El futbol, com els grans registres de la vida, es mou per estats d’ànim. El primer que ho sap és el nou tècnic de l’Espanyol, Joan Francesc Ferrer Rubi. El preparador maresmenc fa 20 dies que treballa amb els seus deixebles. L’aspecte tàctic i el físic són elements habituals en la preparació i encara més quan es volen introduir nous conceptes futbolístics. Però Rubi treballa en una tercera pota que considera essencial per al bon rendiment del col·lectiu: l’aspecte mental. Una característica que té molt a veure amb la visió futbolística que té. “Vull un equip valent”, va dir en la seva presentació. I per dotar la seva plantilla d’aquesta visió també ha de treballar l’aspecte psicològic.

Rubi està davant del seu gran repte esportiu. Mai havia agafat un equip de primera des de l’inici. Les seves dues anteriors etapes a l’elit van ser a l’Sporting i el Llevant. Allà va agafar els equips a mitja temporada i amb la missió d’evitar el descens. Amb l’Espanyol tot és nou. I la primera pedra de la seva filosofia de joc és fer creure als seus jugadors que no tenen límits. No existeixen sostres competitius i sempre estan capacitats per rendir per sobre del que es pensen.

El tècnic ha tingut xerrades individuals amb tots els futbolistes i de manera insistent els ha transmès aquesta idea com un mantra de capçalera. És la via que va explorar fa un any amb l’Osca. L’equip aragonès era el conjunt de segona divisió amb el pressupost més baix de tota la categoria. No entrava en les travesses per pujar, però des del primer moment va inculcar als seus exdeixebles que el seu sostre competitiu no tenia un horitzó definit. La seva obligació era explorar les seves capacitats per superar els seus límits.

De mica en mica, els futbolistes es van contagiant d’aquesta emotivitat i d’aquest missatge. El primer que s’ho creu és el mateix Rubi. Mai havia tingut sota les seves ordres una plantilla amb la qualitat que embolcalla l’Espanyol. Això fa encara més assertiu el seu discurs i els seus deixebles ho noten. “El que hem de fer és guanyar la lliga. Sabem que en un 99,99% és impossible. Ara mateix pensem que som els millors, estem il·lusionats i amb ambició. Ja tindrem temps de pensar que som un equip normal”, assegurava Sergi Darder en declaracions a Televisió de Catalunya des de l’estada que està fent l’equip aquesta setmana als Estats Units. “Ara estem vivint un canvi de cos tècnic, que arriba amb moltes ganes i que són molt treballadors. Volen treballar amb el club i pel club i amb el sentiment de quedar-se molts anys. Això també és una cosa que ajuda. No continues en una rutina com anys anteriors. No és el meu primer dia a l’Espanyol, però amb el treball que estem fent és el moment de fer grans coses”, deia Javi López en una entrevista a aquest diari publicada en la seva edició d’ahir. Les frases del migcampista i del capità incideixen en aquest canvi de registre mental, del possibilisme elevat al màxim i de la batalla psicològica que està duent aquests dies el nou preparador. Res està fet a l’atzar i l’ambició es delata i es desgrana en cada reflexió dels futbolistes blanc-i-blaus.

El registre de Rubi està molt allunyat del que es va viure només fa un any amb Quique Sánchez Flores. Un entrenador que es va sentir traït pel club i que va verbalitzar el seu enuig a Nàpols a l’agost. “No soc feliç.” Una falta d’optimisme que va anar cremant els seus futbolistes al llarg de tota la temporada. El tècnic madrileny no se sentia còmode amb els efectius que tenia i, fins i tot, va arribar a dir que el seu equip “no donava per a més”. Un procés de desafecció que va arribar al seu clímax amb la fugida avortada a l’Stoke City.

Les comparacions entre Quique Sánchez Flores i Rubi són odioses. El madrileny arribava amb el currículum fet i la motxilla carregada. El maresmenc ha viscut un camí de dificultats per arribar al cim de la seva carrera: l’Espanyol. Quique s’hi jugava el seu prestigi, a l’Espanyol, i Rubi vol guanyar prestigi i reconeixement fent una gran temporada en el conjunt blanc-i-blau. El de Vilassar de Mar va trencar tots els pronòstics el curs anterior amb l’Osca. Si només hagués pensat en la salvació, el seu equip no hauria pujat a primera. Ara vol reblar el clau amb l’Espanyol i el primer que ha fet és despertar la gana d’uns futbolistes dolguts als quals està repetint fins a la sacietat que són els millors del món i que el seu futbol no té límits. I, de mica en mica, el grup està seguint el lider. Un cap d’expedició que no ha vingut a passar l’estona.