La nova campanya d’abonaments ha encès una guspira perillosa. El soci ha mostrat el seu malestar per la pujada de preus. Una desafecció que torna a estar en el centre del debat de l’entitat perica. L’arribada de Chen Yansheng va ser un bàlsam momentani que no ha tingut els seus fruits sobre la gespa. La sensació dels abonats és que el club segueix a la deriva i sense un rumb clar. La forta inversió en sous no s’ha vist recompensada per un millor rendiment en la parcel·la esportiva. A tot això s’hi afegeix una mala política comunicativa per explicar què vol fer el Group Rastar amb el club i què preten fer en les properes temporades. El soci es veu més com un client que no pas com un element viu amb cert pes dins de l’entitat. Apel·len al seu sentiment de pertinença per renovar els abonaments per la propera temporada amb una pujada de 50 euros de mitjana que es dispara a més de 100 en moltes zones de l’estadi. El client comença a atipar-se perquè ha vist que el que li ofereixen torna a ser una il·lusió difosa i, ara mateix, sense cap fonament real.

La manera de procedir del club és exigir al soci a fer un esforç econòmic per apuntalar el creixement de l’entitat. Per contra, l’aficionat de carrer veu com el club no canvia la seva manera de fer. Les estrelles segueixen desfilant el camí de sortida. La darrera clatellada va ser la sortida de Gerard Moreno. Cridat a ser el nou referent ha marxat quan ha vist que el projecte esportiu es feia miques sense temps per caminar i vertebrar-se. Res agafa consistència i molts altres futbolistes també mediten fer les maletes conscients que la realitat del club està allunyada dels focus europeus o per lluitar per objectius més llaminers. Torna la grisor més absoluta. Segueix alimentant-se el projecte de supervivència i la tendència apunta a que Rastar té com a prioritat recuperar la inversió feta sense moure’s un mínim del full de ruta marcat. El 30 de juny del 2019 la factura a pagar estarà en 30 milions d’euros, enguany van ser 17 milions i va volar Gerard Moreno. El traspàs del futbolista, per 20 milions a pagar en tres trams pel Vila-real, només servirà per eixugar el deute amb el conglomerat xinès i, de retruc, dibuixar un superàvit d’un milió d’euros. El maquillatge necessari del Group Rastar per vendre múscul i fortalesa al seus accionistes.

El president, Chen Yansheng, s’ho mira tot des de 12.000 quilòmetres des del seu despatx a la Xina. Ja ho deia el bolero: la distancia es el olvido. Aixoplugat per la barrera idiomàtica el seu silenci en la seva última presència a Barcelona va ser descoratjador. De les promeses de Champions en tres anys ara el seu tercer capítol del seu mandat pot suposar un autèntic terratrèmol. El director General Corporatiu, Roger Guasch, s’ha mostrat valent i carregat de personalitat alhora de presentar una campanya disruptiva i trencador amb el passat. És la seva primera jugada de caràcter i només la seva convicció, en les distàncies curtes, fa pensar que aquest moviment no sigui una temeritat. El mandatari s’ho juga tot al sentiment de pertinença de molts aficionats. El cert és que la sagnia de socis ha estat continuada en els últims anys. L’efecte del nou estadi només es va aguantar tres temporades fins tocar fons a la temporada 14/15 amb 25.492 socis. En els últims anys el club ha incentivat les promocions i diverses modalitats per minimitzar la davallada a base d’anfetes. “Cal ser creïbles i no fer-nos trampes”, avisava dilluns Roger Guasch que situava els socis “reals” de l’entitat entorn als 23.000 socis sense comptar els NINS i els RCDE Fans.

Caldrà veure com respon el soci però el panorama no és gens engrescador . El soci no entén com se li puja el preu del carnet a canvi de res. Aquesta acció aïllada ha tret a la superfície la mala maror acumulada d’una afició desencantada.