Espanyol

L’estratègia de reforç

Planificació. L’Espanyol ja té perfilat quines són les posicions a apuntalar de cara a la temporada vinent. Les prioritats són un davanter centre, un lateral dret i un migcampista de recorregut.

L’Espanyol encara no té secretari tècnic ni entrenador per a la temporada vinent, però l’engranatge dins de les oficines de Cornellà i Sant Adrià no s’atura. El tècnics de la casa, amb el director general esportiu, Òscar Perarnau, al capdavant, ja han afinat per on ha d’anar la política de reforços del curs vinent. El club a partir d’aquesta temporada treballarà d’una manera més autònoma amb independència de qui sigui l’entrenador. Això comporta que prevalgui molt la cultura de club per sobre dels personalismes i el futur tècnic haurà de combregar amb el nou funcionament intern. És a dir, no es vol caure en els errors del passat de donar massa poder a l’entrenador i fitxar certs jugadors que poden ser una nosa un cop abandoni la banqueta. Una nova estratègia d’actuació que buscarà futbolistes amb projecció i amb possibilitats de créixer a l’Espanyol. Dins del club consideren que la quota de futbolistes veterans ja està coberta i buscaran talent jove o d’una edat intermèdia per sota de la trentena.

Un cop traçats aquests paràmetres globals, l’entitat blanc-i-blava té clar quines són les prioritats i quins elements cal reforçar de manera immediata de cara al curs vinent. La intenció amb què es treballa és la voluntat d’equilibrar la plantilla actual. Un equip que coixeja en certes posicions que per això cal apuntalar. Les prioritàries consisteixen a buscar un lateral dret, un davanter centre i un migcampista de recorregut.

En el cas del lateral dret, és una posició que es considera urgent. Quique Sánchez Flores va cometre un error de planificació fa dos estius quan va prioritzar el fitxatge d’Álvaro Vázquez en lloc d’incorporar un lateral dret després de la marxa d’Arbilla a l’Eibar. Des de llavors l’Espanyol no ha trobat una solució sòlida per a tota la temporada. Marc Navarro no acaba de tenir la regularitat desitjada i Javi López no tenia la confiança de Quique. El recurs del tècnic madrileny va ser apostar per Víctor Sánchez, un mig reconvertit, que va patir de valent.

L’altre element clau és incorporar un migcampista amb recorregut. No es busca un cervell o director del joc ofensiu, aquesta figura és la de Sergi Darder, sinó un futbolista potent físicament que doni més múscul a la medul·lar i amb suficient potència per arribar a l’àrea contrària amb prou solvència. El que anomenen els anglesos un box to box. Ara mateix els migcampistes de l’Espanyol són tots d’un perfil similar i cap d’ells té aquesta capacitat per connectar amb les dues àrees. L’únic que s’ajustava a aquest registre era Carlos Sánchez, però un cop s’acabi la seva cessió tornarà a la Fiorentina. L’Espanyol no pot afrontar el seu fitxatge per qüestions econòmiques i tampoc ho voldria fer perquè l’edat i la projecció futura del futbolista van en contra de la nova estratègia de fitxatges que està implementant.

Corregir la manca de gol.

El gros dels fitxatges, a priori, vindran marcats en la línia ofensiva de l’equip. L’Espanyol, tot i maquillar en aquest final de temporada els seus registres, ha estat un dels equips que menys gols han fet en lliga. Dins del club són conscients que es necessita reforçar l’ofensiva amb un nou davanter centre. Aquest any el pes dels gols ha caigut en prop d’un 70% en Gerard Moreno (16) i Leo Baptistao. L’aportació del punta de Santa Perpètua ha estat clau al llarg del curs. Precisament caldrà veure com evoluciona el seu futur i la incorporació d’un davanter és independent del fet que es quedi el pitxitxi. En cas que marxi, l’Espanyol ja s’haurà de plantejar altres variables i, segurament, portar un altre referent ofensiu. La cosa no acaba aquí, ja que també es vol incorporar dos futbolistes per banda d’atac, d’acord amb aquesta intenció de fer un equip més contundent.

Aquestes són les intencions que hi ha sobre la taula per millorar la plantilla i minimitzar els dèficits. Però molts d’aquest moviments estaran marcats per possibles vendes, que podrien capgirar l’estratègia primigènia. Tot i això, l’Espanyol ja té un pla al cap i intentarà seguir-lo fidelment.

CULTURA DE CLUB

Es treballa d’una manera més autònoma amb independència de qui sigui el tècnic

Negocien el traspàs d’Aarón Martín al Benfica

Óscar Perarnau i el president Chen Yansheng es van desplaçar ahir a Lisboa. El motiu oficial de la visita és segellar un acord de col·laboració entre totes dues entitats per implementar certs elements de la metodologia de treball del club portuguès. Al marge d’aquest acord, Chen i Perarnau també tenen sobre la taula el traspàs d’Aarón Martín al Benfica. El club portuguès quedarà sense els serveis de l’exblaugrana Grimaldo i ara busca un substitut en el de Montmeló. El lateral té una clàusula de 30 milions d’euros, però les xifres de l’operació es mouran molt per sota d’aquests nivells. El Benfica només està disposat a pagar menys de deu milions d’euros pel futbolista i la xifra real de l’operació es podria moure entre els sis i els vuit milions d’euros, més alguna variable en funció de les prestacions del futbolista i els títols aconseguits. I és que l’Espanyol necessita fer caixa de manera urgent per quadrar les seves xifres econòmiques. Cal recordar que en el pressupost de l’any vinent el club està obligat a vendre per 17 milions.

La possible venda del lateral ajudaria l’Espanyol a digerir de manera més tranquil·la el mercat d’estiu i ser ferm en el seu propòsit de mantenir la columna vertebral de l’equip, que formen Diego López, David López, Sergi Darder i Gerard Moreno. Aquests són els jugadors essencials per al curs vinent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.