No se sap ben bé com, però hi ha rivals i equips que s’entravessen. Això li passa a l’Atlético amb l’Espanyol. Els madrilenys han vist com els blanc-i-blaus han estat una molèstia inoportuna en els últims anys. L’èxit més recent és el triomf de l’any passat dels periquitos al Wanda Metropolitano. L’equip entrenat per David Gallego es va plantar al nou estadi i es va convertir en el primer equip visitant que hi guanyava en lliga. I des de llavors els blanc-i-blaus continuen sent els únics capaços de sortir del Wanda amb les butxaques plenes. Només el Sevilla en la copa i el Chelsea en la Champions League poden presumir d’haver guanyat els colchoneros al seu fortí. La històrica victòria per 0-2 va portar el segell golejador de Melendo i Leo Baptistão. Ara més que mai, l’Espanyol de Rubi necessita tornar a fer un resultat similar per tancar l’any amb un somriure i posar fi a la tortura de cinc derrotes consecutives en el campionat de lliga. Guanyar al Wanda seria un cop d’efecte de dimensions considerables, una injecció de moral per a la plantilla i una dosi de confiança per calmar els dubtes de l’entorn.

La missió no serà fàcil. L’Atlético és l’equip més poderós de la lliga com a local. La targeta de presentació és significativa. Dels 31 punts que sumen els madrilenys al seu caseller, 20 porten el segell del Wanda Metropolitano, on només han cedit dos empats. Encara n’hi ha més. No coneixen la derrota al seu estadi en tota aquesta temporada, on han disputat 12 partits com a locals. De fet, l’Espanyol és l’últim equip que va guanyar allà i ara el repte és tornar-ho a fer. L’efecte del Wanda és poderós, i encara més la fiabilitat dels deixebles de Simeone. Un equip que arrossega importants baixes en defensa però que continua retroalimentar-se a còpia de coratge i màxima competitivitat. La impermeabilitat de la defensa és el millor segell. L’Atlético és el conjunt menys golejat de la categoria, amb 12 gols, i ha deixat la porteria a zero en 7 de les 16 jornades disputades. “Et pot matar després de recuperar, però també amb altres coses”, assenyalava divendres Joan Francesc Ferrer, Rubi, sobre el potencial de l’Atlético. “És un equip molt fort a nivell físic, però és cert que hem de provar de recuperar la nostra idea al màxim, ho tinc claríssim. De mica en mica, hem de donar més el nostre joc, com el que vam fer contra el Betis, i provar de superar aquest partit, i, si no ho aconseguim, estar-hi més a prop cara al proper”, explicava el tècnic blanc-i-blau, conscient que tornar als resultats positius implica recuperar la identitat de joc i deixar la crisi de resultats enrere. “No som aliens a la situació, i no estem contents. No ho estem passant bé, estem passant una situació no sé si bipolar. Estàvem bé i de sobte hem passat a cinc derrotes seguides, és una situació molt estranya, però des dels nervis i l’ansietat, del no atrevir-me a fer coses, serà més difícil que l’Espanyol torni a guanyar tants partits”. Rubi sap que el partit d’avui pot ser clau per desencallar la situació per la magnitud del rival i per passar unes vacances de Nadal més tranquil·les fins al 29 de desembre, data en què està programat el retorn a l’activitat.

Per la seva banda, Simeone es va mostrar caut. “Espero un partit dur contra un equip que ha jugat bé aquests últims partits malgrat patir alguna derrota immerescuda. Ens posarà dificultats, és un equip que juga amb molts moviments de rotació en funció de l’atac que vol oferir, amb una defensa que treballa bastant organitzada. Haurem de portar el partit on pensem que podem fer mal”, va reflexionar l’argentí, que va ser constantment preguntat per la possible fuga de Lucas Hernández, un dels seus defenses més importants al Bayern.