Espanyol

El ‘darderisme’ és real

L’Espanyol ha iniciat el curs amb una mentalitat guanyadora i una ambició absoluta que l’ha situat en zona europea

La plantilla no es posa cap sostre i manté que encara hi ha marge de millora per volar més alt

L’Espanyol no té sostre. El partit contra el Vila-real és la mostra més fefaent de les bones sensacions sobre les quals sura el conjunt blanc-i-blau. Una onada d’il·lusió fonamentada en una ambició sense límits. “Cal intentar guanyar la lliga encara que sabem que en un 99,9 % serà impossible”, reblava Sergi Darder en la pretemporada. Unes paraules que van ser qualificades de bogeria però que donaven llum a un concepte: el darderisme, un dogma de fe sobre el qual s’està construint la llegenda d’equip indomable i irreductible de l’Espanyol. Un equip que no creu en les limitacions sinó que veu cada partit com un repte en què superar-se. “El missatge de Darder és el reflex del que ha portat el tècnic: molta ambició i molt treball, il·lusió, i ara ens ho hem ficat al cap i el seguim tots. Creiem en la feina que fa el tècnic i les coses surten”, assumia David López, un dels líders naturals d’aquest Espanyol. “El principal és agradar a la gent. Ho estem fent molt bé i nosaltres també disfrutem. Tenim bones sensacions, molta confiança i gaudim sobre la gespa tant en atac com en defensa. Això ens dona molta tranquil·litat per fer partits com el del Vila-real”, deia el santcugatenc.

El darderisme va néixer en una tarda d’estiu, i ja és a l’ADN periquito. “Ja ho vaig dir abans de començar la temporada: no ens posem límits, tenim molta fam i ambició”, deia el guru balear que reblava el clau de la nova filosofia que impera dins del club. “L’equip està molt bé i ha de seguir creixent. No ens hem de posar cap sostre. Ara hem de fer aquest pas fora de casa i començar a guanyar partits”, subratllava al seu torn Pablo Piatti. Aquest moment de felicitat no s’entén sense la implicació de Joan Francesc Ferrer, Rubi. El tècnic de Vilassar de Mar ha arribat en el moment vital i el lloc precís per transformar un club gris i una afició desconnectada en un equip valent i una parròquia il·lusionada que gira els fulls del calendari amb nerviosisme per esbrinar quan és el proper partit del seu Espanyol. El treball de Rubi ha estat gegantí i ha implicat els seus futbolistes en la causa. Ha refet el discurs que tan bons rèdits li va donar a l’Osca. “Jo crec que podem pujar. Tenim plantilla per fer-ho”, va dir als jugadors del conjunt aragonès en una de les primeres xerrades tècniques. Ara ho ha repetit apel·lant a l’orgull ferit d’uns futbolistes orfes d’estímuls positius. El pacte entre tècnic i jugadors era acabar entre els sis primers. De moment l’Espanyol camina cinquè en la classificació quan s’està a punt d’arribar al primer quart de campionat. El marge de millora és gran, i la fam competitiva dels futbolistes és superlativa. Rubi ha aconseguit implicar tota la plantilla en el repte, fins a l’extrem que els suplents i els titulars se senten partícips dels èxits col·lectius.

El mirall de Quique.

El bon moment de l’equip posa en mal lloc el treball de Quique Sánchez Flores. “Ens mirem al mirall i potser no donem per a més”, deia el madrileny el 15 d’abril passat, després de perdre contra el Getafe. Sis mesos després, aquesta afirmació provoca fredor. La plantilla és pràcticament la mateixa, només amb dues cares noves: Rosales i Borja Iglesias. Però molts futbolistes que no comptaven per a Sánchez Flores estan sent bàsics per entendre el moment actual de l’Espanyol, com Javi López, Dídac Vilà o Marc Roca. Altres han sublimat el seu futbol i semblen altres: Granero, Darder o Sergio García. “No ens sorprèn el rendiment que estem donant perquè ja ho veiem en el nostre dia a dia. Tenim una gran plantilla i un equip molt bo per fer coses importants”, deia David López sobre el rendiment de l’equip. El temps és un jutge implacable.

LES DECLARACIONS

Ja ho vaig dir abans de començar la temporada: no ens posem límits; tenim fam i ambició
Sergi Darder
Mig de l’espanyol
El missatge de Darder és el reflex del que ha portat el tècnic: molta ambició
David López
central de l’espanyol
L’equip està molt bé i ha de seguir creixent. No ens hem de posar cap sostre i cal seguir endavant
Pablo Piatti
davanter de l’espanyol

El RCDE Stadium és l’últim fortí de la lliga

“Hem de fer tot el possible perquè els punts que es juguin a casa nostra no surtin”, reblava Hernán Pérez. Fins ara els blanc-i-blaus estan portant aquesta filosofia fins a l’extrem. I és que l’equip de Rubi és l’únic equip de primera que no ha deixat escapar cap punt del seu estadi. El RCDE Stadium és ara mateix l’últim fortí del campionat. En aquest inici de lliga hi han caigut el València (2-0), el Llevant (1-0), l’Eibar (1-0) i el Vila-real (3-1). Ara els blanc-i-blaus tenen al seu abast sumar la cinquena victòria consecutiva, que igualaria l’última gran ratxa a casa amb Aguirre com a entrenador. Però no serà fins al 5 de novembre contra l’Athletic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.