Espanyol

El flotador de color groc

Mercat. El Vila-real ha tret profit de les necessitats econòmiques de l’Espanyol. El cas d’Eric Bailly i ara el de Gerard Moreno han servit de bombolla d’oxigen per quadrar la tresoreria

Gerard Moreno farà les maletes en breu cap al Vila-real. El club de la Plana Baixa té previst presentar el davanter com a nou reforç a principis de la setmana que ve. El punta de Santa Perpètua farà parella ofensiva amb el congolès Toko Ekambi, fitxat ahir de l’Angers, de la lliga francesa, per una quantitat que voreja els 20 milions d’euros. Una quantitat similar a la que pagarà el club castellonenc per aconseguir el 50% dels drets restants de Gerard, que estaven en poder de l’Espanyol després del seu traspàs ara fa tres temporades. De nou, el Vila-real es converteix en una mena de flotador econòmic per al club blanc-i-blau. La venda de Gerard Moreno servirà a l’Espanyol per cobrir el pressupost del curs 2017/18. L’entitat de Cornellà necessita obtenir unes vendes de 17 milions d’euros per quadrar les seves xifres econòmiques i obtenir un mínim de beneficis (al voltant d’un milió d’euros) per acontentar els inversor de Rastar Group. Poc o gairebé res quedarà per invertir en fitxatges després de la venda del referent blanc-i-blau. Pitxitxi de la temporada, amb 16 gols en la lliga, i ànima de l’equip.

Més enllà d’això, el Vila-real torna a vestir-se com el salvador de l’economia blanc-i-blava. No fa gaire, al mercat d’hivern, els groguets van fer una maniobra que va alleugerir la massa salarial de l’Espanyol emportant-se Javi Fuego per 700.000 euros. Un preu raonable per un futbolista de 34 anys, però amb la importància que el club s’estalviava de pagar-li la fitxa de mitja temporada i la següent. Un estalvi addicional de 2,5 milions d’euros. La marxa del mig asturià va provocar un cisma entre la directiva i el llavors tècnic Quique Sánchez Flores, que no volia desprendre’s d’un futbolista que considerava essencial per a l’equilibri defensiu de l’equip. El temps va donar la raó al club. Javi Fuego no era transcendental i el seu lloc va ser ocupat amb solvència pel colombià Carlos Sánchez.

Bailly, el paradigma

La cosa no acaba aquí i els favors del Vila-real van més enllà en el temps. Cal remuntar-se al gener del 2015. L’Espanyol estava en una situació molt delicada. L’entitat de Cornellà havia d’afrontar un pagament urgent de 5,7 milions d’euros a Hisenda en el primer trimestre d’aquell any. El Vila-real es va fixar en un futbolista de la Costa d’Ivori que havia debutat recentment a l’Espanyol: Eric Bailly. El seu bateig va arribar al Camp Nou i amb només cinc partits de blanc-i-blau va fer les maletes cap a la Plana Baixa a canvi de 5,7 milions d’euros de traspàs. L’entrenador de l’Espanyol, llavors Sergio González, es va quedar amb un pam de nas i sense entendre per què el seu club no va executar una clàusula contractual de 300.000 euros per aconseguir un 30% més dels drets del jugador i bloquejar la seva marxa. Les necessitats de pagar Hisenda obligaven a fer una venda desesperada.

El negoci li va sortir rodó, al Vila-real, que l’estiu del 2016, un any i mig després d’adquirir Bailly, el venia al Manchester United a canvi de 40 milions d’euros. És el negoci més gran que ha fet en tota la seva història el club castellonenc, i a l’Espanyol li va quedar el premi de consolació de pagar Hisenda i continuar un temps més amb respiració assistida.

Els groguets, potser amb mala consciència per aquesta juguesca, van obrir uns mesos més tard la mà amb Gerard Moreno. L’Espanyol es plantava a l’estiu del 2015 amb la necessitat de trobar un davanter. Stuani i Sergio García havien fet les maletes. Calia un home important i el de Santa Perpètua va forçar la màquina per tornar a l’Espanyol, on s’havia format. Després de llargues negociacions, el Vila-real va acabar cedint, però va redactar un contracte enverinat i recargolat. El davanter marxava a canvi d’1,5 milions d’euros però els castellonencs continuaven controlant el 50% dels drets del jugador i amb clàusules que feien pràcticament inviable la compra de la resta per part de l’Espanyol. De nou, el Vila-real treia profit de la dèbil situació econòmica del club blanc-i-blau per pressionar en la redacció del contracte. El temps ha jugat a favor del Vila-real, que ha vist com el davanter ha crescut i s’emportarà un dels talents de la lliga a un preu moderat. I l’Espanyol, sense la situació de fa tres anys, continua necessitant diner fresc per quadrar els comptes. El Vila-real continua anant un pas endavant dels catalans.

Álvaro González, un cas particular

En els últims moviments de traspàs entre l’Espanyol i el Vila-real hi ha el cas particular d’Álvaro González. El central va marxar traspassat al club groc l’últim dia de mercat de l’estiu del 2016 a canvi de 4 milions d’euros. Era el primer any de Quique a la banqueta i va veure amb bons ulls la marxa del central càntabre. No era una marxa per qüestions econòmiques. Tot i això, Álvaro s’ha fet un lloc a l’eix de la defensa groga i en els dos anys que fa que hi és ha disputat un total de 56 partits de lliga (52 de titular), fent parella habitualment amb Víctor Ruiz, un exjugador blanc-i-blau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.