El director general esportiu, Òscar Perarnau, i el director de futbol professional, Francisco Pérez Rufete, van comparèixer ahir per valorar el tancament del mercat d’estiu. Una finestra de contractacions en què l’entitat blanc-i-blava només n’ha fet dues: Borja iglesias i Roberto Rosales. “Sé on em ficava; si no, no hauria vingut. A la nostra afició segur que li hauria agradat que hi hagués hagut més moviments de mercat. He vingut, primer, a posar ordre”, explicava Rufete, que va portar el pes de la roda de premsa. El nou director de futbol professional només fa un mes i mig que és al club, però és prou temps per valorar totes les dificultats que ha tingut per configurar la plantilla. De fet, en el seu curt mandat només se li pot atribuir el fitxatge de Rosales.

L’actual mercat ha servit a l’alacantí per intentar endreçar la casa i fer un equip a la seva mida. Més treball intern, l’invisible, que no pas de portes externes, que implica conèixer com són els salaris actuals i com es poden harmonitzar d’aquí al futur. “Hem fet el màxim que podíem fer. És la millor plantilla i és la que volem. Aquesta plantilla necessita l’oportunitat de demostrar com n’és, de bona. És la que volem i la que hem pogut confeccionar dins de la nostra situació. S’ha acabat el mercat i el que hem de fer ara és construir un club”, relatava en la seva intenció de buscar estructures esportives estables dins de l’entitat.

El seu discurs va anar enfocat a reforçar la qualitat de la plantilla malgrat els pocs fitxatges: “El nostre vestidor vol ser aquí i n’hem de treure el màxim rendiment. Comença la batalla, no hem de parlar del mercat o d’objectius, sinó de rendiment, de què s’ha de fer perquè el club creixi.” En la construcció d’aquest nou Espanyol, Rufete vol que segueixi els cànons d’equips capdavanters de primera divisió, però ara intentava apel·lar a la rauxa i la força competitiva del primer equip: “El proper mercat és d’aquí a tres mesos, però el que cal és centrar-se a aconseguir punts, que és l’únic que dona creixement, força i il·lusió. Hem de sumar punts i començar a ser un club normal; jo no visc d’expectatives, sinó de realitat i treball. Hem d’estar molt contents amb la nostra plantilla.” Un discurs en què va anar reiterant aquest axioma de la il·lusió, el treball, l’esforç i la humilitat per anar escalant posicions a la taula. Però el mandatari no podia amagar la realitat de la finestra de contractacions: “Ens hauria agradat ser més forts i poder portar algun home important, però hem de començar a treballar perquè ho siguin els nostres.”

La recerca dels objectius de la temporada continua difusa, com en el dia de la seva presentació com a nou director professional del club: “Ens marquem objectius que han de ser setmanals, de guanyar punts; de millorar com a club per ser més forts, de generar bon futbol perquè la gent s’il·lusioni. El vestidor té ambició, els hem d’ajudar en això. Quan marques un objectiu situant-lo en una posició és un error; el nostre objectiu ha de ser millorar cada dia com a equip, saber per què hem guanyat o no, estar forts, i al final ens valorarà la nostra gent.”

Per la seva banda, Òscar Perarnau es va felicitar per deixar la plantilla amb 22 jugadors i també va apel·lar a la fotografia actual de l’entitat. “Ens movem en la realitat; volem rendiment esportiu, ens hem d’adaptar a la realitat financera, i la tercera part és l’afició, que es mereix que el club la faci feliç cada diumenge.”