Espanyol

L’aniversari més feliç

Efemèride. L’Espanyol arriba als 118 anys gaudint d’un clima esportiu impensable fa només uns mesos; l’equip s’ha convertit en el motor de la il·lusió d’una entitat que pensa en gran

L’Espanyol celebra avui els 118 anys de la seva fundació, un 28 d’octubre del 1900 de la mà d’Àngel Rodríguez a la Universitat de Barcelona. Des d’aquell dia inaugural, l’entitat blanc-i-blava ha viscut tota mena de moments però l’actual fotografia del club convida a l’optimisme. El primer equip s’ha convertit en el motor de la il·lusió d’una entitat que pensa en gran.

La bona dinàmica de l’equip ha tapat la mala gestió dels abonaments i els problemes econòmics del president Chen Yansheng amb el govern del seu país. La primera plantilla ha dibuixat un quadre ple de colors malgrat que l’inici tenia la melodia d’un funeral. Fa només uns mesos la idea d’albirar la possibilitat d’arribar al lideratge de primera era una cosa reservada a ments estrafolàries i sense cap fonament real. L’últim empat contra el Valladolid ha deixat una sensació d’ocasió perduda per assaltar el lideratge. No només entre la parròquia blanc-i-blava sinó també entre els mateixos futbolistes. Els discursos de mínims semblen cosa del passat. Aquest equip, aquesta entitat i tot el seu entorn s’ha vestit amb la roba de l’autoexigència. Un discurs instaurat pel nou tècnic, Joan Francesc Ferrer Rubi des de la seva arribada al juny i amb què combreguen tots els seus deixebles. Només aquesta perspectiva ens explica el perquè d’un empat fora de casa, i més després de guanyar l’anterior duel a domicili contra l’Osca, té aquest gust agredolç.

L’Espanyol ha fugit del conformisme i veia una oportunitat històrica per assaltar el lideratge en la desena jornada. La sensació és la mateixa que contra l’Alavés, quan l’equip va deixar escapar tres punts que semblaven al sarró. Els homes de Rubi saben que estan capacitats per fer una gran lliga i el recel de l’any passat amb Quique Sánchez Flores serveix de benzina emocional i competitiva. Però per veure el salt psicològic de l’equip només cal mirar enrere. Fa un any l’Espanyol estava a 15 punts del lider i en fa dos mirava cap a les posicions de descens.

Matar els partits

Més enllà de punts i d’estadístiques, el valor del projecte de Rubi està en l’ànima dels seus futbolistes. La trajectòria diu molt d’un equip que ha jugat deu partits de lliga i en tots ha posat l’adversari entre les cordes, fins i tot en les dues derrotes que té en el seu caseller: Madrid i Alavés. Els detalls són prou evidents i el problema de l’Espanyol ara consisteix a buscar l’excel·lència. El full de ruta és immaculat a casa, on s’ha guanyat tots els partits a l’RCDE Stadium: València (2-0), Llevant (1-0), Eibar (1-0) i Vila-real (3-1). La força de l’estadi ha obligat l’Espanyol a multiplicar els esforços a domicili on ha disputat ja sis partits i ha mostrat un alt nivell competitiu. En tots, menys el del Bernabéu, es va avançar al rival. Ho va fer a Balaídos, Mendizorrotza, Vallecas, El Alcoraz i Zorrilla. Cinc escenaris on només en un va aconseguir el triomf: contra l’Osca. En la resta s’ha hagut de conformar amb tres empats i una derrota. “Costa molt avançar-se en el marcador, encara més a fora, i és una cosa que hem de corregir”, admetia fa dues setmanes Rubi en una entrevista a L’Esportiu. El problema de l’Espanyol, en la seva missió per acostar-se a l’excel·lència, passa per ser més contundent a l’àrea contrària i sentenciar el partit amb un segon gol en els duels a domicili. “Hauríem d’haver madurat més el partit. Amb el 0-1 vam tenir ocasions de fer el segon en la primera meitat. Vam tenir contraatacs per fer-ho i crec que hauríem d’haver matat el partit. Cal entrenar-ho, això. Cal continuar treballant”, reflexionava.

En el partit del Valladolid es va repetir aquella sensació de deixar viu l’adversari. “El segon gol ens hauria matat. La millor notícia és que vam anar al descans amb només 0-1”, admetia a L’Esportiu un dels tècnics del Valladolid. És la paradoxa d’aquest Espanyol que no es conforma amb l’empat i que diu molt de la mentalitat que hi ha ara al vestidor.

L’ESCUT ÉS L’EQUIP

La bona dinàmica ha tapat la gestió dels abonaments i les estretors del president Chen

LA PARADOXA

Aquest Espanyol ja no es conforma amb un empat i diu molt de la nova mentalitat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)