L’Espanyol de Joan Francesc Ferrer, Rubi, concentra totes les mirades. El canvi d’estil respecte a la temporada anterior és evident. L’equip defensa amb pilota i es mou en diversos models de joc en funció del rival i del guió del partit. La coreografia de moviment és diversa i el ventall de cartes a jugar el fan un equip perillós per a qualsevol adversari. En el mirall, l’Espanyol de Quique Sánchez Flores, que tenia un patró clar: defensar bé i sortir al contraatac. Però aquest canvi de proposta futbolística també ha incidit molt en el protagonisme de certs jugadors: alguns n’han guanyat i d’altres n’han perdut. L’exemple més sòlid d’aquesta metamorfosi es pot veure en l’onze titular presentat pel conjunt blanc-i-blau l’11 de desembre de l’any passat al RCDE Stadium contra el Girona. Una nit de record trist i amarg per a tota l’afició blanc-i-blava, més que per la derrota, per la manera com es va produir. Amb un equip que va fer vergonya.

Quique Sánchez Flores va presentar aquell dia un equip amb Pau López, Víctor Sánchez, David López, Mario Hermoso, Aarón, Jurado, Javi Fuego, Sergi Darder, Piatti, Baptistão i Gerard Moreno. I, ja en la segona part, van entrar Hernán Pérez i Granero. Una alineació que ha experimentat força canvis en només un any. Ara mateix, només tres futbolistes d’aquell primer duel entre barcelonins i gironins són encara titulars habituals. El gros d’aquell equip ha fet les maletes: Pau López, Javi Fuego, Gerard Moreno, Jurado i Aarón Martín. D’altres com Víctor Sánchez, Baptistão i Piatti han perdut protagonisme i les seves aparicions en l’onze són irregulars. El canvi és prou important per a un Espanyol que només va fer dos fitxatges aquest estiu, amb l’arribada de Borja Iglesias i la cessió de Roberto Rosales. Una plantilla que s’ha completat amb el retorn de cedits i la promoció de joves del filial.

El nucli dur d’aquell Espanyol que va perdre fa un any contra el Girona el formen David López i Hermoso, a l’eix central, i Sergi Darder, a la medul·lar. Ells tres són els únics supervivents de la dolorosa derrota encaixada l’11 de desembre. L’equip ha canviat l’estil, però també la manera com interpreta la partitura, amb homes que estan sent clau per entendre l’evolució d’un Espanyol que diumenge es veurà les cares amb els gironins un any després. El paradigma més clar és quins jugadors hi ha a la medul·lar. Aquí apareix Sergi Darder, que ja hi era el curs anterior, però les seves funcions són totalment oposades a les que feia amb Quique Sánchez Flores. Ara el d’Artà està més pendent de les tasques de creació i de connectar amb els davanters. Al seu costat, s’hi afegeix Marc Roca. Oblidat per Quique el curs anterior, el de la Granada del Penedès és l’encarregat d’iniciar la construcció del joc en simbiosi amb Darder. I aquí és on entra en joc, al mig, l’altra aresta d’aquest triangle: Esteban Granero. Suplent habitual amb Quique, ara és un dels futbolistes essencials per a Rubi.