L’Espanyol va caure derrotat al Pizjuán després d’avançar-se en el marcador. No és la primera vegada que es repeteix aquest guió. Els blanc-i-blaus s’han acostumat en aquest inici de lliga a posar-se al davant del rival en tots els partits. Només van fallar en un: al Santiago Bernabéu. Els deixebles de Joan Francesc Ferrer, Rubi, s’han convertit en un equip dominador. Els blanc-i-blaus han destil·lat personalitat en tots i cadascun dels escenaris de la lliga, però a domicili han vist com el seu avantatge parcial no s’ha consolidat en el marcador. “Hem de saber tancar els partits perquè costa molt posar-se al davant, i més a fora, en una competició tan dura i igualada com aquesta”, ha reblat diverses vegades el mateix tècnic blanc-i-blau, que s’ha lamentat de la falta de contundència dels seus homes. Un camí que ha privat l’Espanyol de ser líder diverses vegades en els últims partits.

L’Espanyol ha sumat sis punts lluny de Cornellà, amb una única victòria a El Alcoraz, el camp del cuer, l’Osca. Dels set partits disputats a domicili els de Rubi s’han posat al davant en el marcador en sis. Només n’han pogut guanyar un. La història de diumenge al Sánchez Pizjuán s’ha anat repetint de manera rutinària amb l’excepció d’El Alcoraz. Els últims minuts s’estan pagant cars i això té un preu: no ser líders i veure com s’escapen tres punts. L’Espanyol es manté regular a casa, gràcies a una hermètica defensa que només ha cedit un gol; a fora l’equip no acaba de trobar l’estabilitat i ha rebut nou gols lluny de Cornellà.

La feina feta fins ara per l’Espanyol és impecable i té mèrit estar en la zona noble de la classificació havent jugat dos partits més a fora que a casa en les 12 primeres jornades. En certa manera, els blanc-i-blaus són víctimes del calendari asimètric. Però jugar lluny de Cornellà no s’ha de veure com un problema, sinó com una oportunitat. Aquest Espanyol destaca perquè és un equip amb personalitat i caràcter en qualsevol terreny i situació. Cap equip ha estat superior als blanc-i-blaus durant 90 minuts. I aquest equip encara s’entén millor analitzant les seves derrotes. Al Sánchez Pizjuán va encaixar la tercera desfeta del curs, però en tots els partits que ha perdut ha tingut possibilitats de guanyar, o com a mínim, de marxar amb algun punt a la butxaca. Va passar diumenge contra el Sevilla i la història es va repetir al Bernabéu i també a Mendizorrotza. Probablement, aquesta última és la derrota que fa més mal per com es va desenvolupar el partit.

Els blanc-i-blaus caminen de manera ferma en la lliga i la seva condició d’equip europeu és solvent i gens casual. Amb una mica més de contundència els blanc-i-blaus serien líders.