L’Espanyol farà una important neteja de plantilla. Uns canvis motivats per la necessitat de rebaixar la massa salarial i així esmorteir el deute amb el grup Rastar, al qual cada any ha de pagar cinc milions d’euros en crèdits. Aquest és un dels aspectes, però també hi ha l’obligació de tenir més marge de maniobra en el mercat si es volen incorporar nous efectius. Els futurs traspassos de Gerard Moreno al Vila-real i d’Aarón Martín al Benfica serviran per quadrar els números de tresoreria el 30 de juny. El club necessita vendre per 17 milions d’euros per generar un superàvit i, de retruc, demostrar a l’empresa matriu, Rastar Group, que l’Espanyol continua donant beneficis.

Aquestes vendes obligades no són l’única pota amb què treballa la direcció esportiva per buscar liquiditat per anar al mercat. La cosa va molt més enllà i la intenció és reduir la massa salarial intentant treure’s alguns dels sous més alts de la plantilla. Ja va passar durant la temporada regular amb Javi Fuego, traspassat al Vila-real. El migcampista asturià tenia un dels grans sous de la plantilla i la seva sortida va ser un gran alleugeriment monetari.

Els següents moviments aniran pel mateix camí i tenen com a noms propis Pablo Piatti, José Manuel Jurado i Hernán Pérez. Tots tres futbolistes estan en l’escala alta d’emoluments de la plantilla. Tots tres tenen sous de tres milions d’euros bruts per temporada. És a dir, entre ells sumen un total de nou milions d’euros d’una plantilla que l’any passat tenia una massa salarial total de 58 milions d’euros. L’Espanyol vol reduir aquesta xifra en 12 milions per al curs que ve i la sortida de tots ells seria una maniobra eficaç per corregir el desviament salarial que s’ha produït la darrera temporada. A més, parlem de futbolistes en què cost i rendiment han estat molt per sota del desitjable. Cap d’ells ha estat titular absolut amb l’Espanyol. Hernán Pérez va haver de fer les maletes al gener per buscar-se minuts a l’Alavés, on tampoc va acabar tenint un protagonisme absolut. En el cas del paraguaià el seu contracte juga en contra. Renovat el gener del 2017 fins al juny del 2020, la seva pujada salarial està relacionada amb la compra del 50% dels seus drets, que té prorratejats en la seva fitxa anual. Des de la seva renovació, el seu protagonisme ha baixat de manera ostensible. El seu entorn encara no sap res de cap moviment del club, però tard o d’hora se li buscarà una sortida en forma de traspàs o cessió.

La situació es repeteix amb Jurado. L’andalús, futbolista ciclotímic per excel·lència, complirà el seu tercer any com a blanc-i-blau i arribarà al seu sostre salarial ja que té un contracte progressiu de millora constant dels emoluments. El fet que només li quedi un any de contracte podria facilitar les coses a l’hora de buscar una sortida amistosa. El club li donaria la carta de llibertat si té un nou destí.

Més complicada es presenta la situació de Piatti. Futbolista que va enlluernar el seu primer any, amb números espectaculars, amb deu gols i deu assistències, la seva màgia s’ha diluït aquesta temporada pels seus reiterats problemes al genoll i musculars. L’Espanyol estarà receptiu a qualsevol proposta que pugui rebre per l’argentí. I és que els salaris de tots tres futbolistes corresponen més a un equip top de la lliga que lluiti per entrar habitualment a Europa o la Champions que no pas a la situació actual de l’Espanyol.