Getafe es va convertir en un malson per a l’Espanyol. Els de Rubi van jugar el pitjor partit de la temporada en una tarda per oblidar. Fins ara els periquitos s’havien mostrat com un equip fiable, tant en les victòries com en les derrotes, eren un equip sòlid al darrere amb bona gestió de la pilota i amb verí al davant. Ahir, però, es va desfer sense dos titulars com Marc Roca i Sergio García. Va caure en un inici letal de la segona part. Dos errors de Duarte i, especialment, de Mario Hermoso van sentenciar el partit a favor del Getafe. L’Espanyol va perdre totes les seves marques de seguretat i caldrà revisar immediatament els danys, determinar si el sotrac és puntual o bé si es pot allargar en el temps. Els resultats recents generen dubtes: tres derrotes consecutives i vuit gols en contra. L’Espanyol està en crisi i ara cal veure com gestiona Rubi les pedres del camí i més amb el calendari que té fins a Nadal. El Barça, el Betis i l’Atlético són els rivals en una sèrie que fa por. La primera pedra de toc, però, és contra el Cadis en la copa. L’Espanyol ha de remuntar a Cornellà un 1-2 advers i una eliminació podria ser un cop psicològic per a la plantilla. El temps dirà si l’equip estava rendint per sobre de les seves possibilitats o bé és una crisi puntual, però el fet és que ahir es va veure el pitjor Espanyol.

Rubi havia de gestionar les baixes de Marc Roca i Sergio García. El tècnic va apostar per David López com a pivot i va situar Duarte com a acompanyant de Mario Hermoso a l’eix. Piatti va ser el recanvi del davanter del Bon Pastor. Els partits a l’Alfonso Pérez són duels de picar pedra i d’anar guanyant un pam de terreny amb molta voluntat i poc futbol. Els homes de Bordalás són un equip que contagia el seu joc subterrani a l’adversari. Lluita de trinxeres i obstacles constants per poder traslladar la pilota a l’àrea rival. L’Espanyol es va passar tota la primera mitja hora sense trobar el camí de la porteria contrària. El Getafe se sent còmode en aquest escenari. No busca elaborar la jugada; només necessita un petit impuls per buscar alguna acció puntual de perill relatiu en alguna pilota aïllada o un refús defectuós del rival.

L’Espanyol va haver de remar per treure’s la cotilla tàctica madrilenya. La tàctica local ofega i juga a marcadors curs. Quan perd la pilota busca una falta ràpida per trencar la construcció del rival. La primera aproximació de perill catalana va arribar amb un xut des de la medul·lar de Mario Hermoso que per poc agafa porteria. El patiment visitant era constant per la poca fluïdesa en la circulació de pilota. El decorat va canviar en els últims minuts de la primera part. L’Espanyol va veure la llum per moments. Un parell de bones circulacions de pilota van servir per trencar la teranyina defensiva madrilenya i apropar-se amb certa decisió als dominis de Soria. Llavors van aparèixer Borja Iglesias, Piatti i Hernán Pérez, massa desconnectats fins llavors. L’argentí va tenir les millors ocasions però els seus dos xuts no van trobar porteria. L’Espanyol necessitava més precisió en la segona part per emportar-se una victòria en un partit que semblava caminar cap a un empat fred i asèptic.

El partit es va enverinar en la segona. L’Espanyol va decidir autoflagel·lar-se. Amath va avisar en una bona acció i Diego López va fer una aturada providencial per evitar el gol. Un minut després el Getafe va anotar el primer. Jorge Molina va rebre una pilota des de la dreta i a la mitja volta es va desfer de Duarte i va clavar la pilota al fons de la porteria. El costa-riqueny quedava assenyalat per la facilitat amb què el davanter va fer el gol. Els locals encara van tenir un altre premi inesperat. Mario Hermoso va regalar una pilota a Arambarri a la frontal. L’argentí no desaprofitar l’oferiment amable del central periquito i va assistir Mata, que va fer el segon a pler i Antunes ho va rematar amb el tercer. Partit tancat i barrat.

L’Espanyol, amb errors clamorosos, va fer el pitjor partit de la temporada i suma la tercera derrota consecutiva.