Gerard Moreno farà les maletes cap a Vila-real. La concreció del seu traspàs és qüestió de dies. L’Espanyol rebrà 20 milions d’euros pel seu referent, el que marca la seva clàusula, tenint en compte que el conjunt de la Plana Baixa només haurà de pagar la meitat dels 40 milions de la seva marxa ja que controla el 50% dels drets econòmics del punta. L’Espanyol haurà de filar prim per buscar un recanvi de garanties i que pugui aportar, amb solvència, una bona quantitat de gols. Gerard és insubstituïble per carisma i futbol, però es busca un golejador a bon preu que pugui suplir els 16 gols que ha marcat el de Santa Perpètua aquesta temporada. “Si marxa Gerard ja trobarem algú que el supleixi”, argumentava en la seva presentació Joan Francesc Ferrer, Rubi. El tècnic és el primer que sap que li volaran certs futbolistes preuats de la plantilla i està obligat a pensar en un remei. El director general esportiu, Òscar Perarnau, també n’és conscient i en el mateix acte ja va advertir la complicació de retenir Gerard Moreno. Una afirmació que deixa entreveure la seva sortida. Un fet que ja es preveia a les oficines de Cornellà pel recargolat contracte amb què es va fitxar el davanter.

L’Espanyol no es pot desesperar i ha de buscar un recanvi, i aquest apunta a la segona divisió. El club blanc-i-blau ja va pescar en la categoria d’argent fa quatres temporades per necessitats econòmiques. Ara, sense arribar als problemes de tresoreria del passat, hi ha l’ordre directa de contenció en la despesa i fitxar a preu reduït. En el passat l’Espanyol fitxava futbolistes d’un perfil més baix en l’aspecte econòmic. Així van venir Juan Fuentes, Abraham o Manu Lanzarote. Tots tres acabaven el contracte amb els seus respectius clubs i van arribar a cost zero, amb salaris força continguts. Ara es repetirà la forma però s’anirà a pescar el talent més determinant o de projecció futura que hi ha a la segona.

Així doncs, l’Espanyol s’ha fixat en dos objectius per reforçar la davantera. El primer és Borja Iglesias (Santiago, 1993). El davanter gallec està jugant aquest any al Saragossa i està en el play-off d’ascens. El de Santiago de Compostel·la ha fet 22 gols en la fase regular. És el clàssic davanter centre rematador i corpulent. L’oportunitat de mercat és que només li queda un any de contracte amb el Celta de Vigo, propietari dels seus drets i, de moment, el davanter s’ha negat a negociar una ampliació de contracte que li oferien a Balaídos. Té una clàusula de deu milions, però el conjunt celeste es veurà obligat a negociar la seva venda si vol obtenir algun guany abans que acabi la temporada que ve i marxi amb la carta de llibertat. L’Espanyol no és l’únic que segueix la pista al gallec; altres equips de primera també estan interessats a aconseguir els seus serveis.

Un altre dels homes que estan en cartera és Raúl de Tomás (Madrid, 1994). L’Espanyol fa temps que té controlat aquest davanter, que ja va despuntar el curs anterior amb el Valladolid, en què va fer 14 gols. Enguany ha pujat amb el Rayo Vallecano i ha fet 24 gols en 32 partits. És la gran joia de segona divisió. Un futbolista versàtil i ràpid dotat d’una gran mobilitat. El Madrid n’és el propietari i aquí és on l’Espanyol podria tenir cert avantatge respecte a la resta de competidors de primera i de l’estranger que s’han fixat en el madrileny. Una de les armes de l’Espanyol és l’interès que tenen al Bernabéu per pescar al planter blanc-i-blau. Malgrat que Òscar Perarnau assegurés que no hi havia cap relació entre aquest fet i algun interès per futbolistes prometedors del conjunt blanc-i-blau, tot es podria donar. Són vasos comunicants i el Madrid no veuria amb mals ulls fer una operació a dues bandes. Tot i això, la resolució de De Tomás no serà fàcil per la quantitat d’oferiments que té sobre la taula. Però el conjunt blanc-i-blau també podria obrir altres vies de negociació i tornar a reactivar un vell interès: Marcos Llorente. L’Espanyol busca un migcampista potent i amb arribada per completar la medul·lar i el madrileny aniria molt bé. Només és un vell desig i en estat embrionari, però tot es podria reactivar, i més tenint en compte que l’any passat només va jugar 540 minuts en la lliga. Però les negociacions amb el Madrid són llargues i caldrà veure qui és el tècnic blanc.

Els casos de Borja Iglesias i de De Tomás són molt diferents. Són futbolistes per qui l’Espanyol lluitarà per tenir-ne la propietat. La competència serà ferotge però l’Espanyol necessita armar un equip amb prou solvència i la necessitat de trobar un golejador és bàsica i essencial. És el gran repte i el gran perill. Omplir el buit que deixarà Gerard Moreno.