“Aquests últims partits de lliga ens han de donar una mica més de llibertat per acabar la temporada amb més confiança i també ens serviran de cara a la pròxima temporada. No és igual perdre que guanyar perquè tornes amb més ganes. Quan guanyes no tens ganes que això s’acabi i seria molt positiu per a nosaltres.” Qui feia aquesta reflexió era Sergi Darder. El d’Artà tocava un punt clau del tarannà de club. L’Espanyol s’ha acostumat a fer finals de temporada decadents i només s’ha trencat aquesta cadència quan el perill del descens ofegava els futbolistes. No és casualitat que el millor final de les lligues d’aquest segle XXI sigui la temporada 2008/09. Pochettino va fer un final de lliga miraculós i en les darreres quatre jornades va sumar nou punts. El tècnic argentí té el millor registre en l’epíleg del campionat. Ni Lotina (04/05) l’únic que va portar els blanc-i-blaus a Europa via lliga no va arribar als seus números i es va haver de conformar amb vuit punts.

El cert és que els finals de temporada no li proven, a l’Espanyol. Acostumen a ser grisos i d’una baixada en el rendiment notable. 3,8 punts de mitjana en les últimes quatre jornades. És a dir, només un 32% dels punts en joc. Ara el repte de David Gallego i els seus deixebles és capgirar aquesta tendència. Primer per maquillar un curs nefast i escalar posicions i després per intentar trencar el sostre dels 50 punts. Aquesta puntuació només s’ha superat dues vegades aquest segle. El primer va ser Lotina, que va acabar la lliga amb 61 punts i classificant-se per a la UEFA. El segon registre del segle és ben recent i correspon al curs anterior. Quique Sánchez Flores va deixar l’equip vuitè amb 56 punts. Per signar la tercera millor puntuació del segle, Gallego necessita guanyar els últims quatre partits de lliga. És a dir, fer el 12 de 12. Un ple que dispararia els periquitos fins als 51 punts i, de retruc, els faria escalar alguna posició a la taula deixant enrere el 16è lloc que ocupen ara. Per fer-ho haurà de guanyar a casa Las Palmas i el Màlaga, dos equips que jugaran a segona l’any vinent, i guanyar a domicili l’Atlético al Wanda Metropolitano i tancar la lliga a San Mamés contra l’Athletic. La proesa no és descartable per la dinàmica dels rivals i, en el cas dels colchoneros, més pendents de guanyar l’Europa League que de la lliga, on ja tenen assegurada la seva participació en la Champions. La fita és difícil i encara més tenint en compte que la puntuació d’ara és la cinquena pitjor del conjunt blanc-i-blau en aquest inici de segle. La pitjor és compartida amb Lotina (05/06) i Galca (15/16) amb 37 punts en la jornada 34. El tècnic basc es va salvar del descens amb un agònic gol de Coro i el romanès va acabar amb una salvació relativament còmoda sumant sis punts en els darrers quatre partits.

En el cas de fer aquest ple de victòries, on s’hauria de sumar els tres punts aconseguits a Montilivi, la figura de David Gallego sortiria reforçada com un ferm candidat a continuar al capdavant del primer equip. Els números serien el seu millor aval per convèncer els menys entusiastes de fer el salt de tècnic interí a titular. A més, signaria el millor final de temporada de l’Espanyol del segle i demostraria que té el feeling, la metodologia i la passió adequada per tenir un recorregut més llarg. Amb tots aquests arguments, qui seria el valent que li negaria la continuïtat? Ara mateix la possibilitat que continuï està sobre la taula i es valora com un perfil més dels entrenadors que hi ha en cartera.

En definitiva, el final de temporada té força ingredients particulars, col·lectius i econòmics per lluitar fins a l’epíleg amb tota la força i la convicció. Més enllà de la imatge malmesa durant tota la temporada, les dosis de maquillatge poden aportar il·lusió a la graderia, diners al club i una experiència positiva per a molts dels integrant de la plantilla. Una cloenda força sucosa per no lluitar-la fins al final a ple rendiment.