Espanyol

Un equip indomable

L’Espanyol suma el seu quart triomf consecutiu a casa dibuixant un futbol de saló i oferint un domini aclaparador sobre el Vila-real

Només la falta de punteria evita un marcador d’escàndol d’un equip ja instal·lat en la zona alta de la classificació

espanyol 3 vila-real 1

ESPANYOL:Diego López, Javi López, David López, Hermoso, Dídac, Marc Roca, Darder, Granero (Melendo, 65’), Hernán (Piatti, 72’), Sergio García i Borja Iglesias (Baptistão, 78’).VILA-REAL:Asenjo, Miguelón (Raba, 81’), Álvaro, Víctor Ruiz (Pedraza, 86’), Jaume Costa, Layún, Funes Mori, Trigueros, Fornals, Ekambi (Bacca, 66’) i Gerard Moreno.GOLS:1-0 (7’) Hernán. 1-1 (45’) Ekambi. 2-1 (79’) Darder. 3-1 (92’) Piatti.ÀRBITRE:De Burgos Bengoetxea.T.G.:Als locals David López, Hermoso i Darder; i al visitant Funes Mori.PÚBLIC:20.032 espectadors al RCDE Stadium.

L’Espanyol ha convertit cada partit a Cornellà en una festa. Des de la distància, Gerard Moreno s’ho mirava amb cara d’enveja. El fins fa poc ídol blanc-i-blau, que va rebre una ovació a l’inici del partit, deu estar lamentant-se veient el futbol que practica el que era el seu equip. Els de Rubi s’han convertit en un conjunt indomable a casa. La repassada de joc i futbol a tot un Vila-real va ser apoteòsica. Només amb una mica més de punteria els blanc-i-blaus haurien marxat al descans amb quatre o cinc gols d’avantatge. El duel no es va tancar fins al tram final del partit, però va certificar la diferència entre l’Espanyol, dominador, i el Vila-real, transparent. Els locals buscaven la quarta victòria consecutiva i van signar un partit excel·lent que va superar la brillant actuació contra el València de fa un mes. L’Espanyol és un equip indomable a casa i, vist el seu rendiment i dinàmica, només és qüestió de temps que aquestes bones sensacions es traspassin a fora. Cada partit és una festa i l’afició ja espera amb desig veure un nou espectacle d’uns futbolistes vestits de blanc-i-blau i instal·lats en posicions europees. Un equip sense fre i que desprèn felicitat.

L’Espanyol s’ha acostumat a iniciar els partits com una locomotora. Aquesta sensació encara es fa més acusada quan es juga a casa. El conjunt de Rubi es presentava amb tres victòries a la butxaca com a local i perseguia la quarta consecutiva. Els blanc-i-blaus van acorralar el Vila-real. Només va trigar un minut Borja a posar la por al cos a la defensa groga en un penal rigorós que el VAR i el col·legiat van interpretar com a inexistent. La tempesta de joc ofensiu no tenia aturador. Un córner a favor del Vila-real era la gènesi d’un contraatac perfecte dels periquitos. Borja Iglesias es desfeia d’un defensor i assistia Hernán Pérez, que picava la pilota davant la sortida d’Asenjo. El paraguaià es convertia en el sisè golejador de la temporada. L’Espanyol no va abaixar el pistó amb un futbol coral i preciós. Ball de saló. Més d’un aficionat es fregava els ulls davant l’espectacle dels homes de Rubi. Les ocasions de gol anaven caient com a fruita madura gràcies a la hiperactivitat dels mitjos locals. El triangle format per Roca, Darder i Granero era una autopista cap al cel. Tots tres sublimaven el futbol de possessió però es mostraven incisius sense pilota amb un futbol de pressió i recuperació que ofegava el Vila-real. Els groguets semblaven uns estaquirots que perseguien ombres. Tot aquest cabal ofensiu no va tenir el seu premi. Fins a quatre ocasions de gol va tenir Borja Iglesias, però cap va acabar al fons de la xarxa. El domini català era total, però el marcador era pobre pel volum d’ocasions. La sensació de buidor es va fer més profunda amb el gol de Toko Ekambi. El francès va caçar una pilota morta al cor de l’àrea i va signar l’empat. Era el primer gol que encaixava l’Espanyol a Cornellà. Els blanc-i-blaus marxaven al descans amb una sensació trista. Gran joc i poca concreció en la definició. Un empat que no descrivia el que s’havia vist sobre el terreny de joc.

La represa va donar un guió de partit més relaxat, menys elèctric i més lent. L’Espanyol madurava el partit encara trastocat pel gol dels groguets. Era un domini més dispers no tan contundent. El Vila-real no es trobava tan ofegat però l’Espanyol insistia més en el camí del gol. Dídac Vilà i Sergio García ho intentaven sense sort. El gol va arribar a 10 minuts del final. Baptistão deixava passar la pilota i des de la frontal Darder l’enviava al fons de la xarxa. Era el primer gol del mig d’Artà, que feia embogir Cornellà. El partit es va esvalotar en el tram final. L’Espanyol buscava el tercer i el Vila-real rascar algun punt. La millor ocasió visitant va arribar per una inconcreció de David López. Gerard Moreno esva plantar davant de Diego López i el gallec va evitar l’empat guanyant l’un contra un al davanter de Santa Perpètua. Piatti posava la cirereta a un partit gegant. Aquest Espanyol vola alt i no té cap sostre a l’horitzó. Que passi el següent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.