Espanyol
SERGIO GONZÁLEZ
ENTRENADOR DEL VALLADOLID
“Entrenant l’Espanyol vaig complir un somni”
“Crec que vam aprofitar aquella etapa a la perfecció, ja que personalment aquella experiència em va fer créixer molt”
“És una oportunitat molt important després de tant de temps inactiu; tant de bo la bombolla que estem vivint no la punxi ningú”
El nostre objectiu és molt clar: assolir la permanència. Seria un enorme premi a la feina feta per l’equip i suposaria un salt de qualitat per a l’entitat
L’Espanyol té un gran equip, amb jugadors molt contrastats i d’un altíssim nivell en una plantilla molt equilibrada i competitiva
Rubi és una persona humil i amb un gran coneixement del futbol. La veritat és que es mereix tot el que li està passant a l’Espanyol
Sergio González Soriano (l’Hospitalet, 1976) ha tornat el Valladolid a l’elit del futbol espanyol. Exmigcampista treballador i amb arribada criat al planter de l’Espanyol sota la direcció de Camacho als anys noranta, com a tècnic va dirigir el filial del conjunt català abans de fer el salt al primer equip, al qual va deixar en la desena posició en la lliga i assolint una meritòria semifinal de copa abans de ser destituït, el curs següent. Tranquil, ferm en les seves decisions i amb un discurs clar i concís, atén la trucada de L’Esportiu satisfet de la feina feta.
Disputat un quart del campionat, el Valladolid es troba en posicions europees i amb la possibilitat de situar-se al capdamunt de la taula provisionalment en cas de vèncer contra l’Espanyol aquest divendres. L’ha sorprès?
La pregunta té una mica de trampa [somriu] perquè el tema d’Europa el veiem com una mera anècdota. L’important és que ara tenim 15 punts, que els tenim abans del que ens esperàvem, i aquí sí que estem sorpresos perquè el rendiment i l’adaptació de l’equip a la categoria han estat molt immediats. Hem cremat etapes molt ràpidament, tenint en compte que el gran gruix dels titulars debuten aquest any a primera.
A més de tenir la possibilitat de ser líders, si el Valladolid guanyés enllaçaria el cinquè triomf seguit a primera, una cosa que no succeeix des del curs 1950/51. Com es gestiona un moment així?
Amb molta normalitat i naturalitat; el cert és que quan les coses funcionen el més fàcil és no tocar-les. Fins i tot no cal generar un extra de motivació perquè ja arriba per si mateixa veient el moment que estem vivint.
Un mèrit notori tenint en compte els nombrosos problemes viscuts l’estiu passat per falta de pressupost. Quin ha de ser l’objectiu del club en el retorn a primera?
L’objectiu és molt clar: una permanència en majúscules. Seria un enorme premi a la feina feta per l’equip i suposaria un salt de qualitat per a l’entitat. Tot i que ara estem vivint un moment molt dolç, serà difícil i hem de mirar d’allargar aquest moment i assaborir-lo per quan vinguin situacions complicades. La nostra lliga és segellar la permanència, fer-ho serà com si haguéssim guanyat el títol.
Fa poc va renovar amb el Valladolid fins al 2020. Com valora el projecte del club?
El primer que valoro és la confiança mostrada per Ronaldo. Que tinguis un any de contracte i quan arribi aposti i et valori de forma tan contundent i vulgui ampliar-te’l, demostra molta confiança en el cos tècnic. Ha vist el treball que hem fet fins ara i ens ha volgut premiar. En un futbol tan difícil i competitiu, en què els entrenadors ens trobem sempre en una posició molt dèbil i amb molt poc marge de maniobra, és d’agrair.
Parlant de Ronaldo, em diuen que és un tipus molt intel·ligent i amb mà per als negocis. És així?
No el conec a nivell intern, però sí que puc dir que ha arribat molt il·lusionat. Es preocupa pels jugadors, i això és molt important. Veure que tenen un referent del futbol com ell al seu costat els pot ajudar.
