L’Espanyol va perdre la seva condició d’invicte a casa a mans del Girona. Fins ara els blanc-i-blaus portaven un camí immaculat a l’RCDE Stadium. Una ratxa esquerdada per un inici letal del Girona que va apagar les llums dels periquitos que estrenaven el nou enllumenat led. Dos gols en tres minuts. Un obrir i tancar d’ulls que va ser plom a les ales dels jugadors de Rubi. Un instant de malson que va dinamitar tota l’estratègia del partit. Les certeses es van transformar en dubtes i el Girona va semblar per moments millor equip. El marcador a favor, gràcies als dos gols Stuani, va donar una digestió plàcida del partit que només va entrar en un moment de debilitat amb el gol de Borja Iglesias a l’últim quart d’hora. Una diana que va posar contra les cordes el Girona. L’equip d’Eusebio s’entén, a grans trets, amb dos noms propis: el seu golejador, Stuani, i el seu porter, Bounou. El marroquí va ser providencial a l’inici i al final del partit i amb dues aturades superbes. Stuani va fer la seva feina amb dos gols. Davant d’això l’Espanyol només va poder contenir la respiració.

El partit va començar de manera elèctrica. Borja Iglesias li va robar la cartera a Bernardo. El gallec es va perfilar col·locant la pilota lluny dels dominis de Bounou, però el marroquí va treure un peu més propi de l’handbol per evitar el primer de l’Espanyol. Començava endollat l’equip periquito però va ser un miratge. En dos minuts el Girona va marcar el guió del partit. Planes es treia una centrada des de l’esquerra i Stuani, dins de l’àrea petita, feia el primer a plaer. Sense temps per respirar, el Girona tornava a fer una nova queixalada al partit. A la sortida d’un córner Stuani s’elevava per marcar de cap el segon. Un gol molt protestat per Hermoso, que va reclamar falta. L’uruguaià ho celebrava efusivament amb els seus companys. Els gironins feien l’impossible a l’RCDE Stadium. Dos minuts màgics que deixaven estabornits un Espanyol que només havia rebut un gol en cinc partits a casa. Ahir en va rebre dos en tres minuts. L’uruguaià signava el seu quart doblet a la lliga i pujava la seva quota de gols fins als dos dígits. 10 dianes que l’eleven com un dels pitxitxi de la lliga.

L’inici letal va deixar tocat l’Espanyol. Perdut per moments i sense criteri i la calma suficient per donar pausa i circulació al joc de possessió. David López es desesperava en les accions defensives i perdia la seva moderació. Marc Roca anava hiperventilat i fallava accions fàcils de passada quan estava sol. I , al seu torn, Baptistao jugava un partit paral·lel a la resta. Un fantasma sobre la gespa. Un quixot esbojarrat que feia anar de corcoll els seus propis companys. L’Espanyol era un trencaclosques desconnectat sense la netedat que li dona habitualment el de la Granada del Penedès. Els locals hi anaven més amb el cor que amb el cap buscant un gol que els pogués ficar dins del partit i pressionar el Girona en el marcador. Però qui va acaronar el tercer va ser Patrick. El britànic va engaltar un bon xut i Diego López, atent, va evitar l’ensorrament prematur.

El Girona estava ben plantat a la medul·lar i el marcador a favor encara estimulava més la seva confiança en les seves accions. L’Espanyol transitava el camí invers: molts dubtes i poques certeses. I quan veia el camí de gol Bounou, clau en el primer minut de partit, evitava els nervis en accions decisives per anestesiar el ànims de la remuntada blanc-i-blava. El porter va evitar una bona ocasió de David López que li va caure a les mans.

El partit es va enverinar amb un cop de colze de Stuani a David López. El santcugatenc va sortir del camp amb el nas ple de sang. El defensa de l’Espanyol li recordava al col·legiat que no era la primera vegada i el col·legiat assenyalava groga al davanter gironí. L’any passat va marxar sense cap amonestació. David López no s’ho podia creure i al llarg de la setmana ja havia incidit en la forma de jugar del pitxitxi gironí en una entrevista a L’Esportiu.

La inèrcia de la primera part es va confirmar en la segona amb un Espanyol amb molts problemes per generar joc i un Girona molt còmode amb el marcador a favor només esperava fer el tercer per tancar el partit. Pere Pons ho va tenir i Diego López va ficar una mà providencial. Hermoso es vestia de salvador per treure amb el cap una pilota en boca de gol. Els minuts passaven i l’Espanyol no reaccionava. Continuava desendollat fins un gol esperançador de Borja Iglesias . El gallec segueix a un ritme golejador espectacular. Cinquè partit consecutiu marcant i iguala la ratxa de Raúl Tamudo de fa 14 anys. El Panda suma ja vuit gols i segueix en la zona alta d’artillers de la lliga. La diana va insuflar ànims a la parròquia blanc-i-blava. El partit va entrar en una nova dimensió. L’Espanyol, amb l’adrenalina al màxim, va empènyer el Girona a la seva àrea. Borja Iglesias va tenir l’empat però Bounou va tornar a treure una mà per emmarcar a boca de canó. El marroquí salvava el seu equip. Aturada providencial com la del primer equip. El porter va ser clau per entendre el guió del partit. I del possible empat es va passar a l’1-3 final. Doumbia superava Dídac Vilà per executar una contra en dos temps. Diego López aturava la primera acció però deixava la pilota morta als peus de l’ivorià. L’Espanyol queia amb més voluntat que joc però martiritzat per un inici de partit que el va desendollar.