Espanyol

La crisi ja és una realitat

Tocats. L’Espanyol ha sortit retratat del derbi. El que havia de ser un punt d’inflexió pels últims resultats es va convertir en un infern sense fi i acta notarial del mal moment dels blanc-i-blaus

L’Espanyol esperava el derbi com un punt d’inflexió a la seva davallada de resultats en lliga i així van anar els 24.037 espectadors que es van reunir al RCDE Stadium. La il·lusió inicial es va convertir en un malson. Els blanc-i-blaus compareixien amb tres derrotes consecutives en la competició domèstica. El derbi va ser una destral per a l’autoestima del conjunt local. El Barcelona només va necessitar 45 minuts per liquidar el partit i esvair els dubtes gegantins que té l’Espanyol al damunt. Més que anar cap endavant, els deixebles de Rubi comencen a caminar com els crancs: cap endarrere. El partit contra el Cadis de copa va ser un oasi abans de la tempesta perfecta que van provocar els blaugrana. La crisi semblava relativa però ara és real. Els números parlen i l’estadística és aclaparadora: 0 punts dels 12 últims i 11 gols encaixats en quatre partits. El balanç és aterrador i encara fa més mal veient com va jugar el Barça. Els de Valverde no van ser un equip imperial i el resultat s’ensuma més com un demèrit blanc-i-blau que no un mèrit blaugrana. Els visitants en van tenir prou amb aprofitar els espais que li deixava l’Espanyol. Una catifa vermella on Messi va ser el rei. Primer executant una falta prodigiosa per tot l’escaire i repetint en la segona part, calcant l’acció. Era el 27è gol a pilota aturada del crac argentí en lliga i l’Espanyol és la seva víctima preferida. Ja suma quatre dianes de falta directa contra l’Espanyol i 20 gols en total. És el jugador que més dianes ha fet als blanc-i-blaus en tota la seva història en lliga.

El primer gol va accentuar el vertigen local. El guió de partit proposat per Joan Francesc Ferrer, Rubi, no es va veure enlloc, o si més no els seus jugadors no el van saber interpretar de cap de les maneres. No se sabia amb exactitud si el pla de joc era sortir a pressionar el Barça o buscar la possessió. L’Espanyol es va desfer amb el pas del minuts a marxes forçades. Res li sortia. I això que Rubi va remenar el seu equip donant l’alternativa en l’onze titular a Óscar Melendo i Víctor Sánchez. Sang fresca per corregir el rumb lacònic dels últims partits de lliga. Ni així. Futbolistes imperials com David López van acabar perduts en el tercer gol de Luis Suárez. El santcugatenc, que no acostuma a fallar, ahir va quedar retratat en una jugada de malson. El sistema defensiu va ser una fira infernal per a l’Espanyol. El segon gol, fet per Dembélé, és l’exemple més fefaent. El francès va treure un xut de rosca dins de l’àrea després d’una jugada trenada sense oposició. I el festival visitant encara hauria estat més letal si no fos per alguna intervenció de Diego López que va evitar mals majors.

La crisi ja està instal·lada a les files blanc-i-blaves. L’Espanyol de fa un mes sembla ara una il·lusió del subconscient. Un somni d’una nit d’estiu que ara no té retorn possible. Els blanc-i-blaus necessiten un electroxoc per recuperar les bones sensacions. Aquell futbol endimoniat, harmònic i coral en què la pilota era l’eix conductor. Ahir l’Espanyol va fer un pas enrere. La impotència va ser absoluta i possiblement va ser el primer dia en què els tècnics i els jugadors van fallar de manera estrepitosa. El derbi va ser un malson sense fi i el pitjor és que el Barça no va oferir la seva millor versió. Caldrà veure com s’aixeca l’Espanyol d’aquesta clatellada contra el màxim rival. Costarà. Però no li queda cap més remei que aixecar-se. La màgia de l’inici ha desaparegut i cal buscar la fórmula per recuperar-la o un camí per bastir un nou edifici per tornar a creure.

DESCONEGUTS

Els blanc-i-blaus necessiten un electroxoc per recuperar les bones sensacions

Betis i Atlético per tancar l’any

Ara l’objectiu immediat de l’Espanyol és capgirar la davallada de resultats. Els blanc-i-blaus sumen quatre derrotes consecutives en lliga contra el Sevilla, el Girona, el Getafe i el Barcelona. Zero punts de 12 possibles. El bon futbol s’ha ensorrat com un castell de sorra a la platja. Els blanc-i-blaus necessiten una revifada en forma de resultats positius per no ampliar la seva mala ratxa. Si fa un mes tot anava de cara, ara tot va a la contra i el futbol no acompanya. La missió principal és guanyar el pròxim partit a casa contra el Betis i tallar l’hemorràgia. Serà l’últim partit de l’any dels periquitos a casa seva i el moment de reconciliar-se amb l’afició amb un triomf balsàmic per tancar el 2018 al Metropolitano contra l’Atlético. En joc, no signar una targeta de 0 punts de 18, una llosa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)