El Valladolid és un equip amb certa pressió. Nota que té tot Castellà i Lleó al darrere?
Quan un futbolista o entrenador està en un equip té una pressió determinada. En major o menor mesura, la pressió sempre és important. El fet de ser tècnic o jugador i tenir una afició al darrere que està molt vinculada ja et fa tenir aquesta pressió afegida que requereix el fet de ser un esportista. Hem de saber que hi ha molta gent que té un estat d’ànim que pot arribar a dependre de la teva forma de competir millor o pitjor.
Dirigir el Pucela és la seva revàlida com a tècnic?
És una oportunitat molt important després de tant de temps inactiu. Ens hem trobat un grup de jugadors que ens ha acceptat molt bé i que ens ha agafat de la mà des del primer dia, hem crescut junts a poc a poc i hem assolit un ascens històric que semblava impensable. Tant de bo la bombolla en què estem vivint no la punxi ningú.
Diuen que l’elogi debilita, però el cert és que el Valladolid ha experimentat una transformació radical des que va aterrar a Pucela. Fins a quin punt és mèrit de Sergio González?
Segurament hi deu haver una part ni que sigui petita de mèrit del cos tècnic perquè al final la teva missió és guiar els jugadors, marcar-los unes directrius i intentar que un a un es trobin com més còmodes millor perquè ofereixin la seva millor versió. El més important, però, és que ells han cregut en la nostra idea, ja que si no hi creuen i no van a mort amb ella tens més dificultats.
Veient la trajectòria d’equips com l’Espanyol, l’Alavés o el mateix Valladolid, podem dir que aquesta és la lliga dels modestos?
[Riu] El que podem dir és que fa la sensació que aquest any la permanència serà més cara que mai. Es necessitaran més punts i això és el que a mi realment em preocupa perquè aquest és el nostre objectiu. El fet que els equips que en teoria haurien de guanyar habitualment no ho estiguin fent farà que la línia de punts per salvar-te sigui més cara. En tot cas, és bonic veure de tant en tant equips poc habituats a ocupar posicions de privilegi.
Parlem de l’Espanyol. Com valora la gran trajectòria que està tenint l’equip blanc-i-blau?
Estan molt bé. L’Espanyol té un gran equip, amb jugadors molt contrastats i d’un altíssim nivell, des de la porteria fins a la línia ofensiva. En definitiva, és una plantilla molt equilibrada i competitiva amb grans jugadors i un brillant entrenador.
Quina és la gran virtut de l’equip de Rubi?
Al final, la virtut de tots els equips és que el pla previst pel tècnic sigui ben interioritzat i executat pels seus jugadors i que confiïn en ell. Això és el més important. A partir d’aquí, la qualitat individual de cada jugador farà que puguis fabricar més o menys. Al final, és intentar treure la millor versió de cadascú i en aquest cas Rubi l’està encertant perquè els seus homes estan mostrant un gran nivell.
Valladolid i Espanyol, dos equips en què els tècnics s’han fet forts i tenen reconeixement més enllà dels seus futbolistes. Estem davant una nova fornada de tècnics catalans i estatals?
Tant de bo els nostres casos serveixin perquè la figura de l’entrenador català i espanyol torni a sortir a escena. És veritat que nosaltres estem aprofitant bé la nostra situació, però també és cert que el nivell de tècnics a Catalunya i Espanya és molt important i d’un nivell alt. Estic convençut que a poc a poc anirem ocupant més banquetes.
Ha tingut ocasió de parlar amb Rubi? Com el veu?
Ens coneixem de la nostra etapa de futbolistes, quan ell estava al B i jo al juvenil. És una persona humil i molt normal, i la veritat és que es mereix tot el que li està passant per aquesta humilitat i tranquil·litat que transmet. És un tècnic amb un gran coneixement del futbol i me n’alegro molt per ell. L’any passat ja va demostrar que és un bon entrenador, ha arribat en un bon moment personal, coneix la casa, l’entitat i, el més important, ha arribat bé als jugadors. En definitiva, s’ha ajuntat un còctel molt bo.
