Rodejat de referents
Ídols. Gerard Moreno acaba d’igualar el rècord de gols de Sergio García amb quatre partits encara de lliga per mirar de superar els 15 de Maxi Rodríguez i acostar-se als registres de Raúl Tamudo
Quatre partits. Si una targeta inoportuna, la cinquena, no redueix la xifra amb una sanció. Gerard Moreno té quatre jornades de marge per millorar encara més el seu rècord golejador i escalar posicions entre els millors de l’Espanyol des que la lliga és de 20 equips. Si necessita consell, té dos referents amb qui comparteix cada dia vestidor: Raúl Tamudo i Sergio García.
Una acció a pilota aturada i una desmarcada guanyant l’esquena als defensors del Girona abans d’elevar l’esfèrica amb suavitat davant la sortida desesperada del porter. Gerard Moreno va lluir a Montilivi dues maneres de mostrar l’instint assassí per enfilar-se fins als 14 gols, superant el rècord personal establert un any abans. El referent ofensiu de l’Espanyol augmenta la xifra a cada temporada des dels set de l’estrena procedent del Vila-real i té l’oportunitat d’establir la millor marca des de fa tretze campionats, quan Maxi Rodríguez es va enfilar fins als 15. L’argentí seria traspassat l’estiu següent per cinc milions d’euros.
Línia ascendent
Gerard Moreno està ara empatat amb el registre de Sergio García en la 2014/2015, quan en va fer 14 abans d’abandonar l’entitat blanc-i-blava per provar una aventura asiàtica de dos anys. El davanter del Bon Pastor, que tan sols n’ha fet un aquesta temporada, va ser un altre exemple d’anar augmentant la xifra any rere any. De tres a cinc, per passar a set, 12 i acabar amb 14 en la cinquena temporada, el rècord personal tal com està experimentant aquest any el punta de Santa Perpètua de Mogoda. El golejador, de 34 anys, té el millor registre dels darrers temps. El gran referent, però, exerceix ara d’ajudant de David Gallego després que el club demanés a Tamudo fer un pas endavant arran de la destitució de Quique Sánchez Flores. El màxim realitzador de la història de l’Espanyol va fixar el sostre amb els 19 de la 2003/2004, si bé manté tres de les quatre primeres places. Només s’hi ha colat Jordi Lardín amb els 17 de la 1995/1996. Fins a la setmana passada també se’l podia trobar a la ciutat esportiva Dani Jarque, però el director esportiu va ser rellevat al mateix tems que el tècnic madrileny.
Als tres grans golejadors dels darrers anys se’ls podia trobar al voltant del dia a dia de Gerard Moreno. El doblet del camp del Girona li va permetre superar, a banda del registre personal, els 13 de la connexió argentina Osvaldo-Esnáider, i també el millor aliat de Tamudo, l’asturià Luis García, que va ser pitxitxi de l’Espanyol en dues ocasions, una de les quals compartida amb el referent de Santa Coloma de Gramenet.
Les quatre jornades que resten també poden permetre a Gerard Moreno pujar posicions en l’escala històrica de l’Espanyol. El davanter català acumula 34 gols i té ara Rodilla, dels anys 60, i Prat, de finals dels anys 30, a tocar, a només un. Els següents són Òscar Coll i Egea Gómez, amb 36, i Lardín, amb 37. La llista l’encapçalen, inabastables, Tamudo amb 130, seguit de Rafa Marañón amb 111. Segurament no en sumarà tants, si bé la mitjana golejadora és prou similar. I l’estil, fent classes partit rere partit d’aparèixer per tot arreu i molt sovint buscar-se la vida en solitari. Tamudo era l’ídol de Gerard Moreno i es nota la font d’inspiració. El punta de Santa Perpètua de Mogoda disposa de quatre partits més de lliga per continuar millorant el registre i escrivint noves pàgines de la història recent del conjunt periquito, del qual ja n’és clar protagonista.
Marañón, amb una lliga de 18 equips, manté el rècord golejador
Raúl Tamudo és el gran golejador des que la lliga és de 20 equips, ara fa tres dècades. El sostre del davanter de Santa Coloma de Gramenet van ser els 19 gols, una xifra que està per sota dels referents d’atac d’altres èpoques. El millor en aquest aspecte continua sent Rafa Marañón, que amb quatre partits menys perquè hi havia 18 participants va ser capaç d’arribar als 22 en la temporada 1976/1977, tenint altres registres més que destacables amb 18 (1977/1978) o 17 (1979/1980). Aquesta última quantitat va ser igualada en la 1987/1988, l’any de la final europea perduda a Leverkusen per Pichi Alonso. Si mirem més enrere en la història de l’entitat blanc-i-blava trobem també un altre punta capaç d’enfilar-se fins als 22, José Juncosa en la 1942/43, amb 14 equips, una dècada abans que un mite com Julián Arcas fos capaç de signar-ne 21.
Notícies
Divendres,19 abril 2024