Mentre l’afició espera moviments en el mercat, l’equip rutlla. L’Espanyol va d’alegria en alegria en els partits de pretemporada i ahir va imposar-se al Nàstic exhibint un altre cop una sensació de control i solvència. El rival juga un esglaó per sota i en l’alineació dels grana hi havia jugadors del filial. Tot i això, els de Rubi no van fer concessions i van imposar galons. Leo Bapistao, just abans del descans, i Borja Igleias, ben entrat el segon temps, van ser els encarregats de deixar reflectit en el marcador el domini blanc-i-blau en el penúltim amistós de la pretemporada.

Si el partit d’ahir havia de ser el darrer test per alguns dels jugadors de la plantilla, en els primers minuts no va semblar que ningú s’hagués estudiat la lliçó. Als pupils de Rubi els va costar entrar en joc davant un rival que, en la seva presentació, volia oferir bones sensacions. La consigna del Nàstic va ser sortir a mossegar. I l’Espanyol, imprecís, ho va notar. D’ocasions locals, això sí, ben poquetes. Només un xut llunyà de Tete, sense perill, va fer intervenir Diego López. L’embranzida grana va durar deu minuts. A partir de llavors, els homes de Rubi van posar fil a l’agulla i van acaparar la possessió i les millors ocasions. El primer a avisar va ser Puado, amb una rematada de cap forçada (10’). Més clara va ser l’ocasió que van tenir Naldo i Duarte dos minuts després. Tots dos, però, van topar amb la intervenció salvadora de Bernabé. L’Espanyol s’havia engrescat i, en el 14, Puado ho va tornar a intentar amb un xut des de la frontal que va marxar desviat. Els de Rubi van controlar davant un Nàstic que am prou feines s’acostava a la seva àrea. Les ocasions visitants, amb tot, es van anar succeint. La més clara la va tenir un Álvaro que ahir va jugar com a únic referent en punta. L’atacant va plantar-se sol davant Bernabé, però el porter grana va ser salvador de nou. Amb el pas dels minuts i el calor sufocant que feia ahir a Tarragona, el ritme va baixar. Tot i això, abans del descans va caure un gol i ho va fer pel costat dels qui més ho buscaven. L’Espanyol va obrir la llauna en el 42, quan Leo Baptistao va culminar una senyora acció col·lectiva, en què l’equip blanc-i-blau va tocar i tocar, amb un remat incontestable des de l’interior de l’àrea. Es va arribar al descans amb un 0-1 que feia justícia.