Un xut imparable i just premi a la iniciativa que havia portat el conjunt madrileny. Res a fer per a Pau, que només va veure com la pilota s’incrustava per tot l’escaire. Ángel va tenir a prop el segon en una mala sortida de pilota de l’Espanyol, però Pau va salvar els mobles. El partit agafava cert aire per a l’Espanyol amb l’expulsió de Flamini, que va veure dues grogues en tres minuts, la segona inexistent. En superioritat numèrica calia veure com gestionaria Quique la nova situació. El primer moviment va ser donar entrada a Granero, que es va emportar una forta ovació del públic local pel seu passat al conjunt azulón. Els minuts anaven passant i l’Espanyol no xutava entre els tres pals. La millor ocasió, un xut de Gerard Moreno, va ser tallada per Cabrera. Les presses de l’Espanyol per empatar eren evidents i el Getafe alentia el partit. Baptistão va disposar d’una bona ocasió però la seva rematada de cap va sortir per sobre del travesser. Res de res. L’Espanyol va acabar perdent i sense xutar en tot el partit entre els tres pals. Així és impossible guanyar ni transmetre cap mena d’il·lusió. El millor és que acabi la temporada, perquè aquest Espanyol se supera jornada rere jornada fent dels desastres una rutina perillosa i preocupant.

INOFENSIUS

Ja són 378 minuts sense marcar, i ahir no van xutar entre els tres pals en tot el partit

Rodolant fins al setzè lloc

L’Espanyol veu com els mals resultats, un punt dels últims dotze, l’han situat en la setzena posició de la taula amb 36 punts. El descens ja és a deu punts i tot i que no perilla, de moment, la permanència, els blanc-i-blaus hauran d’obtenir un triomf en les darreres sis jornades per certificar la salvació. El triomf de l’Alavés a Ipurua (0-1) ha fet baixar els blanc-i-blaus una posició a la taula. I ara només té per sota els equips que lluiten per evitar el descens: el Màlaga, ja sentenciat, a qui s’afegeixen Las Palmas, el Deportivo i el Llevant. Els granotes només tenen cinc punts menys que els catalans. Així estan les coses i el problema és que com més baixi en la taula més complicat serà equilibrar el pressupost del curs vinent, marcat pel límit salarial. Així està el conjunt blanc-i-blau, que rodola cap avall de manera perillosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.