El director general executiu de l’Espanyol, Roger Guasch, encara no ha fet públic el seu pla estratègic amb l’horitzó del 2025, però tots els esforços seran per reduir al màxim el deute del club per fer-lo més viable i, per què no dir-ho, més atractiu per si en un futur s’ha de fer un canvi de propietari. Un club sanejat sempre és més llaminer per als inversors. El futbol modern és pur negoci. Ara més que mai. El mercat d’estiu, només dos fitxatges, és la mostra més fefaent que el rigor econòmic marca la pauta dels moviments esportius de present i de futur. L’Espanyol ha de vendre en el pròxim mercat d’estiu, si la propietat no canvia de mans, per un total de 30 milions d’euros per fer front als deutes amb la banca de la Xina i els compromisos amb Rastar Group. La tria de Roger Guasch com a director general esportiu anava pel camí de maximitzar els beneficis i de reduir les despeses. La tria del director de futbol professional, Francisco Joaquín Pérez Rufete, també està alineat en aquest escenari. El mateix Rufete ja va viure al València, quan era director esportiu, un moment de crisi institucional a Mestalla. Li va tocar remodelar un club que estava a les portes d’un canvi de propietari amb l’entrada de Peter Lim. Moments d’estretors econòmiques que va pilotar amb diligència i amb bons rèdits esportius. Rufete també està perfectament informat de què vol fer el club, sigui un venta total o parcial.