Cornellà és un fortí. L’Espanyol està fent del seu estadi un camp inexpugnable. Tres partits, tres victòries, nou punts. Una targeta de presentació implacable amb quatre gols a favor i cap en contra. Els blanc-i-blaus dormiran amb deu punts a la butxaca i instal·lats, de manera provisional, en la quarta posició de la taula. Zona Champions. Feia vuit anys que l’Espanyol no iniciava d’una manera tan brillant la lliga a casa. Cal remuntar-se fins al 2010 amb Pochettino a la banqueta per veure un inici tan fulgurant en la lliga. El projecte de Rubi carbura a bon ritme i ara només li resta sumar el seu primer triomf lluny de casa. Un repte que perseguirà divendres quan visitarà Vallecas per signar una setmana fantàstica amb un sis de sis.

La bona imatge del Bernabéu va tenir continuïtat al RCDE Stadium. L’Espanyol va combinar fases de gran futbol amb d’altres on va saber partir per retenir els tres punts. Només la falta de punteria va evitar la incertesa final. I això que els periquitos van iniciar el partit de manera pletòrica però el gol no va arribar fins entrada la segona part. L’autor va ser Hermoso. El central s’ha destapat com el màxim golejador de l’equip amb dues dianes. Justícia poètica les grans prestacions del madrileny. Oblidat durant gran part de la temporada passada, aquest any s’ha convertit en un dels homes imprescindibles per a Rubi. No és casual que sigui un dels pocs jugadors que ho ha jugat tot en aquest principi de temporada. Un privilegi que comparteix amb un altre futbolista nuclear com Marc Roca, que també està brillant amb llum pròpia.

L’Espanyol tornava a jugar al cap de tres dies de caure derrotat per la mínima al Bernabéu. El poc marge temporal obligava a fer rotacions i Rubi va introduir cinc canvis respecte al partit contra els blancs: debut de Rosales, estrena en un onze de Melendo i Óscar Duarte, i retorn de Baptistão i Sergio García. El primer quart d’hora va ser elèctric per a l’Espanyol. Els locals van sublimar el futbol de combinació i vertical i es van plantar fins a quatre vegades a l’àrea de Dmitrovic, que es va veure obligat a escalfar de valent els seus guants per mantenir la porteria a zero. Només la falta de punteria llastrava els locals. Melendo i Darder eren els motors periquitos. L’Eibar vivia amb incomoditat la situació. Només el pas dels minuts va donar aire al conjunt local, que va alentir el joc tot rebaixant les revolucions del partit. L’Espanyol es va convertir en un equip més previsible i els bascos respiraven sense inquietar la porteria de Diego López. Un xut per sobre del travesser de Cucurella i una aproximació d’Orellana, prèvia errada en atac de Baptistão, van ser les úniques ocasions de perill dels visitants.

L’Espanyol havia anat de menys a més durant el primer acte i necessitava redoblar els esforços i la precisió en el segon tram per buscar la victòria. Piatti va provar fortuna després d’una bona maniobra de Borja Iglesias però el xut de l’argentí va topar amb Dmitrovic. El partit agafava tensió i, després d’un córner, Melendo recollia el refús i penjava la pilota al cor de l’àrea. Hermoso arribava des del darrere i, en planxa, rematada de cap de manera imperial ajustat al pal. Bon gol del madrileny, segon del curs després de la seva estrena a Balaídos. Diana balsàmica per a un Espanyol que ho havia fet tot bé però que només necessitava el gol per traslladar el seu domini al marcador. Els locals van agafar més volada i un hiperbòlic Piatti era víctima de la contundència de Bigas, que veia targeta groga. L’Espanyol intentava estirar-se però l’Eibar dominava el tram final del partit. Els locals van resistir i es van emportar tres punts per seguir alimentant la il·lusió.