Més enllà de Rubi, un altre dels noms propis de l’actual Espanyol és el de Marc Roca, com a mostra fefaent de la força del planter.
Ja va debutar de forma imponent fa dos anys, amb una capacitat sorprenent. D’ell destacaria la seva personalitat, potència, capacitat de treball i maneig de la pilota. Després d’un any en l’ostracisme, s’ha tornat a revelar, i això diu molt de la seva fortalesa mental. Tanmateix, el sistema de Rubi també potencia les seves millors virtuts, està madurant molt, creixent molt. Sens dubte, un futbolista molt a tenir en compte.
Quin jugador de l’Espanyol l’ha sorprès més?
La veritat és que tirant enrere i anant a la meva etapa de futbolista, m’agrada molt la forma de jugar de Darder, un jugador amb un gust exquisit per la pilota, que fa jugar l’equip, que quan la pilota passa pels seus peus dona sentit al futbol, dona continuïtat al joc, eficàcia, filtra passades per dins i per fora. Però a mi al final el que em té conquistat és Sergio García, un jugador dels d’abans; entén molt bé el futbol, se situa molt bé, té una gran capacitat tècnica, personalitat, execució, lideratge. Per a mi és el futbolista important d’aquest equip.
Quin sentiment tindrà quan s’enfronti a l’Espanyol?
L’aspecte sentimental el tindré més aviat quan tinguem la sort de visitar Cornellà, quan em toqui ocupar el vestidor i la banqueta visitant en lloc dels locals, o vegi la gent que m’ha fet costat des que era futbolista fins que vaig arribar a ser entrenador a l’equip dels meus somnis. Aquí serà un partit maco, però no tan sentimental com quan tingui la sort de visitar Cornellà.
Creu que algun dia podria tornar a la banqueta de l’Espanyol?
No ho sé, però ara mateix pensar en aquesta opció tampoc ens ajudarà en res. Estic molt agraït a l’Espanyol per l’oportunitat que em va donar, complint un dels meus somnis que era entrenar l’equip que estimo i al qual tinc un gran afecte. Crec que vam aprofitar aquella etapa a la perfecció, ja que personalment em va fer créixer molt aquella experiència.
Creu que l’Espanyol va ser injust amb vostè? Va ser una qüestió de poca paciència?
Sincerament, ja ho tinc assimilat. No crec que calgui donar-li més voltes. Vam estar per damunt de l’objectiu marcat de la dotzena posició i això és el que et puc dir, la resta van ser situacions del futbol i va passar el que va passar. Reitero l’agraïment per haver viscut aquella etapa ja que crec que la vam aprofitar amb escreix.
És el millor moment per enfrontar-se amb ells?
Crec que ells arriben en un gran moment però nosaltres també. Els dos equips ara mateix ens sentim realitzats, confiats, veient que les coses estan funcionant. Serà un duel potent, amb dos equips amb bona dinàmica. Tant de bo siguem més encertats.
L’última alegria que va viure l’espanyolisme van ser les semifinals de copa de fa tres anys. Com recorda la seva primera temporada de blanc-i-blau?
Tot són records molt bons, exceptuant els primers mesos en què no acabava d’encaixar, però a partir del gener l’equip va començar a tenir bones sensacions i a generar bon futbol, fins al punt que en l’última jornada vam arribar a tenir possibilitats d’entrar a la UEFA, una cosa que feia molt de temps que no es vivia allà. Evidentment, també em quedo amb el camí màgic que vam viure fins a les semifinals de copa.
Veu sostre a l’Espanyol de Rubi?
Els entrenadors no ens hem de posar cap límit ni sostre, hem d’intentar créixer al màxim possible al costat de l’equip. No et puc dir fins a quin punt podran mantenir-se dalt de tot, però no tinc cap dubte que estan àmpliament capacitats per fer-ho.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024