Diumenge 24 de juny. Sant Joan. Cinc de la tarda. L’Espanyol envia un comunicat en què anuncia la renúncia d’Adolf Rousaud a continuar exercint les seves funcions al si del consell d’administració del club en qualitat de vicepresident i conseller de l’entitat. La renúncia del fins ahir vicepresident coincideix amb el final de d’aquesta temporada esportiva. El club va deixar clar en la seva nota oficial que era “una decisió ja presa personalment per Adolf Rousaud”.

El ja exvicepresident va arribar a l’entitat el gener del 2016, el mes en què Chen Yansheng va fer efectiva la compra del club i va agafar les regnes de la presidència. L’anunci públic de la renúncia de Rousaud no és casual. La intenció de l’advocat és tallar de soca-rel la campanya que s’estava preparant en contra seu. De fet, un grup anònim havia convocat una protesta pública per demà a la tarda davant el seu despatx professional. El motiu era la nova campanya d’abonaments de l’entitat amb una pujada de preus. El soci blanc-i-blau fa temps que tenia en la diana de les crítiques Rousaud, a qui acusaven de fidel seguidor blaugrana. El relat era fàcil per a una part dels seguidors que relacionaven els mals de l’entitat amb un infiltrat del Barça. Una actitud infantil que va agafar volada i, fins i tot, determinats mitjans de comunicació van fer seva.

Adolf Rousaud s’ha convertit durant els dos anys i mig que ha estat en el càrrec en una figura que es prodigava poc per la premsa i en esdeveniments públics. Sí que va agafar cert protagonisme en la lluita contra la violència a l’estadi i això li va valer l’animadversió directa de determinats grups d’animació. Tot anava sumant en contra de Rousaud, que ho ha tingut complicat per fer-se un lloc en el cor dels aficionats blanc-i-blaus. La gran majoria l’ha vist com un tecnòcrata, seriós, dur i asèptic, a diferència de Carlos García Pont, que ha guanyat terreny i més proximitat pel seu acostament a les penyes i també pel fet de convertir-se en una espècie de portaveu del club a falta d’un d’oficial que s’hauria de conèixer abans del mes de setembre. Un element que l’entitat considera clau per gestionar i millorar la imatge de marca del club així com la seva proximitat amb el soci. I és que els problemes que té l’Espanyol en l’àmbit comunicatiu són gegantins i un dels orígens dels seus mals actuals. Una part de la desafecció actual dels socis té la base en el fet que els dirigents actuals estan molt allunyats de l’aficionat de base. El seu discurs no és creïble i aquesta imatge l’encarnava a la perfecció Rousaud i el mateix exvicepresident ho sabia.

No obstant això, els últims esdeveniments han acabat precipitant-ho tot. L’advocat no es podia permetre una protesta pública davant del seu despatx professional i ha estat el darrer element per fer un pas al costat. De fet, dins del seu despatx molts li havien retret personalment ser el vicepresident de l’Espanyol. No perquè la imatge del club o del futbol fos negativa sinó per relacionar tan directament un dels despatxos d’advocats més rellevants de Barcelona tenint com a cap visible un dels seus socis principals en la gestió diària del club. Una cosa era oferir un servei jurídic a una entitat com l’Espanyol i una altra era implicar-se en la direcció. La tensió dels últims dies, per la polèmica campanya d’abonaments, ha acabat d’accelerar la presa d’una decisió a Adolf Rousaud, que sabia que s’exposava a veure relacionat la seva marca d’advocats amb una manifestació a la seva porta que hauria empipat molts socis del seu bufet contraris, des de fa temps, a la seva entrada, com comentàvem, a l’Espanyol.