Espanyol

espanyol

la destitució de Quique Sánchez Flores

Del cel a l’infern

Era l’alquimista que havia de canviar la grisor dels últims anys per portar la llum, però marxa amb una crisi esportiva i una plantilla hipotecada

Els cops de volant del passat continuen ben presents, l’entitat no troba l’estabilitat

Quique Sánchez Flores es presentava el juny del 2016 amb els focs artificials de ser el comandant en cap per ressituar l’Espanyol en els llocs de privilegi de la lliga, a l’altura de la seva història. “Soc un constructor de somnis”, assegurava llavors. Un primer any il·lusionador va donar pas a un segon accidentat. Les mentides en els fitxatges d’estiu van ser el detonant de l’empipada del tècnic, que ja va renunciar a la seva marxa a l’Stoke City al gener. Chen Yansheng va considerar una traïció aquests moviments cap a la Premier i des d’aquell moment res va ser igual entre el magnat xinès i el madrileny. L’erosió del preparador era total i absoluta, i encara es va fer més feixuga de pair amb enfrontaments directes amb diversos futbolistes de la plantilla. Molts d’ells ho han pagat sent esborrats de l’equip titular o de les convocatòries. El divorci dins del vestidor era total des de feia mesos. Tècnic i jugadors anaven fent jocs d’equilibris, però la cadena de mals resultats en aquesta segona volta ha portat l’Espanyol a la zona baixa de la taula, i a cinc jornades del final treuen la calculadora per evitar el descens. El paupèrrim rendiment ha anat enterbolint encara més la convivència dins del vestidor. Les últimes declaracions del tècnic a Getafe, “No en sabem més”, i la darrera després de la derrota a casa contra l’Eibar, “Si quan pots no vols, quan vols ja no pots”, van escalfar encara més els ànims dels futbolistes. L’autogestió ja havia començat. La plantilla es va reunir dilluns durant 40 minuts sense el tècnic. Hores abans, després de la derrota contra l’Eibar, Óscar Perarnau va estar reunit amb el tècnic fins a altes hores de la matinada.

El maresmenc rumiava què calia fer i és la seva primera gran decisió d’ençà que va tornar a l’Espanyol. No tenia cap intenció de destituir Quique ni tampoc Jordi Lardín fins a acabar la temporada, però les circumstàncies l’hi van obligar per evitar el descens a segona. La por a la directiva és gran i només pensar que es pot baixar feia tremolar les cames a més d’un. El club blanc-i-blau busca amb aquest moviment un electroxoc per evitar el desastre. Però són ben curiosos, els capricis del destí. Quique va arribar com a portador de bones notícies. Era l’alquimista que havia de canviar la grisor dels últims anys per portar la llum a Cornellà. Marxa amb l’equip instal·lat en una profunda crisi esportiva i amb el futur hipotecat per sous milionaris. No és l’únic que veu malmesa la seva figura. Chen Yansheng també ha esbrinat que el món del futbol és ben estrany i que el seu pronòstic “A la Champions en tres anys” ja és una frase desafortunada que el perseguirà per sempre més. L’Espanyol semblava tocar el cel, però ara està més a prop del descens amb una afició desmotivada i un club que veu com els cops de volant del passat continuen ben presents i que no troba l’estabilitat. En un any i mig els arquitectes del projecte esportiu s’ha esfumat: Ramon Robert, Ángel Gómez, Quique i Jordi Lardín.